Oxfam contra les cordes
L’ONG accepta deixar de sol·licitar subvencions al govern britànic mentre no s’aclareixi l’escàndol sexual a Haití
El conseller delegat denuncia que hi ha una campanya orquestrada contra l’organització
El futur d’Oxfam és més incert que mai. La seva credibilitat i el seu prestigi estan en qüestió des que va esclatar l’escàndol sexual d’Haití el 2011. Divendres, la ministra de Cooperació Internacional, Penny Mordaunt, va explicar que l’ONG havia acceptat deixar de sol·licitar subvencions al govern fins que no es complexin les garanties que l’executiu britànic li exigeix i acabi la investigació.
La directora executiva d’Oxfam, Winnie Byanyina, va anunciar les primeres quatre mesures divendres passat: obrir una comissió independent per investigar totes les acusacions d’explotació sexual, triplicar el personal i el pressupost del departament de protecció, crear una base de dades de delinqüents sexuals perquè els criminals no puguin falsificar les referències i fer que el mecanisme de denúncia sigui extern, segur i confidencial. També va prometre que es faria justícia per a les víctimes. Les autoritats haitianes volen processar els culpables.
L’escàndol va esclatar el divendres 9 de febrer quan el diari The Times va publicar, a partir de denúncies internes, que cooperants i directius de l’ONG, inclòs el seu director a Haití, Roland Van Hauwermeiren, van pagar a prostitutes i van organitzar “orgies dignes de Calígula” durant les tasques d’ajut humanitari pel terratrèmol que va assolar l’illa caribenya el 2010 i va deixar 220.000 morts i més de 300.000 ferits.
Durant els dies posteriors, es va saber que Van Hauwermeiren ja havia estat investigat, el 2004, per la mateixa raó a Libèria per Merlin, l’ONG, per què treballava llavors i que, més tard, es convertiria en Save The Children. També van denunciar més de 120 casos d’abusos a les tendes que Oxfam té repartides per tot el país.
L’excap del departament de protecció de l’organització Helen Evans, encarregada de gestionar les denúncies internes, va explicar en un comunicat que l’organització sabia que el que havia passat a Haití era molt greu però, tot i això, va decidir mantenir-ho en secret. Aquesta és una de les acusacions de la ministra de Cooperació Internacional: que hi va haver encobriment. Van Hauwermeiren i els altre implicats van dimitir, el 2011, sense més conseqüències.
Incident no aïllat
“Quan vam reforçar els mecanismes de denúncies internes, les al·legacions van començar a fluir i va emergir la magnitud del problema, Haití no era un incident aïllat”, va dir Evans en el comunicat. Va revelar que va entregar al govern i a l’ONG un informe en què denunciava abusos a menors a les tendes d’Oxfam, però no van actuar. En l’informe, que també va entregar al regulador, explicava que un de cada deu treballadors havia sofert o presenciat abusos sexuals.
De moment, Oxfam ha renunciat a les ajudes públiques del govern, que són de 38 milions d’euros anuals. El pressupost d’Oxfam l’any passat va ser de 462 milions d’euros, de què 198 milions provenen del govern i d’institucions públiques, 122 de donacions de ciutadans i d’organitzacions, i 102 de vendes a les seves botigues. Aquest pressupost podria disminuir considerablement. Només els tres dies posteriors a la publicació de l’escàndol, 1.270 persones van cancel·lar les donacions mensuals que hi feien. L’actriu de Hollywood Minnie Driver, que era ambaixadora d’Oxfam, i l’arquebisbe Desmond Tutu es va desvincular de l’organització.
Afectacions arreu
L’escàndol no només afecta Oxfam, sinó tot el sector de la cooperació. Es va publicar que, l’any passat, hi va haver més de cent casos de denúncies sexuals entre Oxfam, Save the Children i Christian Aid i que el regulador va rebre més de mil denúncies d’abusos d’alguna mena. Des de fa temps hi ha una creuada liderada pel diari sensacionalista Daily Express i el parlamentari tory Jacob Rees-Mogg, un dels principals promotors del Brexit, perquè el govern deixi d’entregar el 0,7% en ajut humanitari.
L’any passat, el govern va destinar 15.000 milions d’euros a cooperació internacional. El 64% enviat de manera directa als països receptors, principalment el Pakistan, Síria i Etiòpia, i el 36% mitjançant diverses ONG. Oxfam era la principal. Les persones que s’oposen a seguir entregant diners a ajut humanitari han aprofitat l’escàndol d’Oxfam per justificar la seva reivindicació.
“La ferocitat i la intensitat dels atacs em fan preguntar què vam fer”, va lamentar el conseller delegat d’Oxfam, Mark Goldring, en un dur atac contra els crítics, després de demanar perdó per enèsima vegada. “Vam assassinar nadons als bressols?”, hi va afegir. I va denunciar una campanya contra Oxfam i contra l’ajut humanitari.
La ministra Penny Mordaunt va assegurar que no entregarà més diners a ONG fins que no s’aclareixi tot plegat. I hi va afegir que el que vol és arribar al fons de la qüestió. Fins i tot es va reunir amb els caps de l’NCA, l’FBI britànic.
Una cosa és clara: res no tornarà a ser el mateix en el món de la cooperació després d’aquest l’escàndol.