“La majoria era favorable a l’ús de la píndola”

Va ser un moment molt difícil. Va ser coincidència que sortís l’any de la revolució del 1968, perquè, de fet, Pau VI feia anys que l’estava estudiant i també hagués pogut sortir abans o després. Tot va començar quan, l’any 1960, als Estats Units es va autoritzar la venda de la píndola anticonceptiva. Allò va plantejar uns problemes morals perquè incidia directament sobre la moral matrimonial. Era una cosa nova i Joan XXIII va crear una comissió per estudiar el tema. Quan va morir aquell papa, el seu successor, Pau VI, va confirmar la comissió, que es va dividir. La Santa Seu buscava la unanimitat però no hi va ser.

La gran majoria dels membres de la comissió van fer un dictamen favorable a l’ús de la píndola sense cap mena de problema moral i tan sols una minoria s’hi va oposar. Era una minoria molt qualificada, gent de pes al Vaticà. Pau VI va agafar els dos dictàmens i, després d’estudiar-los molt, va arribar a la conclusió que el convencia més la minoria que la majoria.

Les protestes van ser molt fortes i immediates. Van començar, poques hores després de la seva publicació, als Estats Units i es van estendre per tot el món. Fins i tot s’hi van posicionar en contra algunes conferències episcopals d’alguns països. Les protestes van durar anys.

La Santa Seu tenia molta por abans de publicar l’encíclica i fins i tot després, quan es va haver de pronunciar en els fonaments doctrinals que la sustentaven, cosa que va passar 23 anys després, perquè no volia que li tornés a passar el que li va passar amb el cas Galileu. Amb el cas Galileu es va ficar de peus a la galleda i amb Humanae Vitae es volia evitar tornar a fer-ho. No va ser fins molts anys després que Joan Pau II va publicar els fonaments tècnics sobre què es va basar aquella encíclica. Es va dir que el que volia l’Església era protegir l’home perquè es va adonar que si s’obria la porta en aquest camp després vindrien coses més serioses. I, de fet, en van venir de seguida: l’experimentació amb embrions humans. Es temia que una cosa dugués a l’altra i al final això acabés amb una manipulació de l’espècie humana.

La revolució del 1968 va canviar molts paràmetres; va posar per damunt la llibertat, sobretot la individual, i va deixar enrere l’autoritat. L’Església venia del Vaticà II, que va introduir coses molt noves, entre què una que sintonitza molt bé amb el clima en què es va covar aquella revolució: la llibertat religiosa com a dret civil. No tothom ho va entendre i es van perdre moltes vocacions eclesiàstiques.