Tres oportunitats

El Pedro Vargas recorda perfectament el dia que la Fundació Pere Closa, que treballa per la formació i la promoció dels gitanos a Catalunya, va arribar a l’escola on estudiava, al barri de La Mina. Tenia 10 anys i era un mal estudiant. Però ja era prou hàbil com per entreveure que darrera del discurs d’aquells educadors hi havia una escletxa d’esperança. Ahir, el Pedro, que ja té 20 anys i estudia segon de dret a la UAB, va ser convidat per l’Obra Social “la Caixa” a CaixaFòrum perquè expliqués la seva història. Ell, igual que la Imane El Bouhali i la Ayaa Charkoui, van assistir a la roda de premsa on l’entitat va fer balanç del desè aniversari del programa CaixaProinfància, dissenyat per donar suport a nens i joves en situació de pobresa i al qual l’entitat financera ha destinat en aquest temps 122 milions només a la demarcació de Barcelona, 443 milions al conjunt de l’estat.

El Pedro es va presentar amb americana i corbata, disposat a trencar tots els tòpics entorn al col·lectiu al qual pertany i del qual se sent orgullós. Va explicar que ell primer volia estudiar alguna enginyeria, però que durant el batxillerat va tenir l’oportunitat de visitar dos camps de concentració – el de Sachsenhausen, a Berlín, i el de Auschwitz, a Polònia–i que aquella visita li van canviar la vida. “Em vaig quedar horroritzat, vaig entendre encara més el que havia patit el meu poble i vaig decidir fer-me advocat per defensar els drets humans”, va comentar.

Ahir el Pedro només tenia paraules d’agraïment als seus professors, “veritables amics i referents”, a la Fundació Pere Closa i al programa CaixaProinfància que va possibilitar que passés a estudiar primer al Sagrat Cor del Besòs i més tard a l’escola La Salle de Barcelona. Ell ara està també donant classes de repàs a altres nens. Com a voluntari. “Sé per experiència que el suport moral és molt important i que sóc un referent, un exemple, per als meus”, comentava el Pedro, que està convençut que “l’educació és una eina per sortir de l’exclusió i poder incloure’ns a la societat”.

La història del Pedro, com la de l’Ayaa i la Imane, que es va emocionar quan va explicar quant li havia costat que els seus pares, procedents del Marroc, la deixessin anar de colònies, són històries d’oportunitat i èxit. El Pedro ho veu fins i tot a la seva pròpia família. “He estat com una bomba explosiva. Ara els meus 10 nebots volen anar també a la universitat”, resumia el jove.

I d’això precisament es tracta. Aquest és l’objectiu del programa CaixaProinfància. Oferir eines als joves sense recursos perquè la seva posició social de vulnerabilitat no sigui un impediment. El repte és gran, segons destacava ahir el director científic del programa i catedràtic d’Educació de la Universitat Ramon Rull, Jordi Riera, que recordava que la pobresa s’ha cronificat a l’estat, on hi ha 13 milions de persones en risc d’exclusió, dels quals 2 milions són nens. “Són xifres que han resistit a la millora de l’economia”, subratllava Riera, que considera CaixaProinfància “un bon catalitzador cap a nous models d’atenció”.

El sotsdirector general de la Fundació Bancària La Caixa, Marc Simón, va remarcar que el programa pretén “trencar el cercle de la pobresa amb una millora educativa, ja que se sap que en el 90% dels casos el nivell educatiu es transmet”. I ho fan treballant en xarxa –només a la demarcació de Barcelona hi participen 118 entitats socials, entre les que hi ha també entitats religioses i fundacions privades– i posant “el nen i la família en el centre de l’atenció”.

A Catalunya, el programa que va néixer el 2007, està implantat a 34 municipis –135 al conjunt de l’estat–. El 50% de les famílies ateses són famílies monoparentals i en el 50% dels casos els pares són immigrants. El 54% dels tutors només tenen estudis primaris i només hi ha un 2% dels pares amb estudis universitaris. En la majoria dels casos, són nens i joves derivats dels serveis socials. El 38% tenen entre 7 i 12 anys.