Un Salt amb més calma social i institucional

“La vila de Salt.” S’utilitza molt sovint aquesta fórmula per descriure un municipi que en molts aspectes sap mantenir viva aquella ànima de poble però que en nombre d’habitants ja és considerada una ciutat petita. En ella hi resideixen uns 31.200 veïns i veïnes de fins a 80 nacionalitats diferents i hi ha actives més de 220 entitats. Són dues xifres que ajuden a entendre la riquesa cultural i la diversitat de Salt, que es troba entre les poblacions de Catalunya amb més presència de ciutadans nouvinguts. El màxim històric es remunta al 2011, quan el percentatge de persones immigrades representava un 42% dels seus habitants, i actualment se situa en el 37%. Aquesta multiculturalitat genera reptes importants. Així ho veu Bacari San, representant de l’Associació Oudiodial. Per la seva tasca social, l’entitat va ser guardonada aquest any amb el premi Tres de Març. Bacari diu que “lluita” i fa el que està a les seves mans “per trencar barreres a favor de la integració”, ja que emfatitza que si no interactuem no podem conèixer-nos.

El problema de la segregació escolar persisteix i l’exemple més paradigmàtic és el col·legi La Farga, on el 100% dels alumnes són de famílies d’origen estranger. Al maig, la Coordinadora d’AMPA i SalT’educa van convocar una protesta per reclamar solucions reals a les administracions i una legislació especial per a Salt en matèria educativa. Cris Sibina, membre de les dues entitats, alerta que la segregació escolar “s’ha agreujat en els darrers 15 anys”. L’Ajuntament –governat des del 2015 per ERC i IpS-CUP– està immers amb la comunitat educativa de la vila en l’elaboració d’un pla que contribueixi a posar fi a aquest greuge. L’alcalde, Jordi Viñas (ERC), recorda que, tot i que les competències en aquesta àrea són d’Ensenyament, “en l’àmbit local es treballa per reforçar la cohesió social, sumar complicitats i s’intenta també incidir en el departament per aconseguir millores”.

D’altra banda, un missatge habitual que l’Ajuntament transmet aquest mandat és que es vol donar veu als veïns. Per primer cop s’ha fet un procés participatiu en relació amb el pressupost municipal i dues consultes populars. El 2016 es va preguntar a la ciutadania si volien el desenvolupament del sector sud i va sortir un sí rotund. S’ha engegat una dinàmica de consultes en qüestions d’interès local i, de fet, els veïns han decidit recentment que l’espai de davant la Coma Cros es digui plaça 1 d’Octubre. Aquest darrer procés i els pressupostos participatius s’han organitzat des de l’àrea encapçalada pel portaveu d’IpS-CUP, Ferran Burch.

Entre els 21 regidors del consistori hi ha dos exalcaldes: Jaume Torramadé (CiU) i Iolanda Pineda (PSC). Aquesta situació sol aportar perspectiva als debats als plens, marcats darrerament per una certa calma. A la vila han quedat enrere alguns episodis mediàtics, com ara la manifestació del 2011, que va aplegar 3.000 persones en un clam a favor de la convivència. Viñas destaca que en el mandat actual ha baixat la tensió institucional i això ha afavorit, de retruc, que “hi hagi una pau social bastant important”.

Torramadé (CiU) considera, però, que “l’equip de govern té les coses molt poc clares”: “El seu gran avantatge és que la seva inacció queda tapada pel procés. Passen els plens parlant de qüestions interessants però que no corresponen a l’àmbit municipal. Han de dedicar esforços a millorar la situació social a Salt: això no ens ho solucionarà ni l’autonomia vigilada que tenim ara ni si demà es proclama la independència.” I, en relació amb les paraules de Viñas, ironitza: “Si per calma entén un cementiri, hi puc estar d’acord”, i hi afegeix: “No es mèrit seu. És normal que hi hagi menys crispació si els que la provocaven ara són al govern.”

