Societat
Gossos contra la síndrome alcohòlica fetal
L’hospital Vall d’Hebron engega un projecte pilot que incorpora els cans en el tractament de nens amb trastorns conductuals a causa de l’alcohol consumit per la seva mare
Una vintena de nens faran tractament durant un any
La Bamba és una gossa molt obedient. Està entrenada. Quan l’Alexey, de vuit anys, la crida ve de seguida i quan li diu “croqueta”, es rebolca per terra. “Bamba, seu!”, i ella seu. I l’Alexey es mostra content i tranquil. Diu la seva mare, la Inès Benitez, que l’Alexey i el seu germà, el Denís, de 15 anys, han millorat molt des que han començat una teràpia assistida amb gossos. Els dos, adoptats, pateixen el que es coneix com a síndrome alcohòlica fetal, un trastorn que amb major o menor grau inclou alteracions físiques, però també dèficits intel·lectuals, emocionals i de relació social causats pel dany que provoca al cervell del fetus el consum excessiu d’alcohol durant l’embaràs.
Els dos nens participen en el projecte pilot impulsat per l’hospital Vall d’Hebron, amb el suport de la Fundació Probitas, que s’encarrega del finançament, i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), per avaluar l’eficàcia d’aquest tipus de teràpia en el tractament d’una patologia encara no prou diagnosticada però que es calcula que pot tenir una prevalença d’entre el 2% i el 5% de la població infantil, major encara que l’autisme.
El doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del servei de psiquiatria del Vall d’Hebron, va explicar ahir, durant la presentació del projecte, que existeixen estudis previs que demostren com la teràpia assistida amb gossos pot ser útil per millorar alguns dels símptomes de l’autisme, l’esquizofrènia i la depressió. “Esperem confirmar també la seva eficàcia amb la síndrome alcohòlica fetal. Comencem amb vint nens, però volem ampliar l’experiència a 120 i poder oferir aquest servei en un hospital públic que a més atén a zones de Barcelona desfavorides socialment”, va destacar Ramos-Quiroga.
Els gossos són un complement a la teràpia psicològica i psiquiàtrica, però ja en les primeres sessions s’ha comprovat que els nens van més tranquils i es concentren més. De fet, tal com va assenyalar el director del CTAC, Francesc Ristol, els gossos (sis amb habilitats socials) “fan com canalitzadors d’emocions, són com un amic per als nens, que no només venen més contents a la teràpia, sinó que també es concentren millor”.