El trasplantament de fetge a Abidal es va fer d’acord amb la llei
L’organisme estatal ONT, però, es presentarà com a acusació particular si la jutgessa reobre el cas
L’Organització Nacional de Transplantaments (ONT) ha conclòs que el trasplantament de fetge a l’exjugador del Barça i actual secretari tècnic del primer equip de futbol, Eric Abidal, es va fer “conforme a la legislació vigent i a la bona pràctica clínica”. Així mateix, també ha certificat que Abidal va estar en llista d’espera per rebre un òrgan i que davant la progressió de la malaltia “l’equip mèdic va considerar l’opció d’un trasplantament hepàtic de donant viu, el que en cap cas excloïa la possibilitat del trasplantament de donant mort si sorgia la possibilitat”. D’altra banda, també confirma la relació de parentesc entre Abidal i el seu cosí donant i que es va presentar la documentació per demostrar-ho. Tot i així, l’ONT assegura que es personarà com a acusació particular si la jutgessa reobre el cas i assenyala que “si aquests fets no s’investiguen a fons poden generar desconfiança entre la ciutadania sobre el procés de donació d’òrgans”.
L’ONT ha estudiat el cas en col·laboració amb l’Hospital Clínic i l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i tots els passos en el procés d’acord amb el seu àmbit de competències des del “punt de vista clínic i sanitari” i, en paral·lel, el Departament de Salut de la Generalitat ha fet una inspecció a l’Hospital Clínic, tot i que encara no ha emès les seves conclusions.
Segons detalla l’organisme del Ministeri de Sanitat, les identitats del donant, el cosí d’Abidal, i receptor, es van comprovar en tres filtres. En el primer, que es duu a terme per un primer control per part d’un equip mèdic independent del què fa l’operació, es va verificar documentalment la relació de parentesc entre ambdós (malgrat que la llei no exigeix que una donació entre vius hagi de ser entre parents). En concret, es va aportar la partida de naixement i llibre de família d’Abidal i el seu cosí en què es “dedueix que són cosins germans”, segons l’ONT.
Tot seguit, el donant es va sotmetre a una “rigorosa avaluació medicoquirúrgica i psicosocial en què es van analitzar adequadament les seves motivacions per a la donació i la seva relació amb el receptor”. Aquí, el cas va ser valorat pel Comitè d’Ètica de l’Hospital (segon filtre) i l’informe inclou, entre d’altres, la descripció d’un entorn familiar, laboral, econòmic i social del donant favorable a la donació. En el tercer i darrer filtre, el donant va comparèixer davant la jutgessa, que va tornar a comprovar documentalment la relació entre donant i receptor i va deixar constància que la donació es feia de manera “lliure i altruista”.
Amb tot, l’ONT assegura que es presentarà com a acusació particular si la jutgessa decideix reobrir el cas i afirma que si els fets no s’investiguen a fons poden generar desconfiança entre la ciutadania sobre el procés de donació d’òrgans”. A més, també s’ha posat a disposició de la Fiscalia i la Guàrdia Civil per facilitar-los la informació que necessitin i ha reiterat la seva “tolerància zero” amb el tràfic d’òrgans.
La polèmica va sorgir a principis de juliol quan ’El Confidencial’ va publicar unes converses telefòniques en les què es deixava entreveure que l’expresident del Barça Sandro Rosell, empresonat des de fa més d’un any preventivament, admetia que s’hauria adquirit un fetge il·legal per a Abidal. Posteriorment, fonts judicials van explicar que a principis d’any el jutjat d’Instrucció número 28 va arxivar la investigació sobre el cas en no trobar indicis de delicte.