Societat

SAÜL GORDILLO

Director de Catalunya Ràdio i Mitjans digitals de CCMA

Saül Gordillo “Amb el 155, l’audiència ha defensat els mitjans públics catalans”

El ‘big data’ és el futur: saber quins programes interessen i oferir una experiència global satisfactòria a l’usuari
En 10 anys s’ha duplicat l’audiència de la ràdio generalista catalana. Sumant Catalunya Ràdio i RAC1, 1.700.000 oients

Apassionat del món digital, impulsor dels primers blogs en català i promotor de la primera edició de la Catosfera, el periodista Saül Gordillo posa empremta digital en els projectes que lidera. Des de fa dos anys, és director de Catalunya Ràdio, iCat, Catalunya Informació, Catalunya Música i també de mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Les bones xifres d’audiència l’han acompanyat i sobretot l’aposta per potenciar el vessant digital de la ràdio pública. Diu que sempre ha tingut clar que els mitjans de comunicació havien de desembarcar a internet.

Avui torna als orígens, ja que va estar 15 anys treballant a El Punt. Als noranta ja pensava que tindríem un periodisme tan digital com el d’ara?
Als inicis d’internet, no es veia la potència que està tenint. Després sí que es començava a intuir que hi havia un suport tradicional que patia, sobretot la premsa al quiosc, i que el digital era un bon entorn per canalitzar aquests continguts.
Diu: “A diferència de la premsa i la televisió, vivim un creixement espectacular de l’audiència de la ràdio en català.”
Hi ha hagut una ràdio de molta qualitat, amb competència pública i privada molt estimulant, segurament per la combinació de la vitalitat de la ràdio com a mitjà i, en el cas de Catalunya, per la intensitat informativa d’aquests últims mesos i anys. Crec que tot això combinat és el que explica que en 10 anys s’hagi duplicat l’audiència de la ràdio generalista en català. Ara tenim, sumant Catalunya Ràdio i RAC1, 1.700.000 oients.
Som un país radiofònic?
Sí, hi ha un teixit de ràdio local molt potent. De fet, molts professionals han nascut o s’han començat a formar en les ràdios locals, i això és una situació bastant catalana, que ens distingeix de la resta de l’Estat espanyol. Segurament hi ha pocs referents europeus amb una realitat de ràdios, televisions i premsa local i comarcal com la del nostre país.
Vostè ha manifestat que veu Catalunya Ràdio com una eina d’integració. Què vol dir?
El meu pare és extremeny; la mare, gallega, i amb ells parlo en castellà. Com a periodista m’he format en ràdios locals, però com a ciutadà, com a persona que s’ha incorporat i integrat en aquest imaginari català, Catalunya Ràdio per a mi és un mitjà clau. L’he escoltat tota la vida i, gràcies als mitjans públics, molts catalans estan en igualtat de condicions i poden accedir a aquesta informació i entreteniment en la llengua pròpia i des del servei públic.
Mentrestant, alguns partits polítics diuen que no hi ha pluralitat en els mitjans públics. Què els ha de dir?
Ja fa temps que, a Madrid i des de determinades opcions polítiques, hi ha una campanya que diu que aquí la ràdio i la televisió públiques fan un paper que no és estrictament el d’informar, entretenir i formar. I amb això volen justificar altres coses. Ho trobo injust, perquè la veritat és que hi ha control: mecanismes de rigor amb el Consell de l’Audiovisual, la comissió de control del Parlament, etc. A diferència d’altres referents de l’Estat, tenim un sistema propi català que fa que aquestes coses que ens atribueixen no es puguin produir. Per tant, només es poden dir des del desconeixement.
El PP, el PSOE i Cs han parlat d’intervenir els mitjans públics. Com ho viu?
Hem passat uns mesos d’una certa angoixa. Però vam tenir una allau de corresponsals internacionals que ens van venir a veure a TV3 i a Catalunya Ràdio i van considerar alarmant que el govern de l’Estat intervingués o prengués el control dels mitjans públics catalans. També hi ha hagut més conscienciació i motivació per part dels treballadors, que han respost amb molta professionalitat, no sent víctimes d’aquest intent de condicionar-nos, i han treballat amb molta independència. Després hem detectat que l’audiència ha fet pinya a l’entorn de TV3 i Catalunya Ràdio. La gent ens tornava a defensar i es tornava a sentir molt vinculada a nosaltres per culpa d’aquesta amenaça del 155, que en els últims dies el PSOE ha tornat a plantejar, formació que precisament va evitar que s’aprovés al Senat.
S’ha pensat en alguna campanya si finalment s’intervinguessin els mitjans públics catalans?
No. De moment el que hi ha hagut són campanyes cíviques i d’espectadors i oients que s’han organitzat per fer soroll a les xarxes. Als mitjans hi ha hagut la calma i la sang freda de no caure en cap provocació i de continuar fent la feina amb exigència i autocrítica.
Com diria que està canviant l’audiència i els usuaris de la ràdio?
