Societat

JORDI UMBERT

MÚSIC, PEDAGOG I DIRECTOR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DEL PRAT

“La formació artística aporta creativitat i autonomia”

L’Escola Municipal de Música del Prat ha estat guardonada amb el premi Baldiri Reixac a la innovació educativa de la Fundació Carulla pel projecte ‘EntreInstruments’

Què treballa el projecte ‘EntreInstruments’?
Des de l’Escola Municipal de Música hem introduït a quatre escoles de primària del Prat l’aprenentatge dels instruments orquestrals a tots els nens de la classe. Ho fem amb professors especialistes i un banc de més de cent instruments, que es queden a les escoles perquè els nens d’entre tercer i sisè de primària els toquin. El programa va començar fa quatre anys i s’ha desplegat progressivament. La idea és democratitzar l’accés als instruments musicals, ajudar aquestes escoles a enriquir els seus projectes d’educació artística i intentar que això serveixi com a element de reconeixement social d’aquell centre i de relació amb les entitats que també es dediquen a la música i les arts.
En quines escoles s’està fent?
Va començar a la Pepa Colomer amb el projecte EntreCordes, que reprodueix part del format d’una orquestra de corda amb violins, violes i contrabaixos. També s’hi van posar ukeleles perquè no volem implementar un programa nostre sinó construir-lo amb l’escola. En aquella escola hi ha una especialista en instruments de corda polsada i s’havia d’aprofitar el potencial. A la Sant Jaume hem fet un projecte amb violins, violes i violoncels. Vam començar amb dos projectes de corda perquè al Prat hi ha molta tradició de bandes de vent però no tant de corda, i vam pensar que valia la pena anivellar-ho. La tercera va ser la Jacint Verdaguer, amb un projecte de vent aprofitant que l’especialista de música és flautista, i s’ha muntat una plantilla de flautes, clarinets, saxos, trompetes i trombons. L’últim projecte, a la Joan Maragall, és l’EntreTradis, amb instruments d’arrel tradicional: gralla, flabiol, acordió, timbals i violins.
Hi ha previsió d’ampliar-ho a altres escoles?
No de la música, però sí que hi ha el projecte municipal Interseccions, que té cinc línies de treball: l’educació artística, el foment de la lectura, l’aprenentatge de l’anglès, el coneixement de la cultura popular i el patrimoni i el coneixement científic i tecnològic. Amb música només arribem a una tercera part de les escoles, però amb diferents projectes arribem a tothom. Totes les escoles han tingut oportunitat de tenir alguna acció singular, però EntreInstruments és el que fa més temps que funciona.
Com s’està fent l’ensenyament de la música ara a les escoles?
A la primària la fan especialistes de música, és curricular i tenen una hora o una hora i mitja a la setmana. Venim d’una època en què l’especialista no era obligatori i a qualsevol professor li tocava fer la música. El que passa és que hi ha una professora sola amb tota la classe i sense instruments per poder treballar, només la flauta de bec i petits instruments de percussió, i això no deixa conèixer altres tipus d’instruments. Amb els recursos actuals no poden tenir l’experiència instrumental que nosaltres els ajudem a tenir. L’aprenentatge instrumental té dificultats però estem molt contents, i una de les coses de les quals estem més contents és que hem aconseguit treballar d’igual a igual amb els especialistes de música de les escoles. No els imposem el nostre projecte i això li dona força.
Com a pedagog i músic, què creu que aporta l’educació musical als nens?
És interessant la formació artística perquè aporta creativitat, autonomia, concentració i capacitat d’escoltar i d’esforçar-se. Com que fem les classes en grup, és com un esport col·lectiu en què es practica el treball en equip i la cooperació.
I el fet d’aprendre un llenguatge diferent què els aporta?
Hi ha estudis que diuen que la pràctica musical millora habilitats del cervell vàlides per a les llengües i les matemàtiques, però la nostra manera de treballar no passa gaire per la lectura sinó més pel treball de l’oïda i els jocs d’imitació. La lectura musical no és molt present, però el llenguatge musical, els contrastos, l’expressivitat sí que es treballen d’una forma vivencial i entenem que això es pot traspassar a altres llenguatges.
Quin volum d’activitat té l’Escola Municipal de Música?
És la primera escola municipal de música i es va obrir el 2014. En aquests quatre anys ha crescut molt. Ara hi ha 700 alumnes, nens i adults de tots els nivells, a banda dels 530 alumnes de les escoles de primària que participen a EntreInstruments. El curs que ve passarà a ser una escola de música, teatre i dansa. Començarem amb una sensibilització artística per a nens de quatre a set anys de forma pluridisciplinària, amb professors de música, teatre i dansa. A partir de vuit anys organitzaren uns grups de teatre i dansa que començaran des de zero, i als adults els ensenyarem dansa contemporània i clàssica. També tenim musicoteràpia, fem activitats en un centre de discapacitats i tenim un grup de percussió inclusiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El projecte Chupa Chip de la UdG es presentarà a Silicon Valley

El projecte Chupa Chip , un giny ideat per estudiants de la Universitat de Girona (UdG) per detectar malalties amb la saliva, viatjarà fins a Silicon Valley per avançar en la seva fase de prototipatge.Diana...

girona
 

La Flama del Canigó il·luminarà “un espai emblemàtic” de Girona

girona
 
BELÉN ALVÁREZ
PRESIDENTA DEL BANC DEL TEMPS PONT DEL DIMONI DE GIRONA

“En un banc del temps es vol teixir una xarxa de confiança”

girona
 

Més de 3.500 infermeres gironines trien presidenta

girona
 

El Celler de Can Roca, segon millor restaurant del món

Barcelona
 
societat

Membres d’Arran s’encadenen al parc Güell pel turisme massiu

 

El deute del Consorci Costa Brava, aquest any

blanes
 

L’Audiència reobre el cas de l’accident de Freginals

barcelona
 
societat

Els secretaris judicials reclamen millores salarials i més competències