SOCIETAT
450 anys de devoció
L’Arxiconfraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Girona commemora aquest any més de quatre segles d’història
Va ser creada el 1568 per persones caritatives i amb finalitats socials
L’Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és la més antiga de les que existeixen a Girona. Enguany es compleixen 450 anys de la seva fundació. Va ser el dia 5 d’octubre de 1568 a la capella de Sant Miquel del monestir carmelita de Girona, on actualment hi ha l’església del Carme, quan es van reunir 24 gironins convocats pel seu prior fra Gabriel Canyes i van decidir fundar la Confraria de la Puríssima Sang. Per la creació d’aquell organisme i moguts per persones caritatives, consta que s’hi va aplegar gent de diferents professions i estaments socials en una mateixa advocació al culte per la Sang de Crist. Hi havia: un jurat, un doctor en lleis, un notari reial, un mercader, un arquer, un apotecari, un joier, un espardenyer, un pintor, un baster, un mitger, un espaser i un passamaner, entre d’altres. Posteriorment, el 24 d’octubre de 1569, l’organització va ser oficialment aprovada per reial privilegi pel virrei de Catalunya, el capità general Diego Hurtado de Mendoza, i a través de la reial cèdula, en nom del rei Felip II, comte de Barcelona.
El seu actual president, Ramon Muntada, en un article publicat al programa de la Junta de Confraries d’enguany recorda que, com a Girona, van ser moltes altres ciutats i territoris de l’antiga corona d’Aragó i d’arreu on es van fundar confraries amb la mateixa advocació de la Puríssima Sang amb reial privilegi. D’entre les més antigues hi ha l’Arxiconfraria de la Sanch de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, que va ser fundada l’11 d’octubre de 1416 i que fa ben poc han commemorat 600 anys d’història. De fet, una representació hi serà present divendres, durant la processó del Sant Enterrament de Girona.
Condemnats a mort
L’entitat religiosa des dels seus inicis sempre ha treballat en causes socials. El seu president, Ramon Muntada, explica: “És d’aleshores ençà que aquest organisme s’ha adaptat a diferents moments socials, històrics i religiosos i s’ha mantingut sempre fidel a les seves finalitats caritatives. Una de les activitats originàries més significatives va ser la pietosa missió d’assistir els reus condemnats a mort que eren posats en capella fins al seu traspàs.” En el camp de la solidaritat i l’altruisme, també tenen com a referent Maria Gay Tibau (1813-1884), que en la seva condició de confrare va ajudar malalts i necessitats de manera totalment altruista. En aquest sentit, l’arxiconfraria sempre ha tingut entre els seus membres més actius monges de la comunitat de Sant Josep, que se senten especialment vinculades a l’entitat per la tasca de la seva fundadora i es dediquen a obres assistencials.
Un cop acabada la Guerra Civil, es va procedir a la reconstrucció el patrimoni artístic de la Puríssima Sang. Per exemple, una de les peces emblemàtiques és l’actual imatge de la Creu (que data del 1943), que cada dos anys surt en la processó del Sant Enterrament i que és obra de l’artista Rafael Solanic. També es van reconstruir els símbols més significatius de la confraria, com ara la creu dels improperis, el penó i la bandera, entre altres elements. Va ser gràcies a la implicació del bisbe de Girona, el doctor Josep Catañà, la florida de nou confraries de nova creació, i a la decidida tasca de la Junta de Confraries, que es pot gaudir de l’actual format de processó. Tant és així que cada Divendres Sant surten al carrer un total de dotze confraries, entre les quals sobresurten la degana Arxiconfraria de la Puríssima Sang, així com l’Arxiconfraria de la Passió i Mort i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.
Avui dia és inevitable situar l’activitat de l’arxiconfraria principalment en el context de la Setmana Santa, a la qual se senten vinculades prop d’un centenar de persones, si bé acostumen a sortir en la processó uns cinquanta confrares amb vesta vermella.
Valor cristià
Per celebrar els 450 anys i per recuperar-ne la història, es preveu organitzar una sèrie de conferències i editar materials d’interès. “Aquest tipus d’efemèrides serà un bon motiu per exercir en ple segle XXI una nova manera de practicar la solidaritat per part dels qui formen l’entitat amb els que ho necessiten i alhora pot ajudar a establir lligams tant amb altres confraries de la Sang arreu de Catalunya com amb altres confraries i associacions de Girona i província que sentin com a propi el valor cristià de l’altruisme que ultrapassa les manifestacions externes de les processons”, assegura Muntada.
El Sant Enterrament i els Manaies, actes principals
Òscar Pinilla
Els carrers de Girona viuran avui un dels actes principals de la Setmana Santa. A les vuit del vespre, i des del castrum de l’església de Sant Lluc –carrer del Rei Ferran el Catòlic–, els Manaies desfilaran fins a la casa del penoner d’honor, que aquest any és Carles Falcó. Tot seguit baixaran per la pujada de Sant Feliu, carrer Ballesteries, plaça de l’Oli, carrer Ciutadans, plaça del Vi, pujada del Pont de Pedra, plaça de Catalunya, passeig del General Mendoza, carrer de la Rutlla i carrer de la Creu. Finalment es farà parada al carrer Migdia, 20, xamfrà amb carrer de Maluquer Salvador, per fer el lliurament del penó. La tornada es farà pel carrer Bisbe Lorenzana, carrer Joan Maragall, plaça de Catalunya, rambla de la Llibertat, carrer Argenteria, Quatre Cantons, carrer de les Ballesteries, pujada de Sant Feliu, portal de Sobre Portes i acabarà a l’escalinata de la catedral.
D’aquí a dos dies, Divendres Sant, dia 30, a les set de la tarda, els Manaies de Girona tornaran a sortir per anar a recollir el penoner. De tornada, s’afegiran al segon acte més destacat, la processó del Sant Enterrament, que començarà a les nou del vespre, i iniciaran el recorregut des de la catedral de Girona. Els Manaies encapçalaven el seguici amb les dotze confraries acompanyades de tres formacions musicals, l’Orquestra Xarabanda Band, la Coral Vergelitana, banda musical Vilafamés i tancarà la processó la cobla la Flama de Farners.
