Societat

La Girona de les dones

ruta patrimonial · La historiadora de l’art Olga Taravilla elabora un itinerari pel Barri Vell de la ciutat en clau femenina recorregut fosc · Núria Palomar, de la CUP, explora els carrers i espais que generen més inseguretat

Dues rutes a Girona amb les dones com a protagonistes, des de dos angles ben diferents, i que exemplifiquen on érem i on som.

L’itinerari turístic, pensat també com a recurs educatiu per a les escoles, que ha elaborat la historiadora de l’art Olga Taravilla ressegueix l’empremta que han deixat les dones més poderoses de la seva època, com ara Ermessenda de Carcassona, en un recorregut pel Barri Vell. Olga Taravilla, que no amaga la seva passió per la figura d’Ermessenda, reivindica també, en la ruta, les altres Ermessendes en un context històric en el qual “la dona és igual que l’home”. La ruta Girona, l’esguard de les dones es va presentar ahir a la tarda amb la presència de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i de les regidores Laia Pèlach, Isabel Muradàs, Maria Àngels Planas i Glòria Plana, que van fer part del recorregut de dues hores, el qual comença amb Porcia i el què significava ser dona a la Gerunda de l’Alt Imperi Romà. Continua amb Maria, abadessa de Santa Maria de les Puel·les, un antic monestir que hi havia on ara hi ha la Casa Pastors –la historiadora explica que el monestir no era per a totes sinònim de reclusió, sinó que per algunes ho era de llibertat–, passant per Rahel i Ester, les dones jueves que vivien al call, o la Miquela i la Joana, les dones que vivien al burg, el barri artesà i mercader. Totes les protagonistes del recorregut van existir i el que ha volgut Olga Taravilla és, no només cartografiar-les en el mapa de la Girona actual, sinó posar el focus en dones de diferents condicions socials, econòmiques i religioses. La llum per a les dones es comença a fer ombra al segle XVIII i en el recorregut, davant l’església del Mercadal, Olga Taravilla contraposa dos models de dones: la monja i la divorciada en els casos de Jerònima de Colomer i de Crescència Vinyals. L’itinerari s’acaba al segle XX amb Antònia Adroher, però abans, amb el XIX, el protagonisme és per a les obreres de la fàbrica Grober amb dos noms: Josefa Dema i Mercè Oliveras.

Un recorregut per fer visible els carrers i espais de Girona que més “foscor”generen per a les dones és el que va organitzar, ahir al vespre, la CUP, conduït per Núria Palomar. El carrer Nou del Teatre, amb la foscor de quarts de vuit del vespre, sense il·luminació, donava arguments a les participants en la ruta per denunciar els punts foscos que hi ha ala ciutat, com ara la travessia Auriga –on es va encendre una espelma i es va llegir Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal–, les escales al costat de la residència Maria Gay, davant del cinema Truffaut –Núria Palomar va recordar com la llum enfoca la Muralla com a reclam turístic, però no la zona per donar més seguretat–, el pàrquing de Lletres de la UdG, el carrer de l’Escola Pia... Tal com va fer notar la regidora Laia Pèlach, a l’inici de la ruta, la por hi és, però “no del carrer estret i sense llum” sinó la “por” de la violència masclista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de sol i un front poc actiu

Barcelona
Societat

Un altaveu de la creació

barcelona

La UdG obre ponts amb la societat

girona

Madrenas proposa que els alumnes d’ESO del Narcís Xifra puguin triar on anar

girona
Societat

Caminant damunt la lluna

Barcelona

Un comptador s’incendia i deixa sense llum uns 150 pisos a Girona

girona

Més de 200 nouvinguts ‘acollits’ a Girona

girona

Una seixantena d’activitats en el Lleuresport de Girona

girona
J. ANTONIO DONAIRE
VICERECTOR DE COMUNICACIÓ

“Reforcem la cultura de la participació”

girona