Societat

Societat

A les cinc de la tarda

Un projecte socioeducatiu que treballa per la cohesió i la igualtat d’oportunitats després de l’horari escolar aplega a Salt uns 500 alumnes de diversos centres

L’Ajuntament s’ha adherit a la Xarxa Europea de Ciutats Interculturals per compartir experiències que facilitin una gestió òptima de la diversitat existent

Fa pocs dies, en Rachid va rebre una alegria: un jove de 16 anys que coneixia del pati de La Farga li va comunicar que s’havia apuntat a un cicle formatiu. Excel·lent notícia: un més que tirava endavant la seva vida! La Carla pot explicar que té una alumna avantatjada en el seu taller de música que ja està fitxada en concursos televisius. De vegades els nens surten una mica esverats de l’institut. No passa res, diu la Houda: ella i FutbolNet ja trobaran la manera que cremin energies i es disciplinin tot passant-s’ho bé. En Harpreet està meravellat amb l’extraordinària aptitud narrativa dels actors de les seves classes de teatre, amb la capacitat que tenen per perdre la vergonya davant del públic, amb la facilitat amb què es posen en la pell del personatge...

Rachid Essafri, nascut a l’Atles (Marroc) fa 36 anys, expert en telecomunicacions, viu a Santa Eugènia i treballa al Servei d’Assessorament per a Immigrants de Càritas. Carla Aguilar, de 25 anys, nascuda a Girona, és animadora sociocultural, viu a Salt i ha trobat feina en un menjador escolar. Houda el-Haddoui, originària d’Alhucemas (Marroc), ha estudiat educació infantil, té 25 anys i està especialitzada en lleure. Harpreet Gill, del Panjab (Índia), té 20 anys i fa el primer curs del grau d’arts escèniques a l’Escola Universitària ERAM. Tots quatre, i altres joves com els que apareixen en les imatges, formen part, com a monitors, de la gran família intercultural de Juguem?, un projecte socioeducatiu sorgit el 2012 de l’àrea d’Integració i Convivència de l’Ajuntament de Salt, amb l’objectiu de proporcionar activitats culturals, esportives i d’oci creatiu als infants i joves de tots els barris del municipi, especialment a aquells que per raons econòmiques no podrien accedir a les diverses ofertes d’extraescolars. “Ens vam adonar –precisa Andreu Bover, responsable de l’àrea esmentada– que la desigualtat més gran es produïa a partir de les cinc de la tarda, quan els alumnes socialment més vulnerables només tenien com a alternativa ocupar l’espai públic i passaven moltes hores al carrer, sense cap acompanyament, la qual cosa malmenava el seu dret a una formació continuada i en ocasions generava conflictes amb els comerciants de la zona. Després de cinc anys de funcionament, podem dir –hi afegeix satisfet– que el projecte ha crescut, que està consolidat i que està molt ben valorat pels usuaris, els pares, els veïns i l’Ajuntament.”

¿Què s’hi aprèn, dins d’aquesta gran i transversal família saltenca que aplega gairebé 500 jugadors d’entre 6 i 16 anys, amb un equip de monitors i voluntaris, i amb la implicació dels centres educatius, de les AMPA, de diverses àrees de l’administració, d’associacions de veïns, dels Serveis Bàsics d’Atenció Social i especialment d’entitats del municipi com ara el Club Bàsquet Salt, l’Handbol Club Gironès, Safareig Teatre, Arrels Urbanes, la UFEC, la companyia Estampades, el Club Tennis Salt, FutbolNet, FC Ter Brugent, Girona Judo, l’Associació de Capoeira Canigó i l’Escola Municipal de Belles Arts? ¿Què se’n treu d’aquest projecte que desenvolupa activitats en patis i places i en equipaments culturals i esportius, i que barreja nens i nenes de diversos instituts i escoles com a reflex de la diversitat existent al poble? Doncs s’hi adquireixen valors com ara la cooperació i el treball en equip, la voluntat, l’esforç i la perseverança, l’ambició i la humilitat, l’autoestima i la confiança en un mateix, l’empatia i la gestió de les pròpies emocions. També, i sobretot, s’aprèn a escoltar, a entendre i a respectar els altres, que és la base per mantenir relacions saludables, resoldre els problemes i establir una bona convivència. Això és el que destaquen en Rachid, la Carla, la Houda i en Harpreet, molt contents de poder posar el seu gra de sorra en una iniciativa que veuen “totalment necessària per garantir la igualtat d’oportunitats i assolir una vida digna”.

