‘Fredor’ a la catedral

Un any més, el muntatge a les escales de la catedral per Temps de Flors no entusiasma. Almenys no ho feia als visitants consultats per aquest diari ahir al migdia, tot i que alguns indicaven que els havien dit que de nit era molt bonic. En general, la sensació era de fredor. Hi havia qui no li agradava gens i hi havia qui opinava que estava “bé” que fos diferent al d’altres anys, però ningú manifestava que li agradava molt. I fredor també perquè, malgrat el seu títol (Per treure’ns de pecat i dar-nos alegria), el projecte de l’artista Jordi Vilà a la majoria de visitants els suggeria la sensació d’hivern, de tristor, de sequera, molt lluny de la verdor i la primavera habitual del festival. I aquesta sensació també l’associaven al moment actual, protagonista aquest any de tants muntatges de la mostra floral.

“No ens ha agradat gaire. Hi trobem a faltar verd. És molt original però no ens omple. La primavera no és hivern i això sembla hivern”, deia una parella de la Roca del Vallès que era el primer cop que visitava Temps de Flors. En un sentit semblant opinava una parella de Cambrils que visitava la mostra per tercer any: “Ens agradava més altres anys, amb més verd i més flor. Valorem l’originalitat i la molta feina que hi ha al darrere, però ens agradaria més verd.” Una parella molt jove, ell d’Arbúcies, ella de Sant Boi de Llobregat, tampoc ho veia clar. Ell no entenia el projecte i a ella no li agradava. Tots dos destacaven que el veien “apagat”. Una parella de Manlleu, assídua al festival, també considerava que altres anys els havia agradat més i que aquest cop era “trist i apagat” i ho vinculaven al moment que s’està vivint al país. Similar ho veien tres amigues de Lleida, que s’estrenaven a Temps de Flors. Descrivien el muntatge com “molt auster, uniforme, molt sec, hi falta chispa... és com el temps gelat esperant el desglaç... com el temps que vivim”. També dues parelles de Sant Sebastià el relacionaven amb conceptes com ara “sec” i “hivern” i ho veien com una “al·legoria” del moment.

No totes les opinions entre amics o familiars eren comunes. Dues amigues, una de Girona i una de Barcelona, ho veien diferent entre elles. A la gironina no li agradava, el veia “molt pobre i amb un disseny molt simplista”. La barcelonina, en canvi, ho matisava. Destacava “l’harmonia dels colors” i considerava que el conjunt “resultava trist” i que els arbres blancs li feien pensar en un cementiri.

“Ens sembla tan bé com altres anys. Entenem que s’ha d’anar canviant per no ser sempre igual”, afirmaven dues parelles de Sant Cugat, en una de les opinions més favorables recollides. “Ens agrada perquè és diferent. És el primer any que venim, però per fotografies hem vist que altres anys hi havia més flor”, assenyalaven un grup d’amigues de Cervera. També en el costat més aviat positiu hi havia una parella de Calldetenes que definia el projecte com a “molt finet i elegant”, tot i que admetia que “no destaca tant com altres anys, no és espectacular”.

LES PROPOSTES DE TEMPS DE FLORS