Societat
5a edició del festival Ludivers
Jocs per a totes les edats
La cinquena edició del Festival del Joc i les Cultures de la Imaginació acaba amb valoracions positives per l’avançament en el calendari
La plaça U d’Octubre torna a esdevenir una gran zona de jocs a l’aire lliure
La cinquena edició del Festival del Joc i les Cultures de la Imaginació de Girona, el Ludivers, va tancar ahir la programació amb una bona acollida dels participants pel que fa a l’avançament en el calendari. El president de l’Associació per al Joc Lliure, Josep Maria Figueras, destacava que “hi ha hagut més afluència de famílies”, en el cas del seu estand, que aplegava les 20 empreses del sector de la joguina no estructurada –aquella que afavoreix que l’infant imagini com hi vol jugar i defugint límits de la competició i el temps–, hi predominava la mainada d’entre zero i vuit anys, per bé que la màxima és promoure el joc en totes les edats i fases vitals.
En aquest sentit, Esther Hierro, representant a Catalunya d’IPA (International Play Association), també emmarcava la nova data al voltant del dia que proposen a l’ONU com a Dia Internacional del Joc, avui, 28 de maig. Van organitzar una gimcana amb proves per a tots els públics per “despertar la consciència lúdica que cadascú porta a dins”, com ara col·leccionar, cercar fotografies o compondre un rodolí. Hierro defensava la importància de jugar per a l’aprenentatge i, en l’edat adulta, millorar aspectes com ara la presa de decisions. “El simple joc del pedra, paper, tisora condensa molts aspectes de l’estratègia” de manera bàsica per als més petits.
La rebatejada plaça U d’Octubre ha estat al llarg del cap de setmana un gran pati de jocs i activitats a l’aire lliure. Moltes joguines de fusta, per bastir estructures, encaixar peces, trencaclosques, puzles, trenets, engranatges i la presentació de novetats. També jocs de taula, contes escenificats amb il·lustracions o titelles, i l’opció d’aprendre disciplines menys difoses com ara l’equilibri sobre les xanques o pilotejar amb raquetes i una pilota lligada a un pal, un tennis idoni per a espais reduïts i amb la comoditat de no haver d’anar a buscar pilotes perdudes i minimitzar riscos al pati propi o al dels veïns.
Figueras defensava el joc lliure i tranquil, en què pares i mares amb infants moguts sovint se sorprenen que acabin concentrant-se i relaxant-se quan troben el fil i se n’imbueixen. A banda, però, hi va haver moltes altres disciplines, com ara el rol, les cartes, robots, simuladors de realitat virtual i videojocs retro dels vuitanta.