Les presons catalanes registren una de les durades mitjanes d’internament més altes d’Europa
El temps mitjà en una presó a Catalunya és de 20,3 mesos, molt per damunt de la mitjana europea que se situa en 9,8 mesos
Les presons catalanes i espanyoles registren una de les durades mitjanes més llargues d’empresonament. Segons el Consell d’Europa, que aquest dimarts ha fet públic el seu informe periòdic sobre la situació de les institucions penitenciàries en una quarantena de països amb dades relatives al 2015, Espanya és amb 21,9 mesos el quart estat amb una durada mitjana d’internament més alta, per darrere de Portugal (30,7), Azerbaidjan (30,6) i Romania (27).
Catalunya -el Consell d’Europa n’ofereix dades específiques- se situa en la sisena posició amb una mitjana de 20,3 mesos, per darrere de la República Txeca (21,5). La mitjana europea, en canvi, és molt inferior: 9,8 mesos.
Una altra dada que destaca en l’informe és que Catalunya registra un dels percentatges més elevats de reclusos estrangers, que representen gairebé la meitat dels interns. Mentre que a Catalunya el 43,4% dels presos són d’un altre país, a Espanya representen el 28,5%, per damunt de la mitjana europea, que se situa en el 23,1%.
En positiu crida l’atenció la dada que fa referència a la ‘superpoblació’ a les presons. Mentre que la mitjana indica que les presons europees eren al 2016 al límit de la seva capacitat -92 de cada 100 places eren ocupades- la densitat a les presons espanyoles i catalanes ha millorat respecte als darrers anys i se situa en 71,8 i 71,6, respectivament.
Per contra, un 27,7% de les presons europees experimenten superpoblació, sobretot a l’Antiga República de Macedònia, Hongria, Xipre, Bèlgica i França.
Una xifra remarcable té a veure amb la despesa diària per pres. Mentre que a Espanya és de 65,67 euros, la xifra es duplica a Catalunya -que té competències penitenciàries pròpies-, que registra una despesa de 133,17 euros diaris. En aquestes despeses s’hi inclouen aspectes com ara la seguretat a la presó, l’atenció sanitària, els serveis administratius i programes de suport o rehabilitació per als reclusos.
Entre els països europeus que més despesa hi dediquen hi ha els nòrdics: Suècia (359 euros), Finlàndia (187,8) o Dinamarca (359). Dels que menys hi destinen hi ha, entre altres, Azerbaidjan, Albània, Turquia o Polònia, tots ells per sota dels 25 euros diaris per pres.
Catalunya també destaca per sobre de la mitjana europea, però, quant a la taxa de mortalitat. Mentre que la mitjana europea és de 31 de cada 10.000 interns, en les presons catalanes la taxa gairebé es duplica: 59,3 de cada 10.000, similar a Sèrbia. Quant als motius, el patró és similar al de la resta d’Europa. En el cas de Catalunya i segons dades de 2015, un 13’% dels reclusos que van morir va ser per suïcidi mentre que l’àmplia majoria, prop del 87%, va ser per causes com ara malaltia. A Europa el percentatge de morts a les presons per suïcidi és del 15,6%.
Pel que fa al tipus de delictes, gairebé la meitat de les sentències (43,4%) a Catalunya són per robatori o furt mentre que el 17% són per tràfic de drogues i el 10% per homicidi. Els percentatges són similars tant a nivell estatal (21,4% per drogues, 8% per homicidi) com a escala europea (18% per drogues, 13% per homicidi).
El Consell d’Europa és una organització internacional que vetlla per la defensa i la protecció dels drets humans a la regió i el formen 47 estats membres. L’informe sobre institucions penitenciàries, però, només ha rebut resposta de 47 de les 52 presons administratives dels seus estats membres. Els que no han respost al qüestionari són Liechtenstein, Ucraïna, Rússia i dues de les tres administracions de Bòsnia i Hercegovina.