“M’agrada el bèlit perquè és molt familiar i hi ha tota la gent del barri”

El bèlit és un joc tradicional de carrer que s’havia jugat molt als anys seixanta i setanta. La meva àvia, per exemple, hi havia jugat de petita. I fa 14 anys que es va recuperar aquí, a Sant Narcís, organitzant un campionat del món, que després s’ha anat fent cada any a la primavera.

En un camp hi ha dos equips: un llança i l’altra escapça o defensa. Hi ha el bèlit, que és un tros de fusta acabat en dues puntes, i hi ha la cana, que és la pala. A cada ronda llancen sis jugadors i hi ha vuit defenses. Per llançar has de posar el bèlit a terra, picar-lo per una punta amb la cana i quan surt enlaire tornar-lo a picar amb la cana per tirar-lo lluny. Abans de llançar, el jugador ha de dir “bèlit” i no pot llançar fins que un de l’altre equip li diu “va”. Llavors, té tres llançaments. El primer és de sortida, i allà on cau, un jugador de l’altre equip ha d’agafar el bèlit i intentar tocar la cana, que el que ha tirat haurà deixat a terra després de llançar. Si ho fa, el jugador que tira està eliminat. També ho està si quan ha tirat li han agafat al vol el bèlit.

Exacte. Tens tres llançaments. Tires un cop i has d’anar fins allà on cau el bèlit i tirar des d’allà. I si després dels tres llançaments no t’han eliminat, demanes canes, que són punts. Es compta la distància des de l’inici fins on ha quedat al final, i la unitat de mesura és la cana (la llargada de la pala).

Sí, en el campionat hi ha àrbitre i també hi ha targetes, perquè hi ha coses sancionables. La idea, però, és que els àrbitres fomentin el bon ambient. De fet, gairebé mai hi ha males maneres.

No, no gaire. A més, el bèlit no el considerem un esport sinó un joc. De fet l’Associació Cultural del Joc del Bèlit de Sant Narcís, que és qui organitza el campionat, està dins la Federació Catalana de Jocs Tradicionals.

Sí, en principi et quedes una mica descol·locat si t’ho expliquen així, tot teòric, i no ho has vist mai. Al web de l’associació hi ha un vídeo explicatiu.

Sí, sí. No cal tenir una gran forma física. A l’equip en què jugo jo som joves de l’esplai de Sant Narcís, però hi ha molta varietat d’equips i també n’hi ha de mitjana edat. Hi juga gent des de 10 fins a 60 anys.

Sí, que n’hi ha. En la majoria d’equips hi ha alguna dona. En el nostre som quatre o cinc noies.

Màxim 15 o 16, i mínim de quatre, però quatre són pocs per jugar tots els partits.

Jo des dels cinc anys vaig a l’esplai de Sant Narcís, i allà hi ha equips de bèlit de monitors. Ara fa quatre anys que hi jugo. Primer vaig jugar en els Canadencs i dos anys després em vaig canviar d’equip i vaig passar a jugar amb les Mosquetes Mortes.

M’agrada perquè és molt familiar i hi ha tota la gent del barri de sempre, i està bé perquè fem molt equip.

No, no. Jo a la gent del meu voltant els en parlo i els ho explico, i al principi sí que es queden amb “què és això del bèlit?”. Però molt bé. A casa, res, perquè el meu pare també hi juga, i la meva mare i el meu germà venen a animar.

Sí, en el campionat hi ha equips de la demarcació de Barcelona, també d’Anglesola, que és a l’Urgell, i també bastants de les rodalies de Girona... Format només per gent de Sant Narcís som tres o quatre equips, i l’any passat en el campionat vam ser tretze equips. També s’hi juga en altres llocs del món, amb altres noms i potser amb alguna norma diferent.

O s’involucra amb un equip que ja funciona a veure si el vol fitxar o en crea un de nou i contacta amb l’associació i s’inscriu en el campionat.

Uns quants més sí, perquè estem molt motivats i ens agrada molt perquè és un punt més de trobada. Ens trobem els dissabtes a l’esplai, però així ens veiem també el diumenge.