“Caldria que a les escoles s’ensenyés més què és ser voluntari”

Poder rebre la màxima distinció que pot atorgar una ciutat és un orgull, sobretot per la trajectòria de Creu Roja a Tarragona i de tota la gent que ha fet possible que arribi als 125 anys de servei a la ciutat mantenint i fent arrelar els ideals del nostre fundador, Henry Dunant.

Creu Roja va néixer per atendre les víctimes de guerra i tot i que ara la seva funció és més humanitària, continua fent cooperació internacional i és present en els conflictes armats, mantenint l’essència i els principis.

Estar cada cop més a prop de les persones i, sobretot, de les més vulnerables. Això en el context d’ara es tradueix en l’ajuda en temes bàsics de subsistència de la gent: alimentació, pobresa energètica, infància... La principal actuació és tot el que es desenvolupa a l’entorn d’una llar, amb l’objectiu de tornar-la al nivell on estava. El problema és que molta pobresa s’ha fet crònica i hi ha una massa de gent que serà difícil que en surti.

Creu Roja atén tothom que es troba en una situació complicada i ho fa de manera coordinada amb els serveis socials de cada municipi. Aquesta crisi ha afectat tothom i no podem parlar d’un perfil específic: hi ha parelles joves, nuclis familiars, gent gran, homes, dones, nouvinguts i també molta gent d’aquí.

Creu Roja, en la seva totalitat, atén unes 80.000 persones a tota la demarcació de Tarragona. A vegades ens quedem amb xifres petites, com que hem atès 183 refugiats, però el nostre servei arriba a moltíssima més gent. El focus està centrat en la lluita contra la pobresa i en aquest camp s’han atès prop de 29.000 persones el darrer any, però Creu Roja no només és això, auxiliem els refugiats, tenim projectes d’èxit escolar per a infants, fent atenció a la gent gran –des de facilitar unes crosses fins al servei de teleassistència–, actuem en casos de violència de gènere, fem socorrisme...

La principal font de finançament són els nostres socis, 24.000 a la demarcació, que fan una cosa tan lloable com aportar uns diners de manera desinteressada, perquè no es rep res a canvi. També tenim donacions d’empreses i convenis amb diferents institucions, que ens poden subvencionar de manera directa o a través de la prestació de serveis als quals accedim presentant-nos a concursos públics. I tots els diners que rebem són diners que es destinen a atendre aquestes 80.000 persones i a mantenir l’estructura de la institució. De totes maneres el gros important de gent que tenim són voluntaris, prop de 2.500 actualment.

Vaig entrar a Creu Roja Joventut, on m’ho vaig passar molt bé, vaig fer el servei militar a Creu Roja del Mar i després vaig seguir com a voluntari, integrant-me als òrgans de govern de la institució fins que arriba un dia que et fan president. A partir d’aquí la visió canvia, jo no deixaré mai de dir que continuo sent un voluntari president, tan important com el voluntari que avui reparteix aliments; però quan assumeixes aquesta responsabilitat veus les coses diferent i aquests anys de crisi han estat molt durs. La institució ha hagut de fer un esforç diari impressionant per atendre qualsevol de les persones que ha creuat una de les portes de les 23 oficines que tenim a la demarcació i tot això t’afecta, perquè tenim els recursos que tenim i arribem on podem arribar. I per arribar al màxim de gent possible has de fer que tot això econòmicament funcioni i al mateix temps fer que l’esperit del voluntari continuï viu.

La principal tasca que tenim és amb la joventut, que s’ha d’implicar més amb la societat en la qual viu. Estan alineats amb altres tecnologies i crec que caldria que a les escoles s’ensenyés més què és ser voluntari.

És implicar-te en una institució en què t’ofereixen un ventall d’oportunitats i possibilitats d’ajudar la societat dedicant-li un espai de temps, perquè aquí tan important és el que ve cada dia com el que hi dedica una hora a la setmana. La filosofia del voluntari és donar a canvi de res, però alguna cosa deu tenir que t’enganxa i quan hi entres és molt difícil marxar. Per això com a voluntaris també hem d’agrair el paper de les nostres famílies, que permeten que invertim aquest temps a Creu Roja en comptes de dedicar-lo als pares, als fills o a la parella.