“A la gala dels Oscar se serveix xampany i també Kombutxa”

Ha sobreviscut 2.400 anys, i per alguna cosa deu ser. El que se’l prenia tenia la condició d’immortal perquè de cop i volta es trobava bé. Això l’ha mantingut viu i s’ha anat preservant per generacions i famílies. Segurament va ser l’atzar que va fermentar el te amb el sucre.

No és un fong, són bacteris i llevats que viuen junts. I això és peculiar perquè sempre es fan fora els uns als altres i aquí conviuen. Neix de la fermentació del te, però a diferència d’altres begudes fermentades, com el vi o la cervesa, no només ho fa amb llevats, amb què tot el sucre passa a ser alcohol. Aquí els bacteris produeixen àcids orgànics que el nostre cos necessita i que beneficia el sistema immunològic.

Com a probiòtic els llevats i bacteris vius afavoreixen i milloren la flora intestinal, la digestió i a la vegada l’eliminació de toxines.

N’hi ha que són molt dolços i s’han de guardar en fred perquè no segueixi fermentant. El nostre concepte és que sigui una beguda refrescant però amb un component saludable. Per això allarguem la fermentació per reduir-ne el sucre i aconseguir que sigui estable i que no s’hagi de conservar en fred.

Allà el mercat del Kombutxa és de mil milions de dòlars a l’any i tenen prop de 300 fabricants. És on, a finals dels noranta, es va comercialitzar la primera ampolla. Fins aleshores la gent s’ho feia a casa seva, i va trigar a estendre’s. L’explicació és que no té el component social de les begudes que associem a l’alcohol o estimulants com el cafè i el te.

No té assignat un moment del dia, com passa amb el cafè, i està en un entremig del refresc i amb un gust entre dolç i avinagrat.

L’organització fa pinya per acreditar que tots els productors ens guiem per uns mateixos criteris per no desacreditar el producte. Que tothom el faci com vulgui i amb diferents gustos, però certificant-lo. Hi ha qui pot fer una infusió de te fermentant-lo només un dia o afegint aigua amb bombolles i sucre.

Pocs, uns sis, i amb produccions petites. És un producte que encara s’ha d’obrir mercat. Ara es troba en herbolaris i botigues ecològiques, però per ara no tenim cap supermercat que es plantegi tenir Kombutxa a primera fila.

Vam començar fa tres anys i l’any passat vam arribar a unes 150.000 ampolles, que és el que fa el tercer fabricant dels Estats Units en un dia. El mercat allà no es pot comparar, però tampoc ho coneix tothom i encara hi ha camí per córrer. Ens estem plantejant exportar als Estats Units, on les empreses s’estan ampliant i el mercat està creixent al 40%. A la gala dels Oscar se serveix xampany i també Kombutxa.

Sí però crec que aquesta no serà una moda passatgera. No s’ha inventat al laboratori, és un fermentat natural i efectiu. La gent s’hi enganxa perquè es troba bé i el teu cos t’ho demana.

A les fires el donem a provar i es queden parats i no saben què dir. No poden comparar amb res, perquè no és vi, cervesa, potser s’acosta al cava o a la sidra, però el gust que té els descol·loca. S’ha de crear un calaix que es digui Kombutxa i deixar que t’enganxi.

Si el pots introduir a mig matí per substituir aquella Coca-Cola o l’alcohol d’abans de dinar com a aperitiu i aprofitar les propietats digestives. Cadascú té els seus hàbits i sap com està el seu cos, però si no està gaire fi no es pot desintoxicar de cop.

Nosaltres no el recomanem a les embarassades, però en canvi, tot i el sucre i els àcids que porta, no està contraindicat per a diabètics.

Jo ho vaig tastar i em vaig trobar bé. Fa tres anys que ja no em prenc un ibuprofèn que em prenia cada tarda per al mal de cap. Després descobreixes que hi ha un 10% de la població que està com tu. Segons el mal de cap que tens saps el que has de fer. Estava intoxicat i el fetge no podia reaccionar, i ara li facilito la feina.

Kombu per als asiàtics és el gust umami, que traduït vindria a ser saborós, el de les coses més bones, i el txa vol dir te.