“La contaminació del sòl és invisible però cada vegada es tracta més”

El sòl com a vector mediambiental és el gran desconegut, s’ha tractat menys que altres, com ara la recollida de residus i l’emissió de gasos. En part és comprensible, perquè la contaminació del sòl és invisible o molt poc perceptible. Cada vegada més, per un tema normatiu i també de sensibilitat, s’està tractant la contaminació del sòl. Qualsevol tipus d’activitat, també particular, pren mesures concretes per evitar la contaminació.

El 1995 es va començar a posar el tema sobre la taula. El 2005 es va aprovar un reial decret que establia que les indústries potencialment contaminants, per obrir o tancar qualsevol activitat, han de fer un informe sobre l’estat del sòl. L’annex al reial decret parla d’un munt d’activitats potencialment contaminants, sigui perquè el mateix procés pot generar un impacte, sigui perquè en una activitat aparentment innòcua hi ha instal·lacions com ara un tanc de gasoil per recarregar i uns compressors que usen fluids que poden causar vessament accidentals. En el passat es feien activitats ara no acceptades, com és l’emmagatzematge de residus en zones no pavimentades o la manca de procediments davant de petites fuites accidentals. No s’hi parava tanta atenció.

En l’aportació d’informació. L’administració té la potestat de demanar informes més detallats o mostrejos del sòl i les aigües. Arran de la directiva europea d’emissions ambientals hi ha una sèrie d’activitats que han de presentar un informe del sòl i el subsòl en el moment de renovar la seva llicència o de tramitar un canvi substancial de la seva activitat, com ara un canvi d’ús industrial a un sòl urbanitzable. Hi ha empreses químiques, petroquímiques i farmacèutiques que això ja ho tenien molt present. Moltes vegades el sòl no s’ha contaminat per deixadesa sinó per la realitat del sector i de les tècniques en el