La UAB fa 50 anys reclamant més autonomia universitària

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa avui cinquanta anys. La celebració coincideix amb la confirmació de l’esperit reivindicatiu amb què va néixer i amb la reclamació de més autonomia per a les universitats. Aquesta és la demanda que va fer ahir la rectora de la UAB, Margarida Arboix, que va criticar el sistema “totalment intervencionista” que regeix les universitats i va exigir canvis estructurals. Els quals, per la rectora, haurien de començar per la promulgació d’una llei marc “flexible i que garanteixi que les universitats s’organitzin com ho creguin convenient”. “Ara com ara –hi afegia–, el que anomenen independència universitària és una fal·làcia, ja que ens diuen fins i tot com hem de constituir el claustre i el consell de govern, i aprovar un títol nou costa dos anys”, va subratllar Arboix, que va lamentar que, amb vista a un canvi radical en els paradigmes socials i acadèmics, la universitat sigui tan “poc àgil”.

Partint d’aquí, la rectora de la UAB va demanar al nou govern espanyol i també al català, “tot i que possiblement seran provisionals”, la creació d’aquesta llei marc, i alhora va anunciar que ja s’han posat en marxa els treballs per a l’elaboració del pla estratègic entre el 2019 i el 2030, que “ha de projectar l’Autònoma del futur”, coincidint amb les accions de tipus més festiu per celebrar el cinquantenari.

Hi ha, segons va comentar Arboix, més de 150 persones treballant en els eixos fonamentals del pla per al pròxim decenni, un projecte que “està sent molt participatiu” i que inclourà alguns temes de màxima atenció. Entre els quals, la innovació i la internacionalització d’una docència “al servei de la societat”, la recerca i la vinculació més estreta amb l’entorn, l’ambició del lideratge en la transferència de coneixement en una comunitat universitària diversa i solidària i, finalment, “una governança al servei del projecte i de les persones que s’aplegaran en un campus pensat totalment per al segle XXI”.

Arboix va lamentar la “poca visibilitat” actual de la universitat, que, va assenyalar, “és una inversió social”, i més encara en un entorn canviant en el qual sorgeixen noves societats “amb empentes diferents, amb joves apoderats que marcaran el futur”. Per tot plegat, va alertar: “A Europa ens hem de revolucionar pensant noves formes d’educació i noves competències, perquè, si no, quedarem enrere.” Paral·lelament, Arboix va defensar que les ciències i les humanitats vagin “de bracet”, perquè, al cap i a la fi, “a les universitats fabriquem ciutadans”.

La màxima representant de la UAB també va reflexionar sobre la dificultat de mantenir l’equilibri en un context polític tan complicat com el català i va expressar disgust pel fet que, ara com ara, sigui difícil “portar a debat les diverses posicions i ideologies”, ja que els grups discrepants ho impedeixen. “Aquest debat ha de ser possible, franc i obert, i lamento dir que hi havia més facilitats durant la Transició: hem anat molt enrere”, va reblar.

La celebració del cinquantenari es traduirà en diverses accions al llarg de l’any, entre les quals destaca la inauguració del curs al setembre al recinte modernista de Sant Pau, amb la participació d’Òscar Camps, de Proactiva Open Arms. Durant aquest curs s’atorgaran cinc doctorats honoris causa extraordinaris, però, de moment, avui mateix hi haurà la presentació oficial del llibre commemoratiu L’audàcia del coneixement. 50 anys UAB, codirigit per l’historiador Borja de Riquer i la catedràtica Carme Molinero, i altres actes amb la participació de personalitats com ara el filòsof Henri Weber, factòtum del Maig del 68.