Dues propostes al nou barri ‘foodie’

La zona del passeig de Sant Joan s’està convertint en la nova àrea foodie de la ciutat, i, com a mostra, dos restaurants: el Bicnic i el Parking Pita. Quan s’entra al Bicnic, el primer que crida l’atenció és la divisió del restaurant en dues parts, un taulell on es pot de manera ràpida i una altra part amb taules per gaudir més tranquil·lament dels plats, la part lenta. La decoració representa un bosc conceptual, modern i informal que convida a això, a fer un pícnic urbà. La idea i el nom sorgeixen a partir de la cuina que serveixen a la furgoteca del Betlem, el reeixit bar de platets que té a tocar d’aquest nou local. Però no us enganyeu.

L’estètica minimalista, però, només és a la sala. La proposta gastronòmica de Víctor Ferrer és la d’un xef perfeccionista i inquiet educat en les cuines d’Alain Ducasse (va estar dos anys a Place Athénée i va acabar esgotat) i del Can Fabes de Santi Santamaria, que ha evolucionat amb personalitat unint la seva passió pel territori a tot allò après en els seus viatges pel món. “De Ducasse vaig aprendre la cuina clàssica, l’exigència i la faceta d’empresari, i de Santamaria m’emporto molts records personals, el seu concepte de cuina mediterrània.”

Els seus plats enllacen amb la tendència del retorn a les arrels culinàries, a la cullera de l’àvia de cocció lenta però rebaixada en greixos. “En el meu cas, ha estat casual; jo segueixo el meu propi camí”, comenta aquest cuiner nascut a Madrid, de mare catalana i formació francesa, que fa 14 anys que treballa a Catalunya.

Una cuina de mercat pròpia elaborada en què apareix una galta de vedella tendríssima que s’ha cuinat deu hores, servida amb una salsa de fricandó de ceps, bolets saltats i puré de nyàmera (19,5 €). Les salses apassionen el xef, que ara juga a combinar-hi diferents verdures. Els seus plats són tots per sucar-hi pa. No busqueu tècniques d’avantguarda perquè, tot i que les coneix, no és d’aquesta ona. Si veieu boletes al brou que acompanya el ravioli de jarret de vedella, no penseu que són esferificacions; és tapioca de civada del Brasil (8 €).

Ferrer ha obert el local al costat del mateix soci i amic d’infància amb qui va crear Betlem. Serveix una coca de molls de roca marinats amb kimchi i fulles fresques de què se sent orgullós perquè ha sorgit de la feina del dia a dia en la seva magnífica cuina, feta a mida dels seus somnis. “Tenia moltes ganes de gaudir d’espai”, explica, i assenyala una taula al costat de la zona de treball que és el lloc més sibarita de la casa, on serveix sopars especials amb reserva, amb plats com ara una vertical de tàrtar de vaca vella amb anguiles.

Unes escales porten al soterrani del local, una antiga vaqueria, on hi ha una preciosa sitja amb rajoles originals de la fi del segle XIX. “Vam treure 17 tones de sorra i l’hem netejat, però encara no li hem donat cap utilitat.” En tres mesos, en Vítor ha comprovat que el client prefereix seure a la zona lenta abans que menjar a la ràpida, potser perquè l’estil de vida mediterrani és així, ens encanta la sobretaula, per això ja pensa a introduir novetats a l’àrea ràpida. El que sí que és clar és que l’aspecte desenfadat del Bicnic no té res a veure amb la proposta tradicional, intel·lectual i elaborada d’en Víctor, però l’hi compres perquè és modern i acollidor.

Berta Bernat i Marcos Armenteras la van encertar amb el seu Parking Pizza del carrer Londres fa cap a dos anys, i un dia es van engrescar amb un garatge de veritat al passeig de Sant Joan, de 150 metres quadrats, que van convertir en un autèntic Parking Pizza, decorat per Emilio Lekuona, on, fins i tot, els lavabos conjuminen. Amb servei amable, elaboren pizzes amb productes de qualitat a preu ajustat en un ambient informal. Triomfen la margarita, la stracciatella i la de tòfona.

Per completar un racó a l’entrada han creat el Parking Pita, un restaurant amb taula allargada on caben 26 comensals que aplica la mateixa filosofia que el germà de les pizzes amb entrepans de pa de pita. La idea els va venir al cap quan van veure la cua que hi havia en un quiosc de kebab de Berlín, i funciona (al vespre fan tres torns). El latke de carbassó, una mena de truita amb 80% de carbassó sense quallar l’ou i amb formatge, és excel·lent i no podeu deixar de tastar la pita de xai.