EDUCACIÓ
Aprendre llengües amb criteri
Ensenyament posa en marxa un programa que vol racionalitzar l’aprenentatge dels idiomes
Es pretén evitar explicacions duplicades i coordinar els continguts
El pla es proposa aprofitar la pluralitat del país
Els alumnes catalans acaben l’etapa d’escolarització obligatòria amb el domini o, si més no, amb un bon coneixement, de dues llengües (català i castellà), un nivell entre bàsic i mitjà d’una tercera llengua (majoritàriament l’anglès) i, en alguns casos, amb el coneixement d’una segona llengua estrangera. Els estudiants catalans, per tant, estan exposats a l’escola i l’institut a un bon nombre d’hores de classe de llengua, però els resultats no sempre són els que caldria esperar de tantes hores de classe.
Molts mestres i pedagogs fa temps que avisen que l’ensenyament de les llengües necessita una revisió a fons. El cas més evident és el de l’ensenyament de l’anglès, que tot i que ja fa molts anys que està implantat a Catalunya, no dona els resultats esperats, especialment si es compara amb el d’altres països europeus, i demanen que es revisin els mètodes pedagògics per fer-ne més eficient l’aprenentatge.
Així ho entén també el Departament d’Ensenyament, que fa tres anys va posar en marxa el programa pilot d’innovació escolar Avancem, que té com a objectiu integrar l’aprenentatge de les llengües. “Es tracta d’avançar en l’estratègia que duem a terme en el marc del plurilingüisme”, explica la subdirectora de Llengües i Plurilingüisme, Mònica Pereña.
A efectes pràctics, es tracta, entre altres coses, de fer que els professors de llengües treballin d’una manera integrada i coordinada i d’evitar situacions, massa habituals actualment, en què es donen explicacions duplicades, per exemple, a les classes de llengua catalana i de llengua castellana. “Passa molt més a secundària que no pas a primària, perquè en aquesta etapa el mestre sol ser el mateix per a moltes àrees i té més present el que s’ensenya en cada assignatura”, matisa Pereña.
Tot plegat comporta “canvis organitzatius als centres”, com ara que els departaments de llengua catalana, castellana i anglesa s’unifiquin en un de sol, el de llengües, que dissenyi una estratègia comuna d’aprenentatge.
“Als centres que participen en el programa Avancem [cadascun amb una intensitat diferent] els proporcionem orientacions i materials didàctics que s’adapten a la seva realitat”, explica Pereña. Es comença amb la formació d’un grup impulsor, que fa una anàlisi lingüística del centre i, en funció d’aquesta anàlisi, es dissenya un pla director de tres anys que acaba validant un inspector. El primer any es fan 45 hores de formació al centre; el segon, vint, i el tercer, els inspectors fan l’avaluació del projecte educatiu i de la transformació de què ha estat objecte.
Treball en equip
“De moment, encara no tenim dades de les avaluacions dels inspectors, però les valoracions que han fet els participants en les enquestes són molt positives. “«Ja era hora que seguéssim tots a la mateixa taula», ens han dit alguns professors de llengua”, comenta Pereña.
L’Institut de Badalona, un centre amb una gran diversitat cultural i lingüística, és un dels que estan immersos en aquest programa. S’hi van posar el curs passat en adonar-se que necessitaven un cop de mà en el projecte de plurilingüisme que ja duien a terme. El curs passat van fer formació de tractament integrat de llengües al Departament d’Ensenyament, on els van “donar pautes” de coses que ja feien, segons explica Cristina Fons, cap del departament de llengües.
“La participació en el programa Avancem ens ha ajudat a sistematitzar els processos que dúiem a terme”, assenyala Fons, i hi afegeix que el segon curs d’aquest pla pilot donarà la possibilitat a alguns professors de fer un intercanvi amb Suècia, on tenen un programa molt desenvolupat que inclou, fins i tot, que un professional que parla la llengua materna de l’alumne nouvingut l’acompanyi en la seva integració en la societat d’acollida.
A l’Institut de Badalona tenen una àmplia experiència en el tracte amb alumnes multilingües, i la cap del departament de llengües és ben conscient de la utilitat d’aprofitar el bagatge lingüístic dels estudiants per aprendre amb més rapidesa i facilitat nous idiomes com ara el català i el castellà. “La llengua és tots els idiomes que parles i després canvien les paraules”, resumeix Fons.
Pereña coincideix amb aquest plantejament i subratlla que, tot sovint, als centres hi ha poc coneixement de la realitat cultural i lingüística dels alumnes. Per exemple, de vegades no es té en compte que molts nens que parlen àrab o amazic amb la família també saben francès, amb els avantatges evidents que aquest fet té per aprendre una altra llengua romànica com el català o el castellà. “Cal que els professors i els alumnes autòctons siguin conscients de la diversitat cultura que tenen al seu entorn. La interculturalitat és comprendre la cultura dels altres”, diu Pereña. Per ella, és molt important que tots els alumnes “vegin reconeguda la seva llengua”, tal com ja fan molts centres, que incorporen els idiomes materns dels seus estudiants en algunes activitats educatives i lúdiques.
El programa Avancem, que té el suport de diversos grups de recerca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Fundació Blanquerna, va tenir una gran acollida en un congrés sobre l’aprenentatge de llengües que es va fer el mes de maig passat a Bolonya, on es van plantejar els beneficis del projecte per a una societat singular, des del punt de vista lingüístic, com la catalana, amb dues llengües oficials i una tercera, estrangera, incloses en els plans d’estudis.
Per aconseguir un bon aprenentatge de les tres llengües –afirma Pereña–, cal repensar els mètodes d’ensenyament. “No n’hi ha prou a aprendre vocabulari i a saber que cèl·lula en anglès es diu cell”, assenyala, amb referència a la pràctica estesa en molts centres d’impartir algunes assignatures en anglès, molt sovint la ciència. “Cal integrar l’ensenyament de les llengües”, diu. I posa com a exemple comparar el condicional del català amb el de l’anglès. Per aconseguir-ho, cal, entre altres coses, que “els professors de llengua es coordinin entre ells”. “La falta del domini de la llengua –avisa Pereña– és una de les grans causes del fracàs escolar”, tal com demostra –explica– la situació en què es va trobar un professor de filosofia, que va descobrir que el que els passava als seus alumnes quan suspenien els exàmens era que no entenien l’enunciat.
El repte del català com a llengua d’acollida
El model d’escola en català, que aquests dies torna a ser notícia per les amenaces del govern espanyol de desmantellar-lo, té com a objectiu que tots els nens i nenes de Catalunya acabin l’etapa de l’escolarització obligatòria amb un bon nivell dels dos idiomes oficials: el català i el castellà. En alguns barris del país, el mètode de la immersió lingüística en català a l’escola és especialment important, ja que el català hi té una presència molt escassa i, si no fos per l’exposició a la llengua pròpia del país en l’àmbit escolar, aquells nens i joves gairebé no tindrien cap contacte amb aquesta llengua. El sistema educatiu català parteix de la premissa que el català es converteixi en la llengua d’acollida de tots els alumnes al marge de la seva procedència i de l’idioma que parlin a casa. En una societat tan diversa com la catalana, en què en una mateixa escola o institut poden conviure desenes de llengües diferents del català i el castellà, l’aposta del català com a llengua d’acollida de tothom i com a factor d’identificació i de cohesió té molt de sentit. El problema és que, en molts d’aquests centres, la llengua de comunicació informal no és el català, sinó el castellà, i la llengua pròpia queda sovint relegada a l’idioma acadèmic, especialment en l’etapa de secundària.
