Pobresa intermitent

D’entrada sembla una bona notícia. El 36% de les persones ateses per Creu Roja Catalunya han deixat de necessitar l’ajut més bàsic (aliments i pagament de despeses) en només un any. Però l’entitat és prudent a l’hora de llançar les campanes al vol. En el 69% dels casos el factor que les ha ajudat a sortir del pou ha estat una feina, i els responsables de Creu Roja saben que massa sovint aquestes feines no duren prou per permetre una recuperació real. “Vam fer l’enquesta al febrer, però no sabem com estan ara aquestes famílies”, comentava amb un cert neguit ahir el coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, conscient que podem estar davant d’una pobresa intermitent, que cau i emergeix en funció del mercat laboral, i davant la qual, segons Morist, no cal mostrar cofoisme sinó “fer un seguiment i no deixar de donar suport, tant en forma de cursos com amb suport emocional, per verificar que aquesta situació no és purament circumstancial”.

Creu Roja va presentar ahir els resultats de l’11è Observatori, fet sobre una base de 1.111 enquestes. La part crua de les dades és l’augment del que anomenen pobresa cronificada, la part del col·lectiu que no se’n surt i que representa ja el 70% de les persones que continuen requerint ajuts bàsics. “Podem dir que estem en un moment on la pobresa comença a reduir la seva extensió però és més profunda”, subratlla Morist. En aquest gran col·lectiu hi ha un 26% de treballadors pobres, aquells als quals la feina no els permet tirar endavant, i també un 81% de famílies amb fills, de les quals el 26% són dones amb nens. L’estudi constata, a més, que malgrat que el gruix de les atencions és principalment a les franges d’edat d’entre 30 i 60 anys, són els més joves i també els més grans el que tenen més dificultats per sortir-se’n. La pobresa crònica en els majors de 60 anys és del 84,8%, el percentatge més gran de totes les franges d’edat, i entre els joves, del 40,34%, un tant per cent que obliga Creu Roja a insistir un cop més en la necessitat de “potenciar polítiques d’activació juvenil i de capacitació”. En el cas dels joves, segons destaca Morist, la xifra alarma perquè en aquest col·lectiu hi ha “els nens i nenes de famílies empobrides que ja no han tingut recursos per oferir una alternativa als seus fills”. El risc, en aquest cas, és perpetuar la situació. I és aquest un dels temes que més preocupen. “Estem davant d’un risc real de pobresa hereditària”, perquè aquests nens venen de famílies “en situació de pobresa i, per tant, que han tingut menys oportunitats d’estudi i de desenvolupar un projecte de vida”.

Davant d’aquesta evidència, Morist insisteix en la necessitat de desenvolupar projectes individualitzats. I no ho diu perquè sí. Creu Roja ha comprovat, a través dels seus propis programes d’inserció, que quan el suport és més personalitzat la possibilitat d’èxit s’incrementa fins a un 12%. “Cal fer una feina intensiva, estar al costat de les persones i del seu entorn. Només d’aquesta manera ens en sortirem”, destaca el coordinador de Creu Roja. Ho té molt clar. Per això a partir de juliol impulsaran una campanya en aquest sentit. “Com a societat ens ho hem de plantejar molt seriosament. O anem a buscar la gent i l’ajudem perquè se’n surti o donem per perdudes milers de persones.”