Un repte pendent

A les portes del 8 de març, Dia de la Dona, com cada any toca recordar i visibilitzar la desigualtat entre dones i homes. Un informe de l’Observatori d’Igualtat de l’Institut Català de la Dona presentat recentment evidencia, per exemple, que la taxa d’ocupació de les dones a Catalunya és del 48,7%, deu punts menys que la dels homes. D’igual manera, el sostre de vidre segueix vigent i les dones només representen el 31,4% dels càrrecs de direcció i gerència a les empreses catalanes.

Les desigualtats de gènere han pres noves formes al llarg de les darreres dècades: si bé les dones tenen més estudis i ja no estan relegades a l’esfera privada, el seu accés a l’esfera pública segueix sent limitat per les bretxes i obstacles que el sistema (re)produeix. Aquestes bretxes són el terra de fang, el sostre de vidre, la discriminació salarial, les discriminacions per maternitat, la manca de programes per a la conciliació de la vida professional i privada, i la manca de polítiques que afavoreixin la corresponsabilitat, entre altres.

Alguns discursos intenten restar importància als efectes del patriarcat i les desigualtats de gènere, adduint les oportunitats –majoritàriament professionals– a les quals les dones accedim. Certament, gràcies a la lluita feminista, hem aconseguit molts progressos: només dins l’àmbit professional ara –i aquí– podem cursar estudis superiors, podem treballar en àmbits completament masculinitzats i accedim a càrrecs de decisió i poder. Però ens podem satisfer en aquest punt i permetre la reproducció de les desigualtats que als ulls d’alguns semblen minúcies o subtileses?

La necessitat d’erradicar les desigualtats de gènere en un pla estructural es pot materialitzar de moltes maneres en l’àmbit professional. Les mesures que es poden aplicar per reduir i eliminar les bretxes de gènere poden ser tant polítiques públiques com polítiques promogudes des de les empreses a través de plans d’igualtat o compromisos socials.

Les polítiques d’igualtat han afavorit mitjançant mesures de discriminació positiva l’accés de les dones a càrrecs masculinitzats. Gràcies a aquestes polítiques, les dones hem pogut ser més representades en àmbits de poder i les nostres capacitats s’han posat en valor. Tot i això, aquestes polítiques, fins ara, només han aconseguit una major penetració de les dones en certs àmbits, sense promoure ni aconseguir un canvi efectiu de mentalitat. El món empresarial i professional segueix sent essencialment masculinitzat. Les dones, en entrar-hi, hem hagut d’adaptar-nos a aquesta lògica, assumint responsabilitats dins l’esfera professional sumades a les que se’ns atorga històricament en l’esfera privada.

En resum, l’accés a noves posicions no ha implicat en cap cas una redistribució de les tasques en les altres esferes de la vida. La corresponsabilitat i el canvi de mentalitat en l’àmbit empresarial i professional són algunes de les assignatures pendents. La corresponsabilitat permet comprendre la vida de forma holística i trencar les desigualtats de gènere en múltiples esferes: no es tracta únicament d’aconseguir l’accés de les dones a càrrecs i posicions de poder, que també, sinó que també cal desmuntar la distribució desigual de les tasques domèstiques i de cura, desvinculant-les de les dones. Per altra banda, l’entrada de les dones a posicions de poder s’ha de poder acompanyar d’un trencament de les lògiques relacionals i de poder masculinitzades, imposant un nou paradigma en què se celebri i fomenti la igualtat i la diferència.