Avui ja ens hi posem nosaltres

Va ser planificat i acordat seguint uns protocols reglats o, més aviat, tot plegat es va pactar de manera tàcita. La qüestió és que en algunes empreses del país –com ara la que edita el diari que tenen a les mans–, botigues o administracions públiques de rang divers el personal masculí de les seves respectives plantilles es podria convenir que ahir no va secundar la vaga explícitament, però sí implícitament. És a dir, va treballar, d’acord, però per possibilitar que les seves companyes participessin activament en la mobilització feminista, per donar-li així més visibilitat, i, en alguns casos, assumint també feines o responsabilitats –les de la llar o de tenir cura de la canalla i la gent gran– que certs relats socials ja han categoritzat com a femenines. Perquè trencar tòpics, també és, o hauria de ser, una tasca compartida.

El centre cultural Casa Orlandai de Barcelona és un de tants exemples possibles de la situació viscuda ahir. En aquest equipament públic, gestionat però pels seus socis, s’hi realitzen diàriament activitats pròpies d’un centre cívic –cursos, conferències, concerts,...– a més de donar recer a entitats. La majoria de l’equip que les du a terme són dones. Bé, per ser exactes, d’home només n’hi ha un, l’únic que ahir corria per les vetustes aules d’aquesta antiga escola situada al districte de Sarrià-Sant Gervasi. La resta, de vaga. “El centre està obert, però la majoria de tallers o actes s’han suspès”, comentava Juanjo Compairé, un dels socis que ahir es va presentar com a voluntari per cobrir algunes de les tasques que, habitualment, presten les treballadores. Un gest que, en el seu cas, és conseqüent amb una militància activa, ja que és membre de l’associació Homes Igualitaris. “Avui (ahir per al lector) és un dia històric, perquè les dones han pres consciència de manera massiva”, comentava Compairé, que tampoc tenia dubtes sobre quin havia de ser el rol masculí en aquesta jornada reivindicativa: “La nostra protesta, avui, ha de ser quedar-nos a casa i cuidar dels nostres, o assumir les feines de cura”, rematava.

Un dels indrets on justament els homes ahir es van posar el davantal per fer el dinar o es van fer càrrec dels menuts, va ser el casal la Base del Poble-sec. Aquí, algunes activistes d’aquest ateneu van sortir en manifestació per denunciar, entre d’altres, l’increment dels preus dels pisos al barri. Armades amb perruques i una pancarta, van deixar empremta en una agència immobiliària. Sobre això, o l’activitat del casal, tampoc podem explicar gaire res més, perquè tenen vetats els mitjans de comunicació. Les reivindicacions per tòrcer injustícies històriques, com ara el masclisme, persisteixen. Altres estereotips rancis i rovellats, també.