“Cal aprendre a no bloquejar-se en una situació de violència”

Això només és una frase feta. Ens podem defensar de diferents maneres abans d’arribar a tocar a ningú. Sempre és millor crear una situació en què no s’arriba a un atac físic, que no pas haver de solucionar-lo.

Nou de cada deu dones hem patit al carrer alguna agressió verbal o situació incòmoda. Per això les dones creem sistemes per defensar-nos encara que només sigui no mirar i fer veure que no hem sentit res.

És una estratègia. Ara, si no funciona s’ha de passar a una altra estratègia. La policia i moltes mares ens diuen que no contestem ni fem res, però arribat el moment de l’agressió qui rep més mal són les persones més passives; en segon lloc, les que es defensen físicament, i les que se’n surten millor són les persones que oposen una resistència sense arribar a fer servir la força física.

Jo entenc que l’autodefensa amb perspectiva de gènere ha d’anar més enllà de la defensa personal. S’ha d’ensenyar com conduir una situació, donar eines per mantenir la calma, per gestionar l’espai i la comunicació verbal i no verbal i per resoldre situacions tant dempeus com a terra. Sobretot és important entendre quins son els perills.

Primer cal gestionar l’espai, la comunicació. Tenir pautes per abordar les situacions de violència verbal, saber avaluar les situacions i prendre decisions sobre què s’hauria de fer. Hi ha moltes coses anteriors a una baralla física. També cal diferenciar si són agressions de persones conegudes o desconegudes. Hi ha la idea que un violador és un monstre desconegut, però la realitat no sempre és aquesta.

Sí, és un tema de consciència. Com més aviat veus com funciona la persona, més fàcil és aturar-la. Per molt a prop que estigui l’agressor, alguna incomoditat crea abans d’arribar a la violència física. S’ha de saber reconèixer aquesta sensació desagradable. Com a dones se’ns ensenya a pensar què hem fet malament nosaltres per rebre la violència, tendim a infravalorar-nos i a culpar-nos. Això ens resta velocitat. En una societat patriarcal els recursos de les dones no són els mateixos que els dels homes, i això els afavoreix.

Tot tipus de dones. Des de joves per prevenció, d’altres que ja els ha passat alguna cosa i dones més grans que han perdut la confiança que tenien.

No només les dones. Hi ha hagut un augment de violència verbal i d’agressivitat en l’àmbit cultural, i la gent no sap ben bé què fer amb això. A més de la violència de gènere, que segueix existint i hi ha més consciència que abans, hi ha hagut un increment general de l’agressivitat.

Hi ha qui parteix de la base que saber com trencar la cara a algú dona molta tranquil·litat. Jo ensenyo eines concretes per millorar la capacitat de mantenir la calma. Cal entrenar-se per aprendre a no bloquejar-se davant d’una situació de violència.

Arran de la sentència de La Manada, les persones que ens dediquem a això tenim molta més feina, les dones s’apunten més als cursos d’autodefensa perquè estan preocupades. Sentències com aquesta creen una sensació d’impotència. Les dones pensen que davant d’una situació com aquesta s’han de defensar elles mateixes.

No, ara se sap més i es té més consciència, però la realitat és que això sempre ha passat. Abans no es denunciava i quedava més amagat.

És clar que en l’aspecte educatiu alguna cosa falla. Hi ha lletres de cançons obertament violentes contra les dones. L’accés a la pornografia a internet fa que els adolescents rebin molta informació sexual per aquest canal i tinguin una idea irreal de les relacions entre les persones.

Cal tenir una consciència feminista, parlar-ne a casa, perquè no es pot impedir que els nois i noies entrin en contacte amb aquesta realitat.

No és només una qüestió de gènere. Desgraciadament hi ha molts col·lectius en què amb prou feines s’ha començat a treballar per afrontar la violència.