“Els nuvis volen bodes no regides per un protocol massa encotillat”

Que els fem tot el casament o que ens dediquem només a la decoració o a la coordinació dels preparatius que ells prèviament han gestionat. Hi ha diferents serveis, però el més demanat és el que inclou tota l’organització. És el que més ens agrada, perquè és com una tela en blanc que anem treballant a partir de la idea que ens ha explicat la parella: quin tipus de casament s’imaginen, no només en l’aspecte decoratiu sinó de sentiments i sensacions. Al final sempre agrada transmetre una experiència als convidats.

En general els nostres clients volen casaments relaxats, divertits, sense protocol, una celebració en què puguin gaudir i tingui molta sensació de festa i de naturalitat. Un dia que serà inoblidable però que no estarà regit per uns protocols de vegades massa encotillats.

Sí, en els últims sis o set anys ha arribat una alenada d’aire fresc, els nuvis ara poden fer el que vulguin. Ja no és el casament muntat pels pares sinó que cada parella pot decidir. Cada cop hi ha més professionals de floristeria, de càtering, que treballem en la mateixa línia i els ensenyem que la seva boda és seva, que l’han de personalitzar i fer el que els vingui de gust.

Estem organitzant diverses bodes a finques privades propietat de les famílies i fem moltíssims casaments a l’aire lliure perquè als nuvis els encanta allargar una mica més la festa i gaudir de l’estiu. Hem fet bodes a mil llocs que ningú es podria imaginar, com a boscos i a cales perdudes en què la gent ens pregunta com hi vam arribar.

Per mar! Amb un vaixell que porta els convidats i un altre de més petit per als nuvis. És molt bonic, però la logística és òbviament complicada, cal portar el càtering i el mobiliari. Hem fet casaments també al MNAC, dins del museu, espectacular per l’entorn. Es va fer la cerimònia en una església i el sopar i la festa al MNAC. Teníem la taula de les postres sota d’un Miró. Hem fet també bodes a llocs abandonats, com fàbriques i naus, on hem de portar mil coses. Són reptes molt macos, perquè els convidats al·lucinen.

Exacte, ja no és quedar bé i que els convidats mengin molt sinó que visquin una experiència i no els faci mandra anar a un casament. Es busca que els convidats puguin interactuar. Per exemple, treballem molt amb una empresa de Barcelona que es diu Piano Bar i que durant el còctel toquen swing i serveixen als convidats begudes com martinis i negronis. Després hi ha petits detalls com el fotomatón que fan que els convidats interactuïn amb la decoració, a l’estil d’un photocall.

Ens han demanat coses complicades logísticament, però és cert que tenim clients amb un nivell estètic alt i no ens demanen coses gaire estranyes.

No, però es podria fer! Hem fet coses complicades pel que fa a producció, però no pas estrambòtiques. Hi ha espais com un bosc que no tenen pla alternatiu i que l’has de proporcionar tu si per exemple plou.

Sí, però jo crec que la tendència de bodes campestres ja comença a desaparèixer. Sí que es busquen casaments en entorns naturals però potser no tan rústics. Potser continua l’entorn campestre però amb una decoració més sofisticada.

Veiem un vestit de núvia blanc, que ho és per antonomàsia, però amb petits tocs metal·litzats, es treballa amb fils daurats i platejats, es dona més importància al complement, alguns vestits són més sofisticats amb molta pedreria, però també hi ha una línia més bohèmia i relaxada. Però el vestit tradicional continua tenint el seu públic.

Conviuen diverses opcions perquè el públic és molt divers, però el format més clàssic cada cop es treballa menys.

A Catalunya ja no és una figura desconeguda com fa deu anys, nosaltres tenim una escola on ensenyem a wedding planners que volen treballar en la mateixa línia que nosaltres. Cada cop més nuvis entenen que un wedding planner els ajuda i aporta valor a la seva boda. Organitzar una boda és molt estressant perquè és una feina afegida que tothom combina amb la seva activitat i a la qual s’ha de dedicar molt de temps i recursos.