Iolanda Pineda (PSC) destaca que “el més calent és a l’aigüera” en un dels aspectes en què s’hauria hagut d’avançar, com és ara el desenvolupament del sector sud. “No es veu una voluntat. El govern s’ha centrat molt en el tema independentista i poc en els problemes de Salt. No s’ha afrontat la degradació del parc d’habitatges ni tenim oferta de lloguer: o no n’hi ha o és caríssim.” Viñas rebat que el regidor d’Urbanisme, Àlex Barceló (ERC), ha fet molta feina per desencallar el sector sud: “Feia anys que Ikea volia venir, però amb el plantejament urbanístic que hi havia no era factible. Hem obert les portes al futur de Salt pel que fa al seu desenvolupament econòmic, que marcarà els pròxims 20 o 30 anys. S’ha dividit el sector en subsectors perquè vinguin indústries, s’hi preveu una petita part per a nous habitatges i hem deixat preparats uns terrenys que cediríem gratuïtament a la Generalitat perquè s’hi fes el clúster sanitari, on hi podria anar el nou Trueta.”

Pel portaveu de PxC, Sergi Fabri, “l’actual govern ha pres mesures purament recaptatòries”, com ara els radars o noves places de zona blava i verda: “Per rematar-ho, han demanat un préstec de 600.000 euros i pagarem durant 10 anys la seva precampanya electoral.” Viñas contesta que quan va assumir l’alcaldia l’endeutament era del 106% i ara s’ha rebaixat al 66%: “Això ens permet un nou endeutament, però amb seny, i fer inversions, com la reforma del carrer i la plaça de Pau Casals, i el carrer d’Àngel Guimerà.”

El portaveu de Cs, Atilano González, descriu que la política del govern és de “llums curts”: “Governen en minoria i se’n van sortint arribant a acords puntuals. Fa poc, es va tombar una moció nostra que era per lluitar contra les màfies que ocupen pisos. Vaig quedar sorprès perquè la nostra idea era donar una imatge d’unitat per combatre la xacra.”

Wilder Palacio, portaveu de Canviem Salt, comenta que a l’inici del mandat tenia “certes expectatives” amb el govern d’esquerres que es va configurar, “si bé ens han defraudat”: “S’ha de valorar positivament que potenciïn la participació, tot i que està absolutament fora de lloc que encara no es tingui el nou pla local d’habitatge.” A Salt hi ha 11.500 immobles, entre els quals n’hi ha uns 390 d’ocupats il·legalment. L’alcalde manifesta que el marge de maniobra que es té a l’Ajuntament per eradicar aquesta problemàtica és limitat, tot i que “es busquen eines que dificultin les ocupacions o que es punxin els comptadors”. Al maig, 73 comunitats van demanar acollir-se a unes subvencions municipals per instal·lar portes de seguretat a les sales dels comptadors i càmeres. Burch, responsable de l’àrea d’habitatge, creu que aquest mandat s’ha fet “un salt substancial”: “Una de les nostres principals prioritats és la defensa del dret a l’habitatge. Estem resolent entre 120 i 130 casos l’any.” I el 2016 es va aconseguir solucionar la situació al bloc de la Sareb ocupat per membres de la PAH Girona-Salt –els pisos es van atorgar a famílies en règim de lloguer social.

El regidor Josep Valentí (PDeCAT) pensa que els membres de l’equip de govern “parlen molt i fan acte de presència a totes les activitats, però les seves accions són buides”: “Els carrers mai havien estat tan descuidats i, en seguretat, la seva única aportació ha sigut posar radars amb afany recaptatori. I han mostrat incapacitat per resoldre els problemes de les escoles i instituts, on els barracons encara formen part del paisatge saltenc.”

Paral·lelament, el president de la Federació de Comerciants de Salt, Pep Berga, destaca que al municipi hi ha “un comerç dinàmic i variat”. “Un dels reptes”, però, és “salvar o mantenir els negocis de tota la vida, que de mica en mica s’han anat perdent”. Posa l’exemple de dos carrers cèntrics, com són el de Torras i Bages i d’Àngel Guimerà, que aglutinen majoritàriament comerç nouvingut: “Hem de continuar treballant per integrar-lo d’una manera endreçada a la vila i intentar fer un comerç atractiu.” La presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Centre, Maria Rosa Frigolé, afegeix que també caldria ser més curós amb la imatge dels balcons. El barri Centre (el de més densitat de població) vol que es potenciïn els pisos per a estudiants, tenint en compte que Salt és una ciutat universitària. I, més enllà de partidismes, Frigolé conclou: “Tots lluitem per una causa, que és aconseguir el millor per a Salt.”