Dues mirades a l’univers

Com són les postes de sol a Mart? Segurament passaran decennis fins que algú ens ho pugui explicar. Ara bé, qui vulgui obtenir una idea el més aproximada possible pot acostar-se a CosmoCaixa, que cau molt més a la vora que el planeta vermell, i visitar l’exposició La bellesa de l’univers. Fins al 10 de juny, mostra una doble visió artística del cosmos, i una de les peces que inclou és una recreació d’un capvespre al planeta veí feta a partir de les imatges reals de la sonda Voyager. “La prima atmosfera de Mart està molt carregada de pols i durant el dia el cel, en comptes de negre o blau, es veu taronja o marró. Ara bé, al capvespre, quan el Sol és a punt d’amagar-se rere l’horitzó, la incidència dels raigs crea un efecte màgic i per sobre del Sol es pot veure la blavor del cel. M’agrada pensar que, si mai arribem a viure a Mart, podrem tenir la mateixa sensació que a la Terra, ni que sigui havent d’esperar aquest moment efímer diari”, explica Michael Benson.

El cineasta i fotògraf nord-americà és –amb la reconeguda artista Eugènia Balcells– l’artífex que ha conjuminat art i ciència per crear un recorregut poètic pel cosmos, des de la Terra fins als límits de l’univers observable.

Benson ha treballat durant anys en la recol·lecció de fotografies i fotogrames de tota mena de sondes espacials de la NASA i l’ESA per extreure’n la informació i crear una nova imatge processada tractada cromàticament amb dades i informació real. Així doncs, ha creat 66 peces que mostren eclipsis lunars, tempestes a Júpiter, dunes descongelant-se a Mart, l’ombra de Saturn sobre els seus propis anells i molts altres detalls bellíssims dels cossos del sistema solar. “Tinc 55 anys i, per a moltes generacions, el sistema solar ha estat una cosa molt difusa fins fa ben poc, que hem tingut els mitjans tècnics per començar a conèixer-lo a fons. Hem depassat les fronteres terrestres i ara puc mostrar el sistema solar com una naturalesa pròxima”, reflexionava ahir l’autor. Les imatges més antigues provenen de la Lunar Orbiter (1967), mentre que entre les més recents hi ha l’acostament, quaranta anys després, de Rosetta a Mart.

La primera part de l’exposició, però, la protagonitza una sèrie d’instal·lacions visuals i interactives de Balcells, pionera de l’art audiovisual al país i Premi Nacional de Cultura el 2010. Anys llum submergeix els visitants en un recorregut pel cosmos que s’ha creat a partir de les freqüències emeses pels cossos celestes i transcrites per la NASA. Una proposta molt treballada i amb un alt valor artístic i conceptual, però un pèl més allunyada del tarannà divulgatiu de CosmoCaixa. També hi ha un homenatge als elements, una taula periòdica en la qual es mostren les diferències dels 118 elements químics per la llum que projecta cadascun. “Es tracta d’una experiència multisensorial que permet descobrir diferents aspectes de la matèria, la llum i els colors del cosmos”, detalla la reconeguda creadora.