Rajoy revisarà la tipificació penal de l’agressió sexual

L’onada d’indignació per la sentència de La Manada, en què es condemna cinc homes a nou anys de presó per un delicte d’abús sexual –i no per violació–, va arribar ahir fins a La Moncloa, on el ministre de Justícia, Rafael Catalá, concentra les ires per haver opinat que “és una pena alta”. L’endemà d’haver necessitat un passadís policial per sortir del Col·legi d’Advocats de Còrdova perquè un miler de persones l’increpaven per les seves paraules, Catalá va portar al Consell de Ministres una petició a la comissió general de codificació, òrgan assessor de Justícia, per revisar si la tipificació en el Codi Penal d’agressions sexuals està “convenientment reflectida o li cal una actualització”.

El govern de Mariano Rajoy s’ha vist atrapat per l’onada de ràbia que recorre l’Estat davant els tres magistrats de l’audiència de Navarra que no aprecien violació, amb l’agreujant que un d’ells, Ricardo Javier González, encara va més enllà i fa un vot particular en què exigeix l’absolució dels cinc acusats perquè veu “excitació sexual” en la noia de 18 anys sotmesa. La fiscalia recorrerà contra la sentència perquè considera que “els fets son constitutius d’un delicte d’agressió sexual (violació) i no només d’abús sexual”.

L’excepcionalitat del moment va portar els ministres a abandonar la cantarella de no comentar resolucions judicials, començant per la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. “Com a ciutadana i com a dona em costa assumir el contingut de la sentència”, va admetre.

Després de recordar amb intenció que els fets dels Sanfermines del 2016 s’han jutjat amb un codi penal del 1995 aprovat “en l’etapa de Felipe González”, el portaveu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va obrir la porta a fer una revisió reposada i amb el consens de tots els grups polítics. “El govern està amb les víctimes”, va dir.

Per Méndez de Vigo, ara hi ha una nova “sensibilització” sobre les agressions sexuals i s’ha de plasmar en el Codi Penal. “Hem de traslladar als textos legislatius la nova actitud social”, va remarcar. El que el govern espanyol ni preveu és que siguin els jutges els que no interpretin el Codi Penal amb fidelitat quan no veuen intimidació en l’atac sexual de cinc homes corpulents –José Ángel Prenda, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero, Ángel Boza i Alfonso Cabezuelo– sobre una noia. Dos dies després d’una sentència que commou el país i aviva marxes multitudinàries, Rajoy encara no ha dit què n’opina.

Qui apunta a l’esbiaixat criteri dels tres jutges és el líder de Podem, Pablo Iglesias, que veu “perillós” que “senyors que vesteixen toga siguin capaços d’escriure coses així” en una sentència. Per Iglesias, el problema no és la duresa del Codi Penal, sinó que els tres jutges no vegin que hi ha una víctima de violació. Tant el PSOE com Podem, però, també s’obren a revisar el Codi Penal.

Les concentracions de rebuig es van repetir ahir arreu de l’Estat, des de l’epicentre del Palau de Justícia de Pamplona, on milers de persones van clamar contra la sentència, fins a les principals capitals. L’advocat de La Manada, Agustín Martínez Becerra, va exigir calma als “polítics surfistes” que fan “titulars grandiloqüents” per “tres o quatre vots”.