“Una dona que alleta està fent un benefici a tota la comunitat”

Hem impulsat una campanya perquè es vegi amb naturalitat l’alletament matern als espais públics, i convidem botigues, restaurants, cafeteries i oficines a adherir-se i marcar amb un adhesiu que aquell espai és amic de la popa.

Estem desbordades i molt contentes! Vam sortir el 20 de gener i ja tenim 103 espais adherits a tot Catalunya. La majoria a Lleida, però estan una mica repartits i n’hi ha a Barcelona, Tarragona, Girona... Hi ha espais amics de la popa en cafeteries, restaurants, botigues, farmàcies, consells comarcals, ajuntaments, centres sanitaris, centres dietètics, veterinaris, escoles bressol... Ara estem enllestint un acord perquè n’hi hagi a totes les biblioteques de Catalunya. L’únic requisit és que hi posin l’adhesiu i tinguin una cadira en un lloc agradable on una mare pugui alletar tranquil·lament el seu nadó.

Per donar suport a les mares que volen alletar el seu fill.

Que no se n’hagin d’amagar com si fessin una cosa dolenta o mal vista. És cert que hi ha centres comercials que tenen espais dedicats a la lactància, però els situen al costat del lavabo, o al costat dels canviadors de nens petits. T’has d’asseure a donar la popa en un racó amagat i poc agradable. Per què ens n’hem d’amagar? Si una dona no vol donar el pit en un espai públic, que faci el que vulgui. Però qui vol fer-ho, que no se n’hagi d’amagar.

Encara hi ha casos. En unes piscines públiques a Saragossa, per exemple, hi va haver rebombori perquè alguns usuaris se’n van queixar i l’Ajuntament va decidir que la piscina era un espai lliure d’alletament. Una companyia aèria també ho va prohibir després que, a alguns viatgers, els disgustés que una dona alletés el seu fill. Al final, ha hagut de sortir fins i tot el papa de Roma animant les dones a donar la popa! Perquè mai fins ara havia sigut un tabú. Si fins i tot les marededeus donen la popa! Jo com a llevadora m’he trobat amb casos de dones que s’han trobat amb el rebuig de la gent. En molts casos els fa vergonya i no volen denunciar-ho.

Crec que ens ve de la cultura de l’Església, que entén el cos de la dona com a relacionat amb el tema sexual i cal amagar-lo. I que allò que fa la dona en públic és motiu de crítica. A vegades algú ens diu que hi ha maneres i maneres de donar la popa, com si fos millor fer-ho de manera amagada i molt discreta. I a tu què t’importa com dono la popa al meu fill? Si a tu t’ha de ser igual! Mentre no et faci mal, tant li fa si es treu la popa sencera, si a mitges, si es tapa o no es tapa.... Al contrari! Si veus una dona donant la popa, el que cal és agrair-li-ho perquè t’està fent un favor!

L’alletament matern és bo per a la mare,

és bo per a la criatura i també és un benefici de salut pública i comunitària: quan una mare dona la popa al seu nadó, també li està donant, sense cap cost per a ningú, el paracetamol, el vàlium, la til·la, la camamilla, el Cola Cao del matí, el pollastre del dinar... I la popa alimenta l’ànima. Fa més forts els vincles emocionals, i quan la criatura sigui una adolescent no tindrà tants problemes per relacionar-se i establir vincles emocionals. El vincle que crea la popa ens donarà nois i noies en l’edat adulta que no tindran aquest tipus de problemes.

Sí. Aquests últims 70 anys hem renunciat a la popa. Durant tota l’eternitat els nens s’alimentaven amb popa, i els últims 70 anys només amb biberons. I mira com estem! [Riu.] Costa molt treure aquests 70 anys, i alguns ho veuen ara amb estranyesa. Però és un avantatge que té la dona. La natura li ha donat la capacitat d’alimentar el seu fill i cada dona fa la llet diferent, adequada al seu nadó i a les seves necessitats. Perquè no és la mateixa la llet de la nit que la del matí o la de la tarda. En cada moment del dia la mare fa la llet que el seu nen necessita, i en la quantitat que necessita. Per què ens hem de deixar perdre un sistema tan perfecte?

És clar que és una de les grans dificultats a resoldre. Les estadístiques ens diuen que el 80% de nadons prenen llet materna durant l’estada hospitalària, però decau dràsticament quan marxen a casa i quan, abans de quatre mesos, les mares reprenen la feina. Si una mare vol donar la popa i té el suport adequat –la parella, les entitats sanitàries, que a la feina li deixin estones per treure’s la llet i que als espais públics pugui donar la popa tranquil·lament–, tindrem mares i nadons més sans i feliços.