Andreu Bover i Alba Figueras –la seva cap com a coordinadora de Juguem?– no ho explicarien millor, asseguren en sentir les reflexions dels monitors, exponents ells mateixos del tarannà intercultural que impregna el projecte. Se’n senten orgullosos: “Són autèntics referents –coincideixen a assenyalar– que ajuden a detectar i a anticipar situacions complicades, i així s’hi pot intervenir amb més eficàcia.” Per la seva banda, Ferran Burch, regidor d’Acció Social, Ciutadania, Habitatge i Ocupació (IPS-CUP), valora Juguem? com una “eina clau per millorar la cohesió social” en un municipi densament poblat, fortament castigat per la crisi i on l’equip de govern fa “grans esforços per garantir l’accés universal a tots els serveis que fan possible la reducció de les desigualats”. “Aquest és un dels principals reptes que tenim plantejats. L’altre, que hi està estretament relacionat, és endegar polítiques actives per abordar en positiu l’enorme potencial de la nostra diversitat”, explica.

En aquest sentit, Burch considera que Juguem? és una molt bona pràctica que aportaran a la Xarxa de Ciutats Interculturals, a la qual Salt s’ha adherit recentment –una proposta del Consell de Ciutat aprovada en el ple del 18 de desembre del 2017–. Intercultural cities és un programa del Consell d’Europa que agrupa unes 120 ciutats compromeses amb polítiques de gestió de la diversitat basades en la interculturalitat, és a dir, en l’aposta per la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats; en la construcció d’un discurs positiu que barri el pas als missatges xenòfobs, i en el foment de la interacció social entre el conjunt de la població per erradicar actituds discriminatòries i excloents de persones i col·lectius. Burch creu que la xarxa serà útil per treballar la inclusió i la convivència per tal que la població i, sobretot, els joves sentin que formen part del municipi i que hi tenen un lloc, que és precisament el que demanen per als seus alumnes els monitors entrevistats: formació, feina i la possibilitat de contribuir amb el seu esforç i els seus coneixements al progrés de tothom.

JORDI VIÑAS

“Les polítiques inclusives milloren la convivència”

Una de les principals responsabilitats d’un alcalde és conèixer i explicar bé la realitat del seu municipi. Ho diu –i ho fa– Jordi Viñas (ERC), que des del 2015 governa Salt en coalició amb IPS-CUP. Argumenta sense estridències, amb un to pausat que és molt d’agrair i que reforça la convicció de fons.