A Catalunya Ràdio, els dos últims EGM [estudis generals de mitjans] han estat els millors de la història, amb 700.000 oients. S’explica per l’actualitat i l’interès informatiu del moment i la renovació de la graella. També pel fet que amb l’entorn digital hem escampat els continguts, i n’hem creat de nous específicament per a web i mòbil. És un mitjà que s’adapta molt bé a la relació de convivència amb les xarxes socials i també perquè la gent es pot fer la seva llista de programes o continguts. Aquesta idea del consum de ràdio i àudios a la carta cada vegada és més majoritària, sobretot entre la gent més jove, i aquí és on crec que s’ha fet una bona feina.
En el digital, quants usuaris hi trobaríem?
El mes d’abril ens ha donat 800.000 usuaris únics. A l’octubre vam batre el rècord del conjunt de l’Estat: vam ser la primera emissora que va superar els dos milions d’usuaris únics, i això sí que va ser molt puntualment per l’actualitat dels fets de l’octubre. Vam arribar als 2.700.000 usuaris, i en el conjunt dels mitjans de la Corporació, TV3 se situa en els 2.500.000 usuaris únics mensuals.
S’ha de començar a pensar que, en un futur, al cotxe no escoltarem FM, sinó la ràdio directament des d’internet, i per tant caldrà fer-la més atractiva.
Sí, per això hem creat continguts per xarxa, més específics, que difícilment estarien en una graella convencional de l’FM. Es tracta de distribuir-los d’una manera més selectiva i fer que l’usuari, a través de l’aplicació i el web, ho tingui molt fàcil per fer la seva tria. Seguirem en aquesta direcció i, per exemple, a mesura que els cotxes tinguin aparells més intel·ligents, des dels quals puguis escoltar la teva llista de Spotify, podcasts, etc., nosaltres hi serem. Cal que la indústria de l’automòbil aposti per aquestes prestacions.
El ‘big data’, com passa en altres sectors, també s’està utilitzant per a la transformació digital dels mitjans?
Aquest és el gran tema de futur: saber quines preferències i quins gustos té l’usuari i quins programes li interessen per tal d’oferir-li una experiència global satisfactòria en els seus dispositius. Si detectem els que t’agraden, te’ls hem d’oferir perquè estiguis més estona al nostre entorn. Hi estem treballant, tot i que el context pressupostari no permet grans alegries.
Les dones periodistes d’RTVE han denunciat les pressions que reben a l’hora d’informar. Què li ha semblat la campanya que han impulsat?
Com a periodista, tota la solidaritat i comprensió! Si arriben a l’extrem de denunciar-ho d’aquesta manera és perquè la situació en què han de fer la seva feina no és la més desitjable. Crec que, a diferència del que passa a RTVE, precisament en aquest entorn en què ens critiquen a nosaltres, tot això que dèiem abans no és comparable ni de bon tros. Aquesta denúncia fa palès el marge de llibertat i d’independència que hi ha a Catalunya i les millors condicions en què podem treballar. Com a professionals, crec que hem de ser comprensius i donar una oportunitat perquè la governança i els poders ajudin que això es pugui renovar i que els professionals puguin treballar amb més llibertat.
Quin és el seu primer record d’internet?
Unes edicions locals i una plataforma de blogs que va obrir Vilaweb i que vaig començar a gestionar a Calella i a Pineda.
Creu que a Catalunya es va entendre de seguida que el món digital era el futur?
L’origen d’internet, social i participatiu, enllaça molt amb la manera de fer dels catalans, amb l’activisme, les entitats, els casals, els ateneus, etc. Per això des de l’inici hi ha webs i blocs en català de tot tipus. Tot plegat ha fet que la presència del català a internet sigui molt més activa que en altres països. Ha coincidit amb el temps històric de reclamació de més autogovern, debat estatutari, els fets que han passat a l’Estat espanyol, en el context europeu i el procés.
Va escriure el llibre ‘Sobirania.cat’. Sense la xarxa no tindríem procés?
No, perquè sense la xarxa molts partits polítics no haurien tingut debat intern ni haurien afavorit els canvis de lideratge i els canvis a la societat civil. Sense internet, les entitats sobiranistes i els ciutadans no s’haurien expressat ni mobilitzat com ho han fet en els últims anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Si la Manada surt, nosaltres ocupem els carrers”

El col·lectiu feminista convoca mobilitzacions a diferents punts de l’Estat contra la decisió de l’Audiència de Navarra de fixar una fiança als acusats de violar una jove als Sanfermines

Aquest dijous a la tarda se celebra una protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Barcelona / Madrid
 

La Manada podrà sortir en llibertat sota fiança

Pamplona
 

L’Audiència Nacional desestima la querella contra els exministres i empresaris que van impulsar el Castor

madrid
 

Interior engega un dispositiu especial per Sant Joan amb 3.197 Mossos i un reforç de 172 efectius als Parcs de Bombers

Cerdanyola del Vallès
 

Escoles i instituts públics hauran de publicar els documents d’organització i gestió el curs vinent

barcelona
 

Ensenyament negociarà amb els consistoris la part que aportarà al finançament de les places de les escoles bressol

Agramunt
 

Salut incorpora la prova d’ADN fetal en sang materna per a les dones amb alt risc

Barcelona
 

El neurocirurgians del Trueta comencen a extirpar tumors cerebrals guiats per immunofluorescència

Girona
 

El coordinador de Mossos per la República es nega a declarar