societat
obituari
Mor Lola Moret, la gironina de més edat, als 111 anys
Begurenca de naixement, va dedicar tota la seva vida laboral a fer de telefonista al poble, i va residir els últims 26 anys a Palamós
Va conservar una certa autonomia fins als darrers anys
La begurenca Dolors Moret Ferriol, que era la persona de més edat de la demarcació de Girona i la segona en aquest moment de tota Catalunya, va morir dissabte, després que el passat mes de gener celebrés el 111 aniversari. Lola Moret, com era més coneguda, va ser enterrada ahir al matí, després de les exèquies a l’església parroquial de Sant Pere de Begur. Nascuda el 10 de gener de 1907, des dels 13 anys fins a la seva jubilació va dedicar tota la seva vida professional a l’ofici de telefonista, que sempre va fer al municipi de Begur fins que es va jubilar, un ja llunyà 1972.
Des de feia vint-i-sis anys Lola Moret residia a Palamós, on viu una part de la seva família, fills i nets. Va contraure matrimoni per primer cop amb Martí Platja Congost, de Begur, amb qui va tenir un fill abans d’enviudar, i posteriorment es va casar en segones núpcies amb Ricard Isern Sau, resident a Torrent, amb qui va tenir un fill i una filla més. Moret deixa dos fills vius, a més de setze nets, i més d’una vintena de besnets i fins i tot rebesnets.
Els alcaldes de Begur i Palamós, Joan Loureiro i Lluís Puig, respectivament, van traslladar el condol a les famílies, amb les quals havien travat certa confiança després que en els darrers anys visitessin Moret plegats per celebrar els successius aniversaris, ja que era la persona més gran que agermanava els dos municipis baix-empordanesos.
Una vida molt activa
Fa un parell d’anys, rememorava amb alguns dels seus familiars en una entrevista a aquest diari que havia compaginat la feina de telefonista amb una botiga i llogant habitacions als primers turistes de la Costa Brava. Es desplaçava en autobús (cotxe de línia) a comprar el gènere i venia llet, feia xocolatades, pasta, mitjons i, fins i tot, boines. No va tenir mai carnet de conduir, perquè ni tan sols es plantejava treure-se’l, i gràcies a l’ofici de telefonista, a la centraleta s’havia assabentat la primera de moltes notícies al poble, la més destacada, el 1963, la mort de la bailaora flamenca Carmen Amaya.
En els darrers anys, havia anat perdent mobilitat, fet que la va forçar a deixar d’assistir a la festa dels avis de Begur, i s’havia de desplaçar en cadira de rodes. També s’expressava amb més dificultat, tot i que fa un parell d’anys encara recitava poemes de memòria, però conservava bona son –dormia unes dotze hores diàries– i s’alimentava de líquids per dinar i sopar.
