La pluja no espanta els visitants del Temps de Flors

El dia es va llevar gris després d’haver estat tota la nit plovent, i l’amenaça de pluja era evident. Tot i així, ja de bon matí Girona bullia d’autocars i de grups de gent que travessaven els ponts de l’Onyar. Equipats pel que pogués passar amb paraigües i bosses en mà, grups petits d’amics i famílies, i d’altres de molt més grans procedents de viatges organitzats, desfilaven a quarts de deu cap al Barri Vell de la ciutat. Encara no s’havien obert els espais i la cua als Banys Àrabs ja arribava a la cantonada de la pujada del Rei Martí, i el muntatge a la plaça dels Jurats havia estat objecte de nombrosos flaixos. El cel, cada cop més gris, feia evident que tard o d’hora cauria un ruixat, però els visitants no es veien pas preocupats. Mòbil en mà la majoria –d’altres, més ben equipats amb càmera fotogràfica–, semblava que ningú es volia perdre cap racó ornamentat del Barri Vell. Hi havia gent vinguda de tot arreu: de la Catalunya del Nord, de Barcelona, de Ripoll... I fins i tot passatgers d’un dels vaixells de creuer de luxe nord-americans que aquest any amarren al port de Palamós i que tot just haurien arribat per anar directes a Girona.

Potser la pluja va afectar més els gironins –que, tot sigui dit, s’estimen més visitar l’exposició els dies feiners i a deshora–, però els procedents d’altres demarcacions no tenien alternativa i havien d’aprofitar el diumenge. Per això, quan a mig matí va caure de cop un fort xàfec, la gent va treure els paraigües, els impermeables i les capelines, i va continuar la visita aprofitant els ponts i els coberts per aixoplugar-se en els moments de pluja més forta. Paraigües i capelines que van omplir de més colors encara els carrers de pedra, malgrat que en algun punt, com al carrer de la Força, els xocs dels paraigües feien témer algun petit accident. La pluja també va obligar a traslladar a l’interior els concerts del cicle coral Música i flors, que s’havien de fer a l’aire lliure en un pati del Museu d’Història dels Jueus.

Els visitants van aprofitar el moment de pluja per fer una pausa i esmorzar en algun dels bars plens de gom a gom situats arreu del Barri Vell, tot esperant que la pluja parés. I així va ser. Al cap d’una estona, quan va parar de ploure, tothom va tornar a recórrer els carrers sense paraigües, sense presses i mòbil en mà. I van tornar les llargues cues als Banys Àrabs i al soterrani de la catedral.

A mitja tarda, però, la pluja va tornar, i els paraigües també. Encara faltaven unes hores perquè s’acabés el diumenge, però molts autocars ja havien decidit marxar, entre els quals, els dels creueristes de Palamós, que ja tornaven a ser a alta mar. S’havia acabat el dia de flors a Girona i els grups de gent desfeien el camí iniciat al matí, paraigua en mà i carregats de fotos.