“Un zoo no pot ser només una exhibició d’animals”

I tant. La cultura zoològica ha anat evolucionant, sortosament. En els seus inicis, al zoo s’havien arribat a fer curses d’estruços, cosa que ara seria impensable. En algunes parts del món hi havia arribat a haver zoos amb indígenes a dins. I justament perquè hem de seguir evolucionant, un zoo no pot ser únicament exhibició d’animals. Ha d’investigar, treballar fora de les instal·lacions i ser una vàlua importantíssima en la conservació de la biodiversitat d’un país.

Que hem de fer conservació al zoo amb instal·lacions que garanteixin el benestar animal, que els animals que hi hagi siguin d’espècies en perill d’extinció, amb les quals treballem en conservació, i que preferentment siguin autòctons. S’ha de fer també molta pedagogia.

El nou model zoològic pretén establir les regles del joc en la conservació i la biodiversitat. Ara estem en fase de recollida de suggeriments o esmenes i a finals de maig tindrem el document complet. A grans trets es basa en conservació, recerca i educació i sensibilització. Es planteja una inversió de 64,6 milions des d’ara fins al 2031, amb noves instal·lacions i un treball molt important darrere.

Sí. Conservació dins del zoo vol dir que necessitem instal·lacions més modernes intentant buscar associacions amb una llista d’animals que ens sigui útil per a l’objectiu que perseguim. No hem de ser col·leccionistes d’animals. Tenim objectius molt clars, i això vol dir que esponjarem més el zoo. Volem finalitzar la sabana saheliana. Aquest és un espai que té sentit perquè el Zoo està compromès des de fa anys amb una part del Sahel en programes de conservació i perquè és d’on venen molts dels ocells migratoris a Catalunya.

Per exemple, un cop estigui finalitzada la zona de la sabana, les girafes i les elefantes han de poder conviure amb facoquers, estruços o gaseles, perquè en la natura no viuen sols. A la part del Sahel també hi haurà una zona específica per als lleons, amb una passera contínua que facilitarà una vista elevada.

Encara hi són, però se’ls està buscant una sortida. L’espai que ara ocupen quedarà alliberat i probablement s’utilitzarà com un espai de reserva per quan fem la zona Mediterrània i es millorin les instal·lacions. Això significa que hem de tenir una zona amb capacitat de maneig dels animals perquè no s’estressin, i probablement serà on ara hi ha el dofinari.

Una part importantíssima del pla és que hem de ser els garants dels nostres ecosistemes i per això la Mediterrània ha de ser preferent. Un terç del zoo ha de ser la representació dels ecosistemes mediterranis. Volem tenir linxs, llops o llúdrigues, entre altres. La Mediterrània és una zona molt afectada pel canvi climàtic, on s’ajunten continents, hi ha migracions... i molta feina per fer. El Zoo ha de ser el zoo de la Mediterrània, tant terrestre com marí i fluvial. Tenim molta biodiversitat amenaçada. Catalunya és una de les regions amb més dades d’estudis de fauna relacionats amb el canvi climàtic, sobretot d’ocells i de papallones. Som un banc de dades molt important. Ja s’estan fent moltes coses. Per exemple, dels rorquals que viuen davant de Vilanova i la Geltrú en fem un seguiment, com s’alimenten, com viuen... Aquest és un dels programes de la fundació. I podríem tenir altres exemples, com ara el xacal daurat, el llop, el gat salvatge i el cavallet de mar. O estem en contacte per ajudar amb l’os del Pirineu. O estem involucrats en la recuperació del trencalòs o el voltor negre. Lligat amb els ecosistemes mediterranis, volem fer un centre de biodiversitat marina on explicar els problemes del nostre litoral.

Encara no hem fet la llista, ho estem discutint. Camells? Si de mi depèn, no. No és autòcton, no està en perill d’extinció ni tenim un programa de conservació per reintroduir dromedaris al desert. No tindria gaire sentit.

Jo crec que no. Seguirem tenint l’atractiu dels animals que els nens volen veure, com ara pingüins i primats, que estan amenaçats. I la part del Sahel es mantindrà, per exemple. Però a més hem de saber explicar que veure una llúdriga és tan apassionant com observar la família dels orangutans. La nostra missió és sensibilitzar les famílies, despertar l’esperit naturalístic. El tritó del Montseny ha de ser al zoo perquè és un animal tan sensible que és millor veure’l en un entorn controlat que no que la gent vagi a la muntanya i es pugui fer malbé l’ecosistema. O tenir la llúdriga no vol dir només tenir-ne exemplars al zoo: vol dir treballar directament amb la llúdriga en el seu ecosistema.

