“Usaríem maons de plàstic reciclat per fer cases per als refugiats”

[Andrea Aguilar] A tots els alumnes de l’assignatura d’emprenedoria, una optativa de quart d’ESO, el nostre professor ens va dir que participaríem en el concurs Talent a les Aules de Gavà i Viladecans. Havíem de presentar tot un pla d’empresa, ens va ensenyar vídeos d’edicions passades... Hi vam participar de manera obligatòria, entre cometes, dins de l’assignatura d’emprenedoria.

[Cristina Martínez] Per una banda volíem ajudar la gent; tothom sap en quines condicions viuen els refugiats, i nosaltres pensem que ningú es mereix viure així. Per això vam decidir fer alguna cosa que pugui ajudar aquesta gent, i vam pensar de fer-ho a partir de l’economia circular per ajudar també el medi ambient, pel que usaríem els plàstics que es generen a les nostres ciutats per fer els blocs i construir les cases per als refugiats, i millorar d’aquesta manera la vida d’aquestes persones i alhora la situació del medi ambient.

[A.A.] Sí, vam fer un pla d’empresa i es podria fer, treballant molt. [C.M.] Quan vam fer el projecte vam veure, quan estudiàvem si es podria portar a terme, que ja hi ha empreses que fan la transformació de plàstic a blocs, però cap els fa servir per als camps de refugiats. Aquestes empreses podrien ser les nostres partners i arribaríem a acords per centrar-nos en el transport i el treball amb les ONG, amb qui ja ens hem entrevistat. Nosaltres seríem la part que aplega els blocs i els transporta als camps de refugiats.

[A.A.] Com tots hem vist a la televisió, hi ha milions de refugiats, i una construcció d’habitatges amb maons de plàstic els permetria millorar amb menys diners del que s’inverteix ara les condicions tèrmiques i acústiques, i els farien més resistents als canvis climatològics.

[C.M.] Com una estructura quadrada i un sostre a dues aigües. Els blocs, tipus Lego, es poden muntar i desmuntar si s’ha de traslladar un camp de refugiats.

[A.A.] Nacions Unides. Abans de la final vam fer una reunió per veure què en pensaven, i ens van dir que era molt bona idea i que es podria dur a terme.

[C.M.] La relació que teníem amb les diferents ONG i amb Nacions Unides. També explicava el procés de contacte amb les empreses i recollia un pla econòmic financer que obtenia beneficis.

[A.A.] De moment és una idea, que mitjançant una aplicació la gent pugui escollir quants blocs volen comprar i a quin camp volen que vagi destinat. Per exemple, es necessiten 50 blocs per acabar una casa a tal camp. La gent pot pagar els blocs i veure en una galeria d’imatges com es va construint la casa. [C.M.] Aquest seria el nostre punt diferencial, perquè ja hi ha empreses que construeixen cases amb maons de plàstic reciclat, però el nostre projecte en faria partícip tothom.

[C.M.] Hem visitat diverses empreses com Google, Facebook, Apple, Yahoo, la Universitat de Stanford... Ha estat una oportunitat única de conèixer gent que ens expliqués coses. Ha estat una experiència increïble, hem gaudit i hem après moltíssim. Hem viscut una experiència única que mai oblidarem.

[C.M.] Sí, com que és un projecte de quart de l’ESO a primer i segon de batxillerat, és el primer cop que ens hi presentem.

[A.A.] Encara no ho tenim clar; pensem en diverses opcions, però sí que tenim clar que ens volem dedicar al món de l’empresa. A l’institut ens expliquen la teoria i aquest treball ens ha permès conèixer empreses i anar a la pràctica, hem vist coses molt interessants a les empreses que treballen amb la impressió en 3D. En aquest projecte hem tingut un mentor, Sergi Fuster, de l’empresa Arqteria, i hem treballat amb tècnics de l’Ajuntament per fer el pla d’empresa i de màrqueting.