Societat

JOAN PERICH

GUANYADOR DE LA BECA JORDI COMAS PER A LA RECERCA LOCAL A CASTELL-PLATJA D’ARO

“Radio Mi Amigo va promoure Platja d’Aro entre milions d’oients europeus”

El director de Ràdio Platja d’Aro ha rescatat documents i vivències sobre la història d’una emissora pirata que els empresaris de la Costa Brava van aprofitar per vendre’s a Europa als setanta

Radio Mi Amigo, una emissora clandestina que emetia des de la mar del Nord a Flandes i els Països Baixos, va resistir en un curiós exili a Platja d’Aro a les acaballes del franquisme. El fenomen mediàtic va passar força desapercebut per als autòctons de la Costa Brava, però el sector turístic el va saber aprofitar per captar milers de turistes europeus. El director de Ràdio Platja d’Aro, JoanPerich ha recuperat la història i ha obtingut la beca del 6è Premi de Recerca Local que patrocina la Fundació Jordi Comas. L’any vinent presentarà el treball final.

Quin és l’origen de la seva recerca sobre Radio Mi Amigo?
Tenia informació tènue per dues vies. D’una banda, quan vaig engegar Ràdio Platja d’Aro, el 1983, vaig coincidir amb un tècnic de l’antiga emissora que s’havia quedat per aquí, que em va explicar coses que en aquell moment tampoc em van despertar gaire curiositat. Tenia la mateixa sensació que molta gent d’aquí, sospites d’un fenomen desconegut. I de l’altra, farà quatre o cinc anys vaig preparar un treball sobre la història de les emissores de ràdio a la Costa Brava. Des de Ràdio Liberty, les primeres emissores del Movimiento, les parroquials dels anys cinquanta i Radio Mi Amigo. Aleshores em va picar la curiositat i vaig veure que aquesta emissora podia tenir més interès del que havia pensat.
En quines fonts s’ha basat?
Primer vaig començar a recopilar articles, materials i testimonis vius de primera mà. Quan vaig presentar-lo al concurs del premi hi vaig dedicar més hores.
Com arriben a Platja d’Aro?
Van arribar aquí a inicis del 1975, fugint de la persecució del govern belga pel fet d’emetre de manera il·legal des d’un vaixell en aigües internacionals, ja que aleshores l’espai radioelèctric era un monopoli estatal, i van funcionar fins al 1978. El promotor i líder era el flamenc Sylvain Tack, que s’acabava de fer una casa a Platja d’Aro, i només aterrar aquí va trobar l’oportunitat de promoure el municipi entre els milions d’oients europeus, a Bèlgica, Holanda, França...
I el fenomen internacional es va aprofitar...
No acaba de quedar clar si Platja d’Aro li va demanar ajuda o va ser iniciativa seva. Però s’hi va involucrar de ple, i els responsables turístics d’aquí n’estaven encantats, malgrat que no deixava de ser l’amo d’una emissora pirata i de tenir una aura de clandestinitat. Però van saber trobar les sinergies positives per promocionar Platja d’Aro i altres poblacions, com ara Lloret, també en van treure profit.
Però per a la gent d’aquí, va passar força desapercebut.
Les emissions, amb sort, arribaven a França, sobretot al nord. La gent normal, que escoltava la ràdio aquí, no se’n va assabentar. I a més, emetien en neerlandès.
Com anava el procediment?
Ells bàsicament van fer servir el xalet del Mas Nou per enregistrar els programes en cintes de magnetòfon, que posteriorment transportaven fins al vaixell. Quan les coses se’ls van posar més complicades, per la pressió policial, van passar a fer-ho en simples cassets, que els deixaven caure des d’un helicòpter amb queviures, aigua dolça i gasoil per fer anar el vaixell i els generadors elèctrics.
I quins exemples ha trobat de l’impacte directe per a Platja d’Aro?
Havien travat amistat, per exemple, amb en Jordi Comas. I el concurs El amor se cita en Playa de Aro, on des dels anys seixanta sortejaven estades entre desenes de parelles de casats a l’hotel Aromar, es va començar a promocionar a l’exterior, fins a potser 10.000 participants. Tack, que pensava a l’engròs, també va noliejar una línia de tren fins a la Costa Brava. O una connexió aèria que només va durar un estiu. Això va obrir els ulls al sector turístic d’aquí.
I per què va acabar la història?
A les acaballes del franquisme, el règim va tolerar l’activitat, tot i la pressió dels governs de Bèlgica i Holanda. Hi ha retalls de premsa d’autoritats donant a entendre que no feien cap mal. Però el 1978, quan el nou govern de la transició comença a signar diversos convenis internacionals, entre els quals la Convenció d’Estrasburg, que prohibia la pirateria marítima, es va posar fi a la tolerància.
Amb el final del règim, es van acabar els pirates...
Crec que en la marxa de l’emissora també va influir el fet que el darrer alcalde franquista de Castell-Platja d’Aro, Joan Cargol, va haver de deixar el càrrec, i tot plegat va refredar la col·laboració.
Què se’n va fer, de Tack?
Va acabar arruïnat. El 1979 se’n va anar cap a Haití, a emprendre nous negocis. Es va fer amic del dictador Duvalier, que aleshores encara manava allà, i va muntar una sala de festes, però algú el va ensarronar perquè tornés a Europa amb droga amagada en una cama enguixada, i va acabar a la presó. És una biografia de pel·lícula, i de fet a Bèlgica hi ha projectes per sufragar una producció. Va començar fent gofres, i d’un obrador artesanal en va fer un imperi. I d’aquí va començar a promocionar el cantant Paul Severs, amb una discogràfica i mitjans propis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Toni Albà presenta avui el mini musical paral·lel a la Mercè

BARCELONA

El Suprem espanyol estableix que un tocament no consentit és abús sexual

madrid
DANI ANDREU
FUNDADOR DE L’ASSOCIACIÓ GUEOPIC

“Vaig crear una aplicació per comunicar-me amb el meu fill”

Molins de Rei

Projecten un centre turístic a Santa Coloma de Farners

SANTA COLOMA DE FARNERS

Més de 200 places per acollir menors estrangers

barcelona
Societat

Els treballadors desconvoquen la vaga de metro durant la Mercè

Unes 240.000 persones, beneficiades pels ajuts d’ocupació de la Generalitat

barcelona

Bon dia per tastar els arrossos de l’Aldea

L'ALDEA

Més de 80 propostes

ESPLUGUES DE LLOBREGAT