Societat

Cau la sobreprotecció al rei

Celebració a Girona de la sentència del Tribunal d’Estrasburg en un acte ple de simbologia, fet just al mateix espai on es van cremar les fotos del monarca

Es creu que suposa una estocada molt profunda al delicte d’injúries contra la corona

“Jo també sóc antimonàrquic.” És la clara expressió que es podia llegir en la pancarta que es va exhibir ahir a la plaça del Vi de Girona, on desenes de persones es van concentrar per celebrar el contingut de la sentència del Tribunal d’Estrasburg. L’acte, en el qual se sentien crits espontanis de “victòria!” i d’“hem guanyat!”, es va fer exactament al mateix escenari on el 2007 un grup de joves va calar foc a fotografies on apareixia l’aleshores rei, Joan Carles I. Per aquella acció, l’Audiencia Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern per injúries a la corona. Però els dos nois i el seu advocat, Benet Salellas, no van romandre impassibles i van recórrer fa tres anys a Estrasburg, que ara els ha donat la raó. A peu de plaça, Salellas va considerar que s’ha de llegir la sentència “com una victòria col·lectiva del moviment i un homenatge a la insistència i a la persistència a l’hora de defensar que aquella posada en escena a Girona ha de ser un acte normal en una societat democràtica”.

“Estrasburg ha deixat clar que aquella perfomance queda totalment enquadrada dins la llibertat d’expressió i de manifestació. La sentència diu coses importantíssimes, que en la Catalunya del 2018 tenen molta rellevància per la situació de retallada de drets per part de l’Estat espanyol”, va afegir-hi Salellas, que va destacar principalment tres idees. La primera, que el Tribunal Europeu de Drets Humans posa en relleu que tot acte de crítica política ha de tenir especial protecció perquè és un pilar fonamental en una societat democràtica. El segon element és que la resolució d’Estrasburg és “una esmena a la totalitat” a la sentència del 2015 del Constitucional, que va dictaminar que la resolució de l’Audiencia Nacional era justificada perquè l’acció a la plaça del Vi havia estat un acte d’incitació a la violència. “Estrasburg, en canvi, el que fa és reafirmar el caràcter no violent del moviment independentista. En un context com l’actual, per tant, Europa desmunta el fals discurs de molts tribunals espanyols”, ressalta el lletrat. Per a Salellas, però, la qüestió central és que la sentència d’Estrasburg hauria de servir per construir un dic de contenció contra les imputacions que hi ha en cascada després de l’1 d’octubre.

“El Constitucional també va avalar la condemna afirmant que la cremada podia emmarcar-se en el discurs d’odi i que s’estava fora dels murs i dels límits de la llibertat d’expressió. Estrasburg rebat que l’independentisme i la crítica política a les institucions de l’Estat mai no podrà ser discurs d’odi. I s’explica, amb una pedagogia lloable, que sí que ho seria, per exemple, el fet d’atribuir a tota la comunitat musulmana la comissió d’un atemptat terrorista, la negació de l’Holocaust i el discurs xenòfob.” Paral·lelament, l’advocat també veu el pronunciament d’Estrasburg com una “estocada molt profunda” al delicte d’injúries contra la corona. “Els representants polítics i el rei han de tenir una tolerància més alta a la crítica”, creu Salellas, que defensa que els partits polítics espanyols haurien de prendre nota i fer els passos necessaris per suprimir aquest delicte del Codi Penal.

Martí Majoral, portaveu de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, també va mostrar a la plaça del Vi la seva satisfacció per la sentència, “ que dona la raó a tots els punts del recurs”: “Es tracta d’un primer retret públic i notori claríssim provinent d’un tribunal que és la màxima autoritat judicial per a la garantia dels drets humans i les llibertats fonamentals. No es pot sobreprotegir la monarquia per damunt de la llibertat d’expressió. Europa ha fet un toc d’atenció a l’Estat espanyol per tots els abusos als quals ens té acostumats.”

Majoral va dedicar aquesta victòria no només a les persones represaliades per la protesta a Girona –16 van ser absoltes–, sinó també “als presos, als exiliats i als rapers Pablo Hasél, Josep Valtonyc i l’Elgio, que estan encausats per les seves cançons”. Pensa que s’ha posat a l’Estat espanyol al seu lloc i va instar a no abandonar la lluita en tots els fronts, sobretot la mobilització al carrer. Espera que sorgeixin més idees com la del 2007 i va avançar que faran crides continuades cada cop que “la família real gosi trepitjar els Països Catalans” per tal que “el poble treballador els respongui amb pires monàrquiques, convertint-ho en una bonica tradició”.

Solidaritat.
Nuri Brugada, que va ser una de les 16 persones encausades que van ser absoltes, va recordar el corrent de suport rebut quan van ser represaliats per l’acció del 2007. Va anunciar que dissabte, a les 19 h, es farà una celebració a la plaça Sant Pere de Girona, i va instar tothom a dur encenedors “pel que pugui passar”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Tarragona reobre el cas de l’accident de Freginals i demana un peritatge del sistema de frens del bus

Els magistrats reclamen l’expedient sancionador de la Inspecció de Treball sobre les condicions de salut i descans del conductor

tarragona
 

Reclamen més polítiques d’acompanyament i més coordinació per garantir la reinserció dels reclusos

Barcelona
 

Un home mata la seva parella a Badalona

badalona
 
BANYOLES

Bot de rem de ganxet

 

Promoció inaugural del grau mitjà de Terrissa a la Bisbal, amb cinc graduats

LA BISBAL D’EMPORDÀ
 

Els LGTB de la Garrotxa es presenten amb el festival ‘Rebentem els armaris’

Olot
 

Beca ICG a la innovació i la gestió en hostaleria per a una jove a Girona

girona
 
LALI CORRALERO
TREBALLADORA DE LA NETEJA EN HOTELS DE LLORET I PORTAVEU DE LES ‘KELLYS’ CONFEDERADAS

“Si aquesta feina hagués estat ben pagada, l’haurien ocupat els homes”

lloret de mar
 

Clam pels refugiats, més enllà de l’‘Aquàrius’

Barcelona