El fenomen migratori ha convertit Salt en una de les ciutats amb més diversitat d’Europa...
Partim de la idea que es tracta d’una oportunitat de la qual hem de treure el màxim profit en bé de tothom. La diversitat lingüística, gastronòmica, cultural i religiosa ens enriqueix com a societat; aporta experiència, vitalitat i dinamisme; ens obre portes, i ens connecta amb el món.
Com en planteja la gestió?
Impulsant polítiques transversals que vinculin totes les àrees de l’Ajuntament, polítiques socials i d’inclusió, espais de trobada i convivència i millores urbanístiques; donant suport a l’emprenedoria, de manera que el municipi se’n beneficiï, també en un sentit econòmic, i desenvolupant una atenció especial als joves, que constitueixen una part substancial de la població de Salt, on han de tenir futur, ja que són el nostre futur. Per damunt de tot, hi posem la ciutadania, tots i cadascun dels habitants del municipi, sense cap mena de distinció. És així que s’actua pel benestar de tothom.
Treballar per la inclusió és treballar per la convivència?
Sí. Estic convençut que els municipis que aposten amb fermesa per polítiques d’inclusió es doten d’una bona base per potenciar la convivència i frenar els brots xenòfobs que sovint es propaguen interessadament. Perquè, siguem clars, quin és el problema? Un determinat color de pell o una situació de pobresa? Doncs ataquem la pobresa, no la persona! El racisme en el fons és classisme: amb el negre de l’NBA, tothom s’hi faria fotos!
Diria que ha perdut força la imatge de conflictivitat que durant uns anys semblava que era el tret definitori de Salt?
Precisament el nostre objectiu és trencar l’estigma que associa diversitat amb conflictivitat, perquè no respon a la realitat, sinó a una percepció que s’havia anat creant a còpia de veritats a mitges, que en el fons eren mentides i exageracions, de les quals algú, perversament, pretenia treure rèdit, i que enverinaven la relació entre les persones. És cert que es produeixen conflictes, com en tota comunitat humana, però no són un tret excepcional i encara menys definitori de Salt, i el més important és de quina manera els expliques i de quina manera els intentes resoldre. Els polítics hi tenim molta responsabilitat, perquè ens hi juguem la cohesió i la pau social al nostre municipi. D’entrada, nosaltres, com a equip de govern, hem procurat rebaixar al màxim la tensió política, perquè això ajuda a rebaixar la tensió al carrer.
Salt es va declarar “municipi lliure de prejudicis i rumors vers la diversitat cultural”, moció aprovada en ple el dia 18 d’abril del 2016. És un pas endavant important?
És bo dir que hi vam votar a favor tots els grups municipals: ERC, IPS-CUP, CiU, el PSC-CP, C’s i Canviem Salt; tots excepte PxC. És una moció que compromet l’Ajuntament a actuar per fer front als tòpics i estereotips que es retroalimenten i es consoliden en l’imaginari col·lectiu, i que dificulten la convivència intercultural i porten en força casos a pràctiques discriminatòries i racistes. També compromet els membres de la corporació local a no difondre ni utilitzar aquests rumors, prejudicis i estereotips de manera partidista en els seus discursos o campanyes. Un pas endavant, sí, però ens queda molta feina per fer. No ens podem cansar d’impulsar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats, el respecte, el civisme i el coneixement de l’altre, que és la millor manera d’erradicar les actituds xenòfobes i de viure tots millor.
Què n’espera, de la Xarxa Europea de Ciutats Interculturals, a la qual Salt s’ha incorporat?
Ho entenem com una gran oportunitat que ens permetrà fer visible allò que deia al principi: l’enorme riquesa que constitueix la diversitat. Ens serà molt útil conèixer de primera mà les experiències d’altres municipis d’Europa que ja fa anys que treballen per fomentar els avantatges de la interculturalitat, i també és cert que participarem de manera proactiva en la xarxa. Aprendrem molt i hi aportarem bones pràctiques, ja que despleguem programes socials inclusius i comunitaris (Juguem?, el Salt xef, la Xarxa de Tallers amb Famílies, el Voluntariat per la Llengua Interreligiós...), i fomentem espais de trobada com ara el primer centre social de barri, ubicat al carrer Guimerà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SEGURETAT

Col·locaran 575 sensors de risc químic a l’entorn petroquímic de Tarragona

TARRAGONA

L’oposició força un ple per tractar les suposades irregularitats d’un regidor

lloret de mar

Portbou suspèn el pagament de factures a Endesa després d’un tall elèctric al municipi

PORTBOU

Llum verda a les connexions de la C-65 amb el futur Hospital Trueta

girona
Medi ambient

La Paeria apostarà per aplicar la ZBE en un 10% del sòl urbà residencial en una fase inicial

Lleida
educació

El personal d’atenció educativa fa vaga per demanar la reclassificació professional

barcelona

Es comença el tractament contra els mosquits a 3.000 embornals

figueres

La Diputació destinarà 10 milions als consells comarcals fins el 2027

BARCELONA
societat

La URV estudia amb les colles com adaptar les diades castelleres al canvi climàtic

Tarragona