A propòsit de la presó permanent revisable

Sobre la pena de presó permanent revisable, que figura en el Codi Penal, i arran de la polèmica que suscita en un sector de la doctrina jurídica, que addueix, en línies generals, que és contrària a la reeducació i la reinserció social dels presos (article 25 de la Constitució Espanyola), veig necessari fer les següents consideracions al respecte, sense entrar en disquisicions tecnicojurídiques profundes per no ser aquest el marc adequat:

1.- Que en el si de la societat es calcula que un 75% dels ciutadans estan d’acord en la seva implantació a causa principalment del desequilibri existent entre la “pena imposada” pels tribunals i “la condemna efectivament complerta”, sobretot en relació amb els delictes considerats més greus. Perquè, si hi ha una institució obscura al nostre sistema d’execució penal, aquest és “la liquidació de condemna”. L’absència de procediments per a la seva elaboració i de criteri efectiu per al seu seguiment, converteix aquesta institució en la més complexa del sistema d’execució penal.

2.- Que la pena de presó permanent revisable està recollida en el dret comparat del nostre entorn democràtic: França, Alemanya, Itàlia, etc., i el mateix Tribunal d’Estrasburg l’han considerada en diverses ocasions, ajustada al Conveni d’Europa “sempre que no ho sigui de per vida i hi càpiga la revisió”.

3.- Que l’objectiu principal d’aquesta pena permanent revisable és precisament garantir i assegurar que el delinqüent, abans de la seva excarceració (llibertat), estigui perfectament rehabilitat després d’haver passat per un tractament penitenciari individualitzat, realista i efectiu, la qual cosa suposa un canvi fonamental en el sentit de donar llum i transparència a l’execució penal, enfortint el dret penal i per tant la societat.