Fullejant els diaris

El procediment per trobar tema per a les cròniques és senzill: fins al dimecres llegeixo, escolto i observo. El dijous trio un tema que ha estat notícia i redacto. El divendres ho repasso i trameto a la redacció. El dissabte sovint rectifico quelcom. No hi puc fer més!

Aquesta setmana no he estat al cas i dijous al vespre m'he assegut, en blanc, davant de l'ordinador. Un periòdic important m'incita i l'obro per la secció d'economia. Ostres! Quedo gelat! Carlos Ocaña, secretari d'estat d'Economia, corregeix la vicepresidenta De la Vega el pacte fet amb sindicats, que preveu apujar aquest any un 0,8% els sous del funcionariat. Els pressupostos dels últims anys corroboren que han tingut un augment constant del 4,5%. La vicepresidenta Elena Salgado es juga la vida amb el pla d'austeritat, arremetent contra els funcionaris. Convé dir que la xifra d'emoluments d'aquest personal és la més important de totes les del pressupost de l'Estat. Carat de Salgado! És prou atrevida. Cal llegir la lletra menuda: «Nadie ha planteado reducir las remuneraciones...», diu Ocaña. En què quedem? Prendran mesures per a la contractació de personal nou, per reduir les aglomeracions a l'hora d'anar a esmorzar, del tallat de les dotze i la cigarreta a totes hores. S'ha de facilitar la circulació. S'entén en veure que el pla és pel 2013, amb una reducció del 4% amb altres mesures. M'estranyava que amb unes eleccions a l'horitzó...

Com qui no vol la cosa, han dit: «En un Estado descentralizado, las comunidades son autónomas financieramente y se prohibe al Estado darles fondos, para garantizar que no dispongan de forma irresponsable de los recursos públicos.» És molt fort! No es refien ni de la seva pròpia gent. Quan un ministre no sap què dir, arremet contra la perifèria significant Catalunya, que a Madrid es porta molt i queda bé. Aquest assumpte portarà cua.

Unes pàgines enllà m'he emocionat veient com el comte de Godó entregava un trofeu a Emilio Botín. Fa entendrir veure com es premien els uns als altres. De primer ho havia fet a General Motors i a Autofácil BMW, significades l'una amb l'Opel Astra –automòbil de l'any– i l'altra amb una revista especialitzada de prestigi. El comte de Godó s'ha estripat, figuradament, parlant del patrocini dels premis del Banc de Santander i de l'equip de Fórmula 1, Ferrari. Botín ha dit que aquesta és l'operació de màrqueting més gran feta pel banc en 154 anys. Un no sap veure la manera com això pot ajudar a pal·liar la crisi.

Han demanat al govern que continuï ajudant el sector de l'automòbil, i assegurant com a contrapartida que l'Alonso –que tant ens estima– serà campió un altre cop, i com que es trobaven a l'hotel Ritz de Madrid i és ben clar que sofreixen per la crítica situació del país, s'han quedat allí mateix per fer un mos. Sempre queda bé citar el gran Federico Fellini, que deia: «E la nave va!» El que passa és que aquesta ha perdut el nord.