Això és el que busquem. Per exemple, el Consorci del Llobregat ens ha vingut a buscar per ajudar a mantenir el fartet, que és un peix petit de les maresmes mediterrànies que ha estat a punt de desaparèixer. Les espècies al·lòctones l’han perjudicat i han demanat ajuda per reproduir-lo amb bioseguretat, fer seguiment de les poblacions que alliberem i, a més, fer programes educatius. També ajudem l’Observatori d’Amfibis de l’Empordà o la investigació del turó a l’Empordanet, que està a punt de desaparèixer. Per tant, s’està treballant molt amb el territori, consells comarcals, diputacions... El Zoo surt del zoo.

Farem un edifici nou per a un centre educatiu de primer ordre. I això també vol dir millorar els programes educatius que tenim i ser pioners en l’educació ambiental. Hem de divulgar els aspectes sobretot mediterranis. Cada any passen pel Zoo 60.000 alumnes d’educació reglada, deu ser dels equipaments de Catalunya amb més gent. I ens calen més mitjans, explicar millor les coses i també saber-ho difondre en les instal·lacions. No només has de tenir un flamenc a davant, has de saber per què és aquí, quins problemes té... i canviar l’experiència. Perquè, venir al Zoo, cada dia és diferent. Hem de canviar el mirar per l’observar; canviar l’actitud del visitant. Una de les coses que volem fer és la filmació de tots els projectes que estem fent en la natura i difondre’ls. Quan anem al Senegal a fer la reintroducció de les dorcas, el gran públic no se n’assabenta, i aquí hi ha d’haver un important treball de comunicació. I també donarem molta importància a la secció d’invertebrats, que són més del 90% de la biodiversitat del planeta. També volem crear una zona de Madagascar per explicar els fenòmens evolutius que provoca el fet d’estar separats d’un continent. Amb el pla també es preveu una nova àrea logística o la millora del terrari.

Sí, serà vital. Cal una nova empenta i del treball a fora. Com deia abans, que el Zoo surti del zoo. Ja estem acordant amb altres administracions ser el garant dels problemes ambientals que tenim al costat. Al Zoo ens hem d’arremangar. Si tenim la llúdriga aquí, volem treballar amb el Consorci del Besòs-Tordera per intentar millorar les poblacions que hi ha. Hem d’explicar a les famílies i els nens que s’està treballant al Ripoll, al Mogent o al Besòs per intentar que la llúdriga es quedi. Utilitzant tècniques de recerca modernes, hem d’estudiar-les des del punt de vista genètic per saber de quina població estem parlant o les condicions ambientals per millorar el seu hàbitat. Aquest potser és el factor més important del nou model. Perquè d’instal·lacions en tenim, tot i que algunes són antigues i les anem modernitzant, i volem una llista d’espècies autòctones. Però el que volem de veritat és treballar per protegir els nostres ecosistemes.

Sí. A banda de les mateixes instal·lacions, el zoo també és refugi de fauna local. Per exemple, els esplugabous, el bernat pescaire i el martinet blanc van començar a criar aquí i des del zoo han anat colonitzant altres llocs de Catalunya a mesura que els rius s’han anat recuperant. Al zoo hi ha 197 espècies d’ocells que venen aquí i també hi ha eriçons urbans, per exemple.

La principal prioritat és el benestar dels animals. No només se’ls dona menjar i se’ls neteja. Hi ha un treball al darrere. Per exemple, hi ha tres elefantes: una ve d’un circ, una altra d’un decomís i una altra havia estat maltractada. S’hi fa un treball constant diari per tal de millorar el seu benestar. Una d’elles mou el cap constantment per la situació en què havia estat. S’hi treballa per modificar comportaments, perquè hi ha animals que acaben com autistes. Això no és una instal·lació per tenir una família d’elefants i criar-ne. És per tenir-ne un nombre reduït i que puguin estar molt bé, no només en la instal·lació, sinó també amb un treball constant al darrere. Tenim una molt bona instal·lació d’elefants que fa de santuari d’elefants. Igual que amb el rinoceront blanc, que procedia d’un decomís i no hi havia cap altre lloc per a ell que el zoo.

Hem tingut uns anys d’una certa incertesa. L’èxit del nou model del Zoo arribarà si totes les forces polítiques l’assumeixen com un projecte de ciutat. Jo sempre dic que una gran ciutat europea necessita un Guggenheim i un zoo. Però un zoo com el que estic explicant, no una simple exhibició d’animals. I s’han de trencar mites.

Que aquí no només s’alimenta, neteja i exhibeix: el Zoo té com a ciència el benestar animal; que es fa recerca i que no hi ha trampa, i que si hi ha un problema es busca la millor solució de cara a l’animal.

Hem de millorar coses, com ara donar menjar saludable, de proximitat, i donar informació nutricional als visitants. A la botiga han de veure productes de continuïtat del que han vist a dins, més naturalístics. Per exemple, la nova guia de papallones de Catalunya, que ha de ser de referència d’Europa i en la qual també hem estat involucrats.