La UAB fa 50 anys reclamant més autonomia universitària
Arboix demana una llei marc a partir de la qual les universitats puguin tenir independència efectiva i no la “fal·làcia” actual
Avui arrenquen els actes de l’aniversari amb la presentació d’un llibre commemoratiu
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa avui cinquanta anys. La celebració coincideix amb la confirmació de l’esperit reivindicatiu amb què va néixer i amb la reclamació de més autonomia per a les universitats. Aquesta és la demanda que va fer ahir la rectora de la UAB, Margarida Arboix, que va criticar el sistema “totalment intervencionista” que regeix les universitats i va exigir canvis estructurals. Els quals, per la rectora, haurien de començar per la promulgació d’una llei marc “flexible i que garanteixi que les universitats s’organitzin com ho creguin convenient”. “Ara com ara –hi afegia–, el que anomenen independència universitària és una fal·làcia, ja que ens diuen fins i tot com hem de constituir el claustre i el consell de govern, i aprovar un títol nou costa dos anys”, va subratllar Arboix, que va lamentar que, amb vista a un canvi radical en els paradigmes socials i acadèmics, la universitat sigui tan “poc àgil”.
Partint d’aquí, la rectora de la UAB va demanar al nou govern espanyol i també al català, “tot i que possiblement seran provisionals”, la creació d’aquesta llei marc, i alhora va anunciar que ja s’han posat en marxa els treballs per a l’elaboració del pla estratègic entre el 2019 i el 2030, que “ha de projectar l’Autònoma del futur”, coincidint amb les accions de tipus més festiu per celebrar el cinquantenari.
Hi ha, segons va comentar Arboix, més de 150 persones treballant en els eixos fonamentals del pla per al pròxim decenni, un projecte que “està sent molt participatiu” i que inclourà alguns temes de màxima atenció. Entre els quals, la innovació i la internacionalització d’una docència “al servei de la societat”, la recerca i la vinculació més estreta amb l’entorn, l’ambició del lideratge en la transferència de coneixement en una comunitat universitària diversa i solidària i, finalment, “una governança al servei del projecte i de les persones que s’aplegaran en un campus pensat totalment per al segle XXI”.
Arboix va lamentar la “poca visibilitat” actual de la universitat, que, va assenyalar, “és una inversió social”, i més encara en un entorn canviant en el qual sorgeixen noves societats “amb empentes diferents, amb joves apoderats que marcaran el futur”. Per tot plegat, va alertar: “A Europa ens hem de revolucionar pensant noves formes d’educació i noves competències, perquè, si no, quedarem enrere.” Paral·lelament, Arboix va defensar que les ciències i les humanitats vagin “de bracet”, perquè, al cap i a la fi, “a les universitats fabriquem ciutadans”.
La màxima representant de la UAB també va reflexionar sobre la dificultat de mantenir l’equilibri en un context polític tan complicat com el català i va expressar disgust pel fet que, ara com ara, sigui difícil “portar a debat les diverses posicions i ideologies”, ja que els grups discrepants ho impedeixen. “Aquest debat ha de ser possible, franc i obert, i lamento dir que hi havia més facilitats durant la Transició: hem anat molt enrere”, va reblar.
La celebració del cinquantenari es traduirà en diverses accions al llarg de l’any, entre les quals destaca la inauguració del curs al setembre al recinte modernista de Sant Pau, amb la participació d’Òscar Camps, de Proactiva Open Arms. Durant aquest curs s’atorgaran cinc doctorats honoris causa extraordinaris, però, de moment, avui mateix hi haurà la presentació oficial del llibre commemoratiu L’audàcia del coneixement. 50 anys UAB, codirigit per l’historiador Borja de Riquer i la catedràtica Carme Molinero, i altres actes amb la participació de personalitats com ara el filòsof Henri Weber, factòtum del Maig del 68.
De la ‘ruta Ho Chi Minh’ al campus del segle XXI
Ho Chi Minh, el líder vietnamita, donava el nom popular a l’intricat camí camp a través que havien de recórrer els primers estudiants que baixaven a l’estació de Bellaterra, molt abans que s’hi fessin les infraestructures de transport necessàries per arribar a les facultats. A Barcelona, la Facultat de Medicina havia començat a l’hospital de Sant Pau. L’Autònoma va néixer juntament amb les universitats homònimes de Madrid i Bilbao (aquesta última, ara rebatejada com a Universitat del País Basc) com la resposta del règim de Franco a les mobilitzacions estudiantils que s’havien donat a França, però també a Catalunya, com ara la Caputxinada. Borja de Riquer, un històric de la universitat, va explicar mil anècdotes durant la presentació a la premsa del llibre commemoratiu que ha codirigit juntament amb la seva col·lega Carme Molinero. “Volien neutralitzar la conflictivitat allunyant les universitats de les ciutats”, va recordar. Que la jugada va sortir malament al franquisme agonitzant es va veure de seguida, amb la publicació del famós Manifest de Bellaterra, referent programàtic “que avui dia encara és el paradigma del que es demana a una universitat pública”, va evocar De Riquer.