L’única imatge del maqui d’Olot Francesc Serrat
Localitzat el seu germà Miquel, s’ha aconseguit una foto del guerriller
Les dues entitats que han recuperat la seva memòria tanquen el cercle documental
No va voler que li tapessin els ulls abans d’afusellar-lo
Dia important per als membres de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme i per a l’Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França, que han recuperat la memòria del maqui d’Olot Francesc Serrat Pujolar, en Cisquet. Dimarts passat, el seu germà Miquel, que viu a Dia, entre Valença i Montelaimar, va visitar una cosina política a Olot i va cedir-los una fotografia del guerriller antifranquista. Fins aleshores, havien reconstruït la seva biografia, sobretot de les lluites contra el feixisme, que havia protagonitzat, tant a l’Estat francès contra l’ocupació nazi com a l’Estat espanyol contra les tropes de Franco.
No en tenien, però, cap imatge. Només la que cadascun dels membres d’aquest grup promotor de la recuperació de la memòria d’en Cisquet s’havia fet mentalment. Segurament, tots havien fet un dibuix similar quant a la seva manera de ser, pensar i actuar, però cadascun li posava una fesomia diferent. I el moment de rebre la foto va ser especialment emocionant.
En la trobada improvisada que va tenir amb aquest grup al Núria Social, el seu germà Miquel va afirmar més d’una vegada que ell no havia fet res. I, també més d’una vegada, els assistents –reunits a l’entorn d’una taula i d’uns quants gots d’aigua al mig mateix de la sala– van desmentir-lo. “La vostra lluita va servir per fer front al feixisme i ens dona llum per combatre la revifalla d’aquesta ideologia”, li va recordar Raül Valls, un dels que han fet possible l’homenatge i que era a la trobada.
A en Miquel, que va venir acompanyat d’un dels seus fills i de la jove, se li van negar els ulls quan se li va preguntar si sabia com havien estat els últims minuts de la vida del seu germà, afusellat al camp de la Bóta de Barcelona, on ara hi ha el Fòrum, després de ser capturat a la mateixa capital catalana i després d’un periple per la Val d’Aran i Tarragona, amb tornades a l’Estat francès pel mig. Com que no en sabia els detalls, se li va explicar que no va voler que li tapessin els ulls amb un mocador i que va caminar cap als seus executors segons abans de disparar-li.
Homenatge
El ple d’Olot va acordar per unanimitat en la seva reunió del mes de maig instal·lar una placa memorial a l’exterior de la casa natal de la família, al carrer Macarnau d’Olot, i que una delegació del consistori assisteixi cada any al camp de la Bóta i al cementiri de Montjuïc, on el van enterrar en una fossa comuna, coincidint amb l’aniversari del dia de la seva execució.
L’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme havia presentat a Olot, pocs dies abans del ple, una biografia sobre Francesc Serrat, en un acte que va organitzar el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (Pehoc). La lluita antifeixista, doncs, ja té un nou referent.
“Vaig anar a fer la guerra a Espanya només amb un revòlver”
Una vida dedicada a la causa de la llibertat
Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot el 1924. El seu pare, Joan Serrat, va ser el darrer alcalde d’Olot de la República. Tota la família va fugir cap a l’Estat francès quan les tropes franquistes s’acostaven a la capital de la Garrotxa, el febrer del 1939.
Francesc Serrat va estar internat als camps de refugiats de les platges nord-catalanes del Rosselló, però va aconseguir escapar-ne i, durant la Segona Guerra Mundial, es va unir a la lluita contra els alemanys enrolant-se a la resistència francesa, on va arribar a tenir el grau de tinent.
A més de participar en accions armades destacades (com ara la batalla de la Crouzette i l’assalt a la ciutat de Foix, que va servir per al seu alliberament), va ser molt actiu també treballant en el trasllat clandestí a l’Estat espanyol de militars francesos i britànics. Per altra banda, va ser un dels protagonistes de l’intent fallit d’envair la península per la Val d’Aran.
Aquesta missió, precisament, va precedir la seva infiltració en territori català per, en primera instància, crear una base guerrillera a la demarcació de Girona i, posteriorment, promoure accions armades a les comarques de Tarragona i Barcelona.
Durant la seva estada a la capital catalana, on va arribar des de Tarragona vestit d’excursionista i amb les armes a la motxilla, per organitzar un grup de guerrilla urbana, va ser descobert i detingut.
Asseguren que, abans d’executar-lo, el van torturar i que no va voler que li tapessin els ulls davant de l’escamot d’execució.