La Farga de Banyoles, després del pla de barris
Acabades les inversions extraordinàries, queda el repte de mantenir-hi la despesa social
Els resultats es noten sobretot en l’estètica de la via pública
Els partits de l’oposició veuen mancances en l’execució
Deixant de banda la construcció de la Vila Olímpica amb motiu dels Jocs del 1992, la Farga és el barri de Banyoles on més s’ha invertit des del 2006, gràcies al pla integral de reforma finançat amb l’anomenat Pla de Barris de la Generalitat. En una dècada s’han destinat 6,1 milions d’euros –posats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament– a un barri nascut en la dècada de 1960, caracteritzat pel modest nivell econòmic dels seus veïns, la meitat dels quals són nascuts en països de fora de la UE, una circumstància que els fa proclius a necessitar les ajudes socials. Un altre tret que distingeix la Farga és la qualitat discutible dels seus habitatges, aixecats en el que en aquells moments eren els afores de Banyoles per allotjar les onades migratòries.
El resultat de la inversió es nota en l’aspecte del barri: les façanes més malmeses s’han condicionat, els carrers principals s’han renovat i adaptat a les noves necessitats de serveis viaris, la plaça de la Pau (el rovell de l’ou de la Farga) s’ha dignificat... “N’estem contents, ha valgut la pena”, deia fa poc l’alcalde, Miquel Noguer (CiU), a tall de balanç amb motiu del tancament comptable del pla. Una altra cosa són els projectes de caire social, possiblement el més transcendent de tot plegat, però invisibles als ulls inexperts. Gràcies a aquelles inversions es van ampliar i intensificar els projectes educatius i d’atenció a les famílies, en un sentit molt ampli, però es corria el risc que, tancada l’aixeta del finançament exterior, aquella línia de treball social s’estronqués. “No, no, els programes de caire social es mantenen”, assegurava Noguer, conscient que la feina en aquest terreny no s’ha acabat. Ara mateix, l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal té un front obert en l’anomenada “acció comunitària”, un paquet de programes encaminats a fer que els veïns s’impliquin en la gestió de la Farga, que té l’origen en el consell del barri, el primer que es va crear a la ciutat. Un altre repte que el pla de barris no ha superat del tot és el de connectar-se amb la resta de Banyoles, i no ens referim només a carrers que els uneixen. Hi ha qui assegura que hi ha gent del centre que no ha estat mai a la Farga. No es pot assegurar que es tracti d’una exageració.
Problemes crònics
Pel principal grup de l’oposició (JpB-ERC, partit que governava Banyoles quan es van planificar i van començar a executar les inversions), ha estat positiu, però lamenten que s’hagi actuat d’una manera superficial, sense canviar els problemes estructurals. “Les accions socials, com el treball en les comunitats de veïns o la presència d’educadors, malgrat haver-hi treballat intensament, no han servit per provocar canvis sinó per cobrir necessitats immediates que no semblen destinades a superar problemes, sinó que malauradament s’han cronificat”, manifesta la regidora Roser Masgrau.
Des de la CUP es pensa que ha anat bé per al barri, en general, però no estan d’acord amb determinades despeses, sobretot la de la nova comissaria. “No havia de pagar-se amb diners del pla de barris; hi ha prioritats de caire social”, diu Sandra Pazos, en opinió de la qual queda pendent, per exemple, relligar la Farga amb el centre.
El regidor d’ICV Joan Luengo pensa que s’ha fet una millora “més estètica que social” i, com la CUP, indica que entre els deures pendents queda la integració del barri a la trama urbana. “La Farga segueix aïllada”, conclou.
LES XIFRES
El 51% de població estrangera
En el moment en què es va donar llum verd a la reforma integral de la Farga, al barri hi vivien 1.789 persones (una xifra que ha augmentat, segons l’Ajuntament, tot i que no hi ha una estadística actualitzada), de les quals el 50,7% havien nascut fora de la UE. Aquesta proporció –molt similar en l’actualitat– contrasta amb la mitjana de la ciutat, que era del 18,2%. D’altra banda, el 32,1% dels estrangers no comunitaris de la ciutat estaven empadronats a la Farga. La comunitat de fora de la UE més nombrosa al barri era i és la gambiana. Una altra dada que ajuda a descriure la zona és l’índex d’analfabetisme: mentre que Banyoles en té el 3,5 %, a la Farga és del 15,4 %. A tota la ciutat, el percentatge de població amb una llicenciatura o doctorat és del 7,1 %, però en aquell barri només arriba a l’1,1 %. Tan sols una quarta part dels edificis alts (de més de quatre plantes) disposen d’ascensor. Quant al valor cadastral dels habitatges, la mitjana banyolina és de 49.437 euros, i a la Farga, de 25.843.
La plaça de la Pau, “la joia de la corona”
R. Estéban
Per l’activitat que acull, pel canvi estètic i per la participació dels veïns en el seu disseny, la nova plaça de la Pau es pot considerar l’empremta més significativa deixada pel pla de barris de la Farga. Es va estrenar a finals del 2011, a partir d’un projecte de l’arquitecte Martirià Figueres, que va tenir en compte els suggeriment dels veïns en un procés participatiu. Va costar 309.000 euros. Una prova que l’espai és molt utilitzat van ser les reparacions al paviment i als jocs que es van haver de fer just pocs mesos després de l’estrena. La inversió en aquesta plaça forma part dels 2,3 milions que es van destinar a reformes urbanístiques, d’entre les quals destaquen també la dels carrers Girona i Barcelona. El capítol de despesa social ha estat el segon més important, amb 1,8 milions. Una altra partida notable correspon als 900.000 euros que va costar la nova comissaria de la policia local.
Segons una enquesta, el que més han valorat els veïns ha estat, per aquest ordre, el condicionament de les façanes, la reurbanització de carrers, la reforma de la plaça de la Pau i els programes de suport comunitari.
Les obres i els programes van iniciar-se el 2006 i s’havien d’acabar el 2010. Per tal de facilitar-ne el finançament es van anar fent pròrrogues, fins acabar-ho definitivament el desembre del 2016. No ha estat fins ara, però, que s’ha tancat el pla de barris de la Farga en l’aspecte comptable. El pressupost global era de 7,5 milions d’euros, repartits en més de trenta projectes, alguns dels quals s’han modificat sobre la marxa. Per exemple, es va renunciar a posar ascensors als blocs de pisos, per problemes tècnics i per la dificultat dels veïns de fer front a les despeses de manteniment. Bona part de les empreses que van concórrer al concurs van oferir pressupostos a la baixa. Degut a això, la despesa final ha estat de 6,1 milions.
