“Els donem eines perquè puguin ser com més autònoms millor”

Som una entitat del tercer sector lligada al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual. Donem oportunitats de treball i acompanyament a aquest col·lectiu a Sabadell. Hi ha dos eixos importants, el centre especial de treball i el centre ocupacional. En aquest darrer hi ha persones que per la seva discapacitat no poden treballar en un centre de treball i llavors el que fem és donar continuïtat a l’escola especial fent activitats prelaborals. Treballem molt l’estimulació cognitiva i fem diferents activitats relacionades amb el que feien a l’escola però sempre per a adults. Normalment entren a l’entitat a partir dels 20 o 21 anys. I en el cas que siguin persones que puguin treballar, aleshores adaptem la feina perquè la puguin desenvolupar en manipulacions, jardineria, formació, neteja...

Va néixer l’agost del 1968 com una iniciativa de pares i mares de Sabadell que pensaven a donar alguna activitat laboral fora de casa. Les famílies estaven dins del teixit empresarial i van ser molt proactives en traduir una part de l’activitat de la seva empresa perquè els nois poguessin treballar en les manipulacions, que és una mica per on es va començar. CIPO vol dir Cooperativa Industrial de Producció Obrera. Estem aquí perquè ells d’alguna manera van començar a normalitzar una situació que no era visible. Als anys setanta, els mateixos pares van anar a Holanda a buscar un model de centre especial de treball que funcionava allà; era una bugaderia industrial que tenia treballadors amb discapacitat intel·lectual. Aleshores el van traslladar a Sabadell. Es va fer la seu actual de CIPO pensant a posar aquesta activitat com a principal. Va ser un model d’èxit durant molts anys i va servir com a base d’estudi per muntar el que tenim avui.

Tenim la bugaderia industrial, que al seu dia va crear una societat amb Ilunion i on actualment treballen unes 300 persones, una part important amb discapacitat intel·lectual. Com a model de centre especial de treball, tenim manteniment de jardineria, medi natural, manipulacions industrials en totes les seves vessants; fem destrucció documental, recollida de mobles, d’olis vegetals, i hi estan treballant unes 80 persones. Al centre ocupacional atenem 100 persones i, a més, tenim serveis de llar residència, dues on viuen 26 persones. Es troben al parc Central i en uns pisos de la zona de la Torre de l’Aigua.

Sí, obrim una nova residència amb 12 places al barri de Castellarnau. És una casa gran. Ha estat gràcies a la donació d’una família d’una finca a la Fundació Amics de CIPO, i la fundació l’ha cedit als usuaris de la cooperativa. Ara estem treballant en petites reformes interiors per adaptar-la. La nostra intenció és posar-la en marxa al llarg de la primavera d’aquest any.

En el cinquantè aniversari també estan previstes activitats relacionades amb l’esport i amb la família i un acte central obert que es farà al teatre La Faràndula. El que volem fer és donar encara més llum a CIPO.

Crec que ha sigut sobretot en el model d’atenció a les persones. Es va començar amb un model laboral i en aquest moment tenim un model molt més complet. D’alguna manera donem a totes les persones totes les eines, oportunitats laborals i acompanyament. Per tant, els donem el màxim d’eines perquè puguin ser com més autònoms millor. Els tractem sempre com a adults amb programes concrets creats dins de l’entitat.

Ens ha afectat tant en la part laboral com en la part de centre ocupacional. Afecta amb el retard en els pagaments, que provoquen que tota la previsió d’inversions o necessitats no estigui mai planificada. I també el que provoca és que cada vegada tinguem més la sensació que el model que hem tingut durant molts anys –que nosaltres pensem que ha estat un model d’èxit, creat per l’administració pública– trontolla, que sembla que algú vulgui que no segueixi. Fa cinc anys que soc a l’entitat, hem anat a millor però no estem en l’estat on havíem d’estar.

Sí, cada vegada utilitzem més totes les eines que tenim, som molt visibles a la ciutat i la gent ens coneix. I també és important el treball pedagògic que fem dins del programa Ciutat Escola. Tenim visites d’instituts i escoles a CIPO, els expliquem el que fem i, a més, es fan activitats comunes amb els alumnes. Si vas a Terrassa tothom sap què és Fupar; si vas a Sabadell tothom sap què és CIPO. Però és important perquè de vegades sabem qui són però no què fan. El que fem és que els apoderem.