Societat

JOSEP OTÓN

ESCRIPTOR. AUTOR DE ‘INTERIORIDAD Y ESPIRITUALIDAD’ (SAL TERRAE)

“Si no eduques en el món interior, no estàs formant”

“Treballant l’interior podem obrir-nos a l’exterior, però no des de la superfície, sinó endinsant-nos-hi”

“En la cultura postmoderna, ens costa lligar-nos a la tradició, però desconeixem que moltes de les noves formes de meditació provenen de les religions. Sembla que hagi de ser més acceptable allò que ve de fora que el que ens és propi”

Recerca interior
Doctor en història, catedràtic d’institut i docent a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, imparteix classes d’història de l’espiritualitat, de Bíblia i interioritat, d’història de l’Església i de noves religiositats. És autor, entre d’altres, de Simone Weil: el silenci de Déu (Fragmenta) i de Laberintia (Mensajero), una novel·la d’intriga en un monestir medieval inspirada en El nom de la rosa i que, precisament, gira a l’entorn de la recerca interior. Ha participat en els Quaderns de Cristianisme i Justícia amb L’era del desànim, que parla de l’individualisme de la societat actual i de les pèrdues (de valors, de la capacitat d’indignació i del sentit comunitari).
Treballar en la interioritat és trobar aquelles estanteries interiors on col·locar les coses

“En aquest nou segle, vivim una crisi de les religions tradicionals, però en canvi hi ha una gran recerca espiritual”, explica Josep Otón. El professor acaba de publicar un llibre per endinsar-nos en la interioritat i l’espiritualitat, perquè aquestes dues paraules i el que signifiquen no han passat de moda, sinó que tenen més força que mai.

Diu que la interioritat és la porta de l’espiritualitat.
La interioritat seria aquest món interior de les emocions, dels records, de les fantasies, dels pensaments..., que pot quedar tancat en la meva individualitat, però que treballant-lo el puc obrir a l’alteritat. M’obro als altres o a l’altre, al misteri, a Déu, a l’espiritualitat. El llibre intenta jugar amb aquestes dues dimensions: treballant l’interior podem obrir-nos a l’exterior, però no des de la superfície, sinó endinsant-nos-hi. Coneixent-nos a nosaltres mateixos podem conèixer l’altre, i coneixent-nos a nosaltres mateixos podem entrar en aquesta dimensió religiosa, de transcendència, la dimensió espiritual.
Dedica el llibre als docents?
D’una banda, sí. Fa uns anys vam començar, amb Elena Andrés i Jordi Osúa, un projecte que es deia Tallers d’Interioritat, en escoles on no es dona formació religiosa. Vam pensar que els no creients també tenen dret a fer coses que els creients fan des de l’àmbit de la religió, les convivències, per exemple, i els exercicis espirituals. Aquests tallers ara es diuen Educació en la Interioritat i s’estan desenvolupant molt en escoles i se n’està fent recerca. He volgut tornar-ho a plantejar des de l’experiència de tots aquests anys com a docent. Faig reflexions per a tothom i amb aplicacions pràctiques de la vida quotidiana, que jo experimento com a docent. Veig que en aquesta societat en què ha minvat l’interès per les religions oficials, convencionals, continua l’interès per l’espiritualitat, la transcendència, l’absolut.
Cal educar en la interioritat?
En el món educatiu, no només en l’àmbit escolar, parlo de la formació de la persona. Si no formes el món interior, no estàs formant. Anem cap a una societat en què el pes de les noves tecnologies és tan gran que hem de buscar el contrapès en la profunditat del nostre interior. Cal ensenyar tècniques perquè la gent aprengui a prendre’s les coses amb més calma, meditar, reflexionar, asserenar-se... Perquè amb les xarxes socials tot ho fem en calent i llavors passa el que passa. Hem de treballar la pau interior, la serenitat, l’esperit crític... I tot això va lligat a la interioritat. Hem de buscar tècniques que ens ajudin a centrar-nos i a asserenar-nos; si no, els coneixements no tenen on caure.
Avui la interioritat es relaciona més amb noves formes de meditació, el ‘mindfullness’ o l’atenció plena i el ioga, alhora desvinculat del fet religiós...
Sí, però tant el mindfullness com el ioga provenen de tradicions religioses. Al llarg de la història s’han secularitzat moltes coses i en la cultura postmoderna ens costa lligar-nos a la tradició. Anem cap a un tipus de societat molt desinstitucionalitzada: tallem amb la tradició i ens quedem amb la tècnica, però no n’hi ha prou. Sovint som amnèsics perquè no coneixem que algunes d’aquestes tècniques també venen de la nostra cultura. Hi ha gent que va a un concert de bols tibetans i després demana que no toquin les campanes de l’església. Sembla que hagi de ser més acceptable allò que ens ve de fora...
Hi ha incultura religiosa?
Cada cop coneixem menys la nostra tradició, el que ens ha portat la nostra pròpia història, i ens hauria d’amoïnar. Molt sovint no coneixem les arrels del que vivim: els costums, la forma del llenguatge, l’art, la filosofia, la literatura, les notícies...! És molt difícil entendre-ho sense saber un mínim d’història de la religió cristiana i de les religions en general. Aleshores passa que un llegeix Sant Joan de la Creu i Fray Luis de León i se sorprèn perquè veu que tenia prejudicis amb el fet religiós.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
EL Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Pas d’una pertorbació activa

Barcelona

Només la meitat de les persones ateses pel Clínic per agressió sexual vol denunciar

Barcelona

El Gran Recapte dona el tret de sortida a l’onzena edició

Barcelona

Detingut a Barcelona un home buscat per Alemanya acusat de matar un home a cops de destral

Barcelona

La Lliga de debat a centres penitenciaris es reinventa en clau feminista

Sant esteve sesrovires

Mor un veí dels Omellons en un accident a l’A-2, a Fraga

Lleida

Un terratrèmol de magnitud 3,3 amb epicentre a Osca es percep sense danys a l’Alta Ribagorça

Barcelona
societat

A Catalunya 33 vianants han mort atropellats des de principi d’any

Uns 80 joves, atesos cada cap de setmana per excés d’alcohol

Barcelona