Societat

PERE LLORET

GERENT DE L’AGRÍCOLA DE VILASSAR DE MAR

“En cent anys de vida, ens hem anat adaptant a tots els canvis”

L’Agrícola de Vilassar de Mar compleix un segle d’existència i ho recorda amb un llibre que lliga els orígens de la cooperativa amb els del poble i testimonia la transformació viscuda

Com han arribat als cent anys?
Amb èpoques de tota mena. La cooperativa es va constituir per comercialitzar en comú les collites de patata, que s’exportaven cap a Anglaterra, perquè era complicat fer-ho de forma individual. L’any 1918, 41 agricultors del poble van encetar una llarga trajectòria que ha arribat fins a l’actualitat.
Com han anat evolucionant els cooperativistes?
La patata va ser un conreu important fins als anys cinquanta, quan va entrar a Vilassar de Mar el conreu del clavell amb Beniamino Farina, un productor italià que va aparèixer buscant el millor lloc per plantar clavells. El cultiu es va estendre per tot el poble i després per la comarca. Això va comportar un canvi, els pagesos van començar amb la flor tallada i des d’aquí es va crear el que va ser la principal comercialitzadora de flor tallada del Maresme, Florimar, ja desapareguda. En l’actualitat el cultiu ha derivat cap a la planta ornamental en contenidor, que és el sector amb més presència i més volum econòmic.
Quants cooperativistes tenen?
Ara som 85, però en actiu en queden 60. La gran majoria es dediquen al conreu de la planta ornamental en contenidor. Una minoria fan verdures, i de flor tallada en queden petites produccions.
Què fa la cooperativa per a aquests pagesos?
La cooperativa es va constituir per comercialitzar en comú la patata. Una de les altres funcions inicials era la compra en comú de productes per al camp i en això és on treballem ara. Comprem d’un any per l’altre adobs fitosanitaris, tot tipus de complements de rec, plàstics, malles i aconseguim preus més avantatjosos per als nostres cooperativistes.
Han canviat molt els productes que s’apliquen als conreus?
Sí, el canvi és constant. En cent anys de vida, ens hem anat adaptant a tots els canvis. Ara ens demanen complir amb una normativa que fa deu anys era impensable. Abans els fitosanitaris químics s’aplicaven amb molta lleugeresa i això ha canviat perquè Europa marca el camí a seguir. Això ha comportant que s’obri el ventall amb nous productes sense residu que donen resposta a les necessitats dels agricultors.
Comercialitzen els productes dels cooperativistes?
Tenim unes parades a Mercabarna i també una botiga a la seu de la cooperativa. A Mercabarna comercialitzem verdures a l’engròs dels nostres cooperativistes i d’altres productors del Maresme que no són socis perquè no són de Vilassar de Mar però ens porten els seus productes i els venem a comissió. A la botiga de la cooperativa molta part de les verdures que venem són de cooperativistes; la fruita no, perquè la producció aquí és residual. També tenim productes d’altres cooperatives.
Com ha viscut l’Agrícola la pèrdua de pes de l’agricultura al Maresme?
La reducció de les hectàrees de conreu ha fet que hàgim augmentat l’abast. Ens hem fet forts com a magatzem de comercialització a l’engròs i hem fet nous clients entre els productors del Baix Maresme. Per això no hem notat la davallada, hem mantingut vendes aquests anys en detriment de l’activitat d’altres. Hi ha empreses al voltant que han tancat.
Com va sorgir la idea de fer un llibre sobre la cooperativa coincidint amb el centenari?
Hem tingut sempre molta documentació a l’abast i vam pensar que era un bon moment per fer-la pública. El poble ha crescut tant que molta gent desconeix els seus inicis. El llibre explica els orígens de la cooperativa lligats als del poble.
Què ha representat l’Agrícola per a Vilassar de Mar?
Al pròleg del llibre que fa l’alcalde de Vilassar de Mar, es parla de la petjada que l’agricultura ha deixat en el poble. L’accés dels pagesos a la terra va comportar l’aparició d’una producció local potent i molt dinàmica.
Encara és rendible dedicar-se a cultivar la terra?
Hi ha gent que treballa amb comercials de plantes que donen sortida al seu producte a Europa i això fa que tinguin més rendibilitat. Si han d’anar pel seu compte és més complicat. Els productors petits es defensen al Mercat de la Flor, però veig que no es va endavant. Estem en un moment que fa que el futur es vegi amb inquietud.
Hi ha futur?
Ara mateix l’Ajuntament de Vilassar de Mar ha d’abordar l’ús del sòl no urbanitzable. És un tema pendent de resoldre i s’ha de veure quina permissivitat hi ha a l’hora de poder incorporar nous usos, com podrien ser el turisme rural, activitats de jardineria, hípiques que ara no estan legalitzades. Això podria ser una sortida per als propietaris que no se n’acaben de sortir només amb l’agricultura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona