Canvi d’uniforme al Prat

El blau cel en comptes del verd. Trablisa en el lloc d’Eulen. La tranquil·litat on l’any passat hi va haver cues, caos i nervis. Aquest és el canvi que ahir es va fer efectiu als punts de control de passatgers del Prat quan va entrar en vigor la nova contracta de seguretat de l’aeroport de Barcelona que es va adjudicar a l’empresa mallorquina Trablisa per la quantitat de 42 milions d’euros i dos anys de vigència.

La primera i més evident novetat que notaran els passatgers és que els treballadors vesteixen un nou uniforme, amb uns pantalons de color gris i un polo de tonalitats blau cel. Els treballadors asseguren que és una roba molt més còmoda per treballar i l’aspecte estètic també millora, ja que l’anterior era una camisa verda i uns pantalons de color marró que conferien un aspecte d’aparença militar en un espai civil, com és l’aeroport del Prat.

La novetat més important, però, és l’ampliació de la plantilla amb una vuitantena més de treballadors que s’han d’afegir als poc més de 400 que ara com ara hi presten servei. La batalla per una millora salarial, però també l’ampliació de la plantilla, va ser un dels cavalls de batalla dels treballadors de control de seguretat de passatgers de l’estiu passat. Els treballadors al·legaven que l’elevat ritme de feina que hi ha als controls els obligava a estar més hores de les permeses pel reglament davant la pantalla de l’aparell escàner, amb problemes inclús per poder anar a fer les necessitats.

Quan va esclatar la vaga indefinida, l’estiu passat, als controls de seguretat hi havia tres treballadors per cinta, i un cop es va acabar el conflicte, després que es dictés el laude d’obligat compliment, van passar a ser cinc. Ara la nova normativa obliga a formar equips de sis persones que permetin una rotació davant de les pantalles, circumstància que obliga Trablisa a ampliar la plantilla de seguretat de l’aeroport del Prat.

Les cues i el col·lapse als accessos de passatgers van ser una constant l’estiu passat a l’aeroport del Prat des de l’inici de l’estiu fins a mitjan mes d’agost. El primer problema el va provocar la falta de previsió de l’administració espanyola i, en concret, del Ministeri de l’Interior, davant els nous criteris d’identificació dels passatgers que volaven o arribaven de països tercers. La falta d’una plantilla suficient de guàrdies civils per revisar els passaports dels passatgers va provocar les primeres cues de la temporada estiuenca, que es van resoldre amb l’arribada a Catalunya de guàrdies civils procedents d’altres punts de l’Estat espanyol.

Quan aquesta incidència semblava que havia desaparegut i que es recuperava la normalitat, van ser els treballadors d’Eulen els que van començar una vaga per protestar contra les seves condicions de treball que es va acabar fent indefinida. Els treballadors van portar la protesta al límit, i ni la intervenció en persona del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va permetre arreglar la protesta, que finalment es va acabar en sec, per decisió dels treballadors, arran dels atemptats gihadistes que van tenir lloc el 17 d’agost. A finals d’agost, l’àrbitre designat per posar fi a la manca d’acord va dictar un laude en què obligava a un increment de sou.