A les cinc de la tarda

Fa pocs dies, en Rachid va rebre una alegria: un jove de 16 anys que coneixia del pati de La Farga li va comunicar que s’havia apuntat a un cicle formatiu. Excel·lent notícia: un més que tirava endavant la seva vida! La Carla pot explicar que té una alumna avantatjada en el seu taller de música que ja està fitxada en concursos televisius. De vegades els nens surten una mica esverats de l’institut. No passa res, diu la Houda: ella i FutbolNet ja trobaran la manera que cremin energies i es disciplinin tot passant-s’ho bé. En Harpreet està meravellat amb l’extraordinària aptitud narrativa dels actors de les seves classes de teatre, amb la capacitat que tenen per perdre la vergonya davant del públic, amb la facilitat amb què es posen en la pell del personatge...

Rachid Essafri, nascut a l’Atles (Marroc) fa 36 anys, expert en telecomunicacions, viu a Santa Eugènia i treballa al Servei d’Assessorament per a Immigrants de Càritas. Carla Aguilar, de 25 anys, nascuda a Girona, és animadora sociocultural, viu a Salt i ha trobat feina en un menjador escolar. Houda el-Haddoui, originària d’Alhucemas (Marroc), ha estudiat educació infantil, té 25 anys i està especialitzada en lleure. Harpreet Gill, del Panjab (Índia), té 20 anys i fa el primer curs del grau d’arts escèniques a l’Escola Universitària ERAM. Tots quatre, i altres joves com els que apareixen en les imatges, formen part, com a monitors, de la gran família intercultural de Juguem?, un projecte socioeducatiu sorgit el 2012 de l’àrea d’Integració i Convivència de l’Ajuntament de Salt, amb l’objectiu de proporcionar activitats culturals, esportives i d’oci creatiu als infants i joves de tots els barris del municipi, especialment a aquells que per raons econòmiques no podrien accedir a les diverses ofertes d’extraescolars. “Ens vam adonar –precisa Andreu Bover, responsable de l’àrea esmentada– que la desigualtat més gran es produïa a partir de les cinc de la tarda, quan els alumnes socialment més vulnerables només tenien com a alternativa ocupar l’espai públic i passaven moltes hores al carrer, sense cap acompanyament, la qual cosa malmenava el seu dret a una formació continuada i en ocasions generava conflictes amb els comerciants de la zona. Després de cinc anys de funcionament, podem dir –hi afegeix satisfet– que el projecte ha crescut, que està consolidat i que està molt ben valorat pels usuaris, els pares, els veïns i l’Ajuntament.”

¿Què s’hi aprèn, dins d’aquesta gran i transversal família saltenca que aplega gairebé 500 jugadors d’entre 6 i 16 anys, amb un equip de monitors i voluntaris, i amb la implicació dels centres educatius, de les AMPA, de diverses àrees de l’administració, d’associacions de veïns, dels Serveis Bàsics d’Atenció Social i especialment d’entitats del municipi com ara el Club Bàsquet Salt, l’Handbol Club Gironès, Safareig Teatre, Arrels Urbanes, la UFEC, la companyia Estampades, el Club Tennis Salt, FutbolNet, FC Ter Brugent, Girona Judo, l’Associació de Capoeira Canigó i l’Escola Municipal de Belles Arts? ¿Què se’n treu d’aquest projecte que desenvolupa activitats en patis i places i en equipaments culturals i esportius, i que barreja nens i nenes de diversos instituts i escoles com a reflex de la diversitat existent al poble? Doncs s’hi adquireixen valors com ara la cooperació i el treball en equip, la voluntat, l’esforç i la perseverança, l’ambició i la humilitat, l’autoestima i la confiança en un mateix, l’empatia i la gestió de les pròpies emocions. També, i sobretot, s’aprèn a escoltar, a entendre i a respectar els altres, que és la base per mantenir relacions saludables, resoldre els problemes i establir una bona convivència. Això és el que destaquen en Rachid, la Carla, la Houda i en Harpreet, molt contents de poder posar el seu gra de sorra en una iniciativa que veuen “totalment necessària per garantir la igualtat d’oportunitats i assolir una vida digna”.

Andreu Bover i Alba Figueras –la seva cap com a coordinadora de Juguem?– no ho explicarien millor, asseguren en sentir les reflexions dels monitors, exponents ells mateixos del tarannà intercultural que impregna el projecte. Se’n senten orgullosos: “Són autèntics referents –coincideixen a assenyalar– que ajuden a detectar i a anticipar situacions complicades, i així s’hi pot intervenir amb més eficàcia.” Per la seva banda, Ferran Burch, regidor d’Acció Social, Ciutadania, Habitatge i Ocupació (IPS-CUP), valora Juguem? com una “eina clau per millorar la cohesió social” en un municipi densament poblat, fortament castigat per la crisi i on l’equip de govern fa “grans esforços per garantir l’accés universal a tots els serveis que fan possible la reducció de les desigualats”. “Aquest és un dels principals reptes que tenim plantejats. L’altre, que hi està estretament relacionat, és endegar polítiques actives per abordar en positiu l’enorme potencial de la nostra diversitat”, explica.

En aquest sentit, Burch considera que Juguem? és una molt bona pràctica que aportaran a la Xarxa de Ciutats Interculturals, a la qual Salt s’ha adherit recentment –una proposta del Consell de Ciutat aprovada en el ple del 18 de desembre del 2017–. Intercultural cities és un programa del Consell d’Europa que agrupa unes 120 ciutats compromeses amb polítiques de gestió de la diversitat basades en la interculturalitat, és a dir, en l’aposta per la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats; en la construcció d’un discurs positiu que barri el pas als missatges xenòfobs, i en el foment de la interacció social entre el conjunt de la població per erradicar actituds discriminatòries i excloents de persones i col·lectius. Burch creu que la xarxa serà útil per treballar la inclusió i la convivència per tal que la població i, sobretot, els joves sentin que formen part del municipi i que hi tenen un lloc, que és precisament el que demanen per als seus alumnes els monitors entrevistats: formació, feina i la possibilitat de contribuir amb el seu esforç i els seus coneixements al progrés de tothom.