Societat

JOAN IGNASI SARANYANA

ACADÈMIC DEL PONTIFICI COMITÈ DE CIÈNCIA HISTÒRICA DEL VATICÀ

“La majoria era favorable a l’ús de la píndola”

“L’encíclica ‘Humanae vitae’, del 1968, es va basar en les tesis d’una minoria, que no volia la regulació de la natalitat”

“El Vaticà no volia tornar a ficar-se de peus a la galleda com li va passar en el cas Galileu”

“La Santa Seu buscava unanimitat, però no hi va ser”

HISTÒRIA
Josep-Ignasi Saranyana Closa (Barcelona, 1941) és sacerdot, teòleg i historiador. És professor a la Universitat de Navarra i acadèmic en el Pontifici Comitè de Ciència Històrica del Vaticà. A principi d’any, va ser un dels ponents en el congrés internacional ’Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després’, que es va fer a l’Ateneu Sant Pacià.
Les protestes van començar poques hores després de la publicació i van durar anys

Aquest any, en fa 50 que el papa Pau VI va publicar Humanae vitae, que es va posar clarament en contra de la regulació de la natalitat. L’encíclica es va publicar uns mesos després de l’esclat de la revolució estudiantil a París, el famós Maig del 68, que canviaria la vida de les generacions futures.

Què va significar l’encíclica?
Va ser un moment molt difícil. Va ser coincidència que sortís l’any de la revolució del 1968, perquè, de fet, Pau VI feia anys que l’estava estudiant i també hagués pogut sortir abans o després. Tot va començar quan, l’any 1960, als Estats Units es va autoritzar la venda de la píndola anticonceptiva. Allò va plantejar uns problemes morals perquè incidia directament sobre la moral matrimonial. Era una cosa nova i Joan XXIII va crear una comissió per estudiar el tema. Quan va morir aquell papa, el seu successor, Pau VI, va confirmar la comissió, que es va dividir. La Santa Seu buscava la unanimitat però no hi va ser.
...
La gran majoria dels membres de la comissió van fer un dictamen favorable a l’ús de la píndola sense cap mena de problema moral i tan sols una minoria s’hi va oposar. Era una minoria molt qualificada, gent de pes al Vaticà. Pau VI va agafar els dos dictàmens i, després d’estudiar-los molt, va arribar a la conclusió que el convencia més la minoria que la majoria.
‘Humanae vitae’ va aixecar grans protestes.
Les protestes van ser molt fortes i immediates. Van començar, poques hores després de la seva publicació, als Estats Units i es van estendre per tot el món. Fins i tot s’hi van posicionar en contra algunes conferències episcopals d’alguns països. Les protestes van durar anys.
Què pretenia el Vaticà?
La Santa Seu tenia molta por abans de publicar l’encíclica i fins i tot després, quan es va haver de pronunciar en els fonaments doctrinals que la sustentaven, cosa que va passar 23 anys després, perquè no volia que li tornés a passar el que li va passar amb el cas Galileu. Amb el cas Galileu es va ficar de peus a la galleda i amb Humanae Vitae es volia evitar tornar a fer-ho. No va ser fins molts anys després que Joan Pau II va publicar els fonaments tècnics sobre què es va basar aquella encíclica. Es va dir que el que volia l’Església era protegir l’home perquè es va adonar que si s’obria la porta en aquest camp després vindrien coses més serioses. I, de fet, en van venir de seguida: l’experimentació amb embrions humans. Es temia que una cosa dugués a l’altra i al final això acabés amb una manipulació de l’espècie humana.
Vostè va ser un dels ponents del congrés internacional ’Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després’, que va fer l’Ateneu Sant Pacià en col·laboració amb la UB i el Pontifici Comitè de Ciència Històrica del Vaticà.
La revolució del 1968 va canviar molts paràmetres; va posar per damunt la llibertat, sobretot la individual, i va deixar enrere l’autoritat. L’Església venia del Vaticà II, que va introduir coses molt noves, entre què una que sintonitza molt bé amb el clima en què es va covar aquella revolució: la llibertat religiosa com a dret civil. No tothom ho va entendre i es van perdre moltes vocacions eclesiàstiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llengua

El govern aprova el decret per als projectes lingüístics de centre

barcelona
Societat

Mor Jim Harris Simons, matemàtic i llegenda de Wall Street

societat

Els somnis dels infants gironins omplen el carrer Nou

girona

Mataró tindrà una nova roda de fira de 30 metres i més dies amb descomptes

mataró
societat

La Patum de Berga manté el pressupost en 456.000 euros

berga
societat

El pare de la nena morta per la mare a Sant Joan Despí nega que l’acusada tingués cap problema mental

barcelona
Societat

Conveni amb la Fundació Ramon Noguera per tenir cura de gats de carrer

llagostera
patrimoni

Malmeten unes escales del Park Güell

Barcelona
transports

Obre el carril bici dela Diagonal entre la Rambla dels Encants i el carrer Girona

barcelona