“Són dones que han lluitat i han treballat i són dignes de parlar-ne”

Quan l’Ajuntament de Sarrià de Ter es va posar en contacte amb mi perquè volia realitzar algun treball audiovisual relacionat amb històries de dones no vaig dubtar en cap moment. Les dones són les que no tenen veu i no estan visibilitzades i és el que he volgut fer. Són cinc dones diferents entre si però totes amb consciència social i consciència de gènere. Per tant, era importantíssim entrevistar-les.

Clarament. Quan vaig parlar amb ella, a Sarrià de Ter és coneguda com la Nita Mera, tenia 105 anys. És memòria de transmissió oral que és important que es documenti i es registri i es doni a conèixer. Tot i que a l’hora de l’entrevista sigui gairebé un trencaclosques perquè la memòria, a aquestes edats, té lapsus de temps. I vaig fer un relat de vida cronològic.

Sí, i és la més diferent de les altres en el sentit que hi ha un salt generacional respecte a les experiències de vida. Per exemple, la Nita Mera va néixer el 1912, mentre que la resta de dones van néixer als anys trenta, i per tant va viure la Guerra Civil sent una adolescent i amb més consciència. El comú és que totes són dones de Sarrià de Ter, treballadores, lluitadores i, per tant, dignes de parlar-ne.

Sí, amb les seves experiències expliquen la transformació d’un poble que és agrícola i es va industrialitzant. També el canvi urbà del carrer Major fins que no hi va haver l’autovia.

L’Anna Verdaguer; la Constança Muñoz; la Joana Maspladevall; l’Assumpció Grimal i la Maria Mergarejo.

Per exemple, la Maria Mergarejo, que va viure molts anys a París, destaca el canvi econòmic, molt notable, que es va trobar quan va venir a viure aquí. També va estar treballant durant 23 anys com a dona de neteja, sense estar assegurada, i la van acomiadar sense miraments. L’Assumpció Grimal és la que, juntament amb la Joana Maspladevall, té més consciència de classe i de gènere. En aquest sentit parla molt del mal que ha fet l’Església i de quan treballava a la fàbrica Grober, just després de casar-se, la van acomiadar.

Clarament. Les dones estan discriminades socialment i si les entrevisto s’ha de reflectir. Encara més, en el cas de l’Assumpció Grimal, quan treballava a la cooperativa de Sarrià de Ter, la van contractar com a encarregada i la van jubilar com a dependenta. Va ocupar el càrrec d’un home i van argumentar que era perquè “sortia més barata”. No havia fet tots els anys de cotització i, com la resta de dones, va arribar a la jubilació amb unes condicions pèssimes.

Tenia molta més consciència de classe treballadora i diu que ha sigut gràcies a l’Església i al capellà del poble. Ens explica que treballava a la fàbrica de paper, amb un sou mínim i diferent del de l’home. La Joana diu que ara la dona s’allibera treballant i abans la dona s’alliberava quan els fills començaven a treballar. Ella es va posar a treballar per alliberar la seva mare.

La Nita Mera em va explicar que al camp d’Argelers li van oferir avortar quan es va quedar embarassada. L’Assumpció i la Joana em van dir que tenien un llibre de sexualitat amagat. No tenien educació sexual, no sabien absolutament res. Quant a la Nita Mera, era una dona militant que se sabia fer respectar i quan ella parlava es feia escoltar i va quedar en un segon pla, davant del marit, en Paco Mera. I quan ell va morir la Nita va ressorgir. L’Assumpció diu en el documental que un cop les dones queden vídues s’alliberen. És molt trist.

Exacte. El documental s’inclou en la premissa de la feminista Kate Miller que tot allò personal és polític. Són dones que no tenen res de diferent de la resta de les altres dones: han patit injustícies salarials i per la seva condició de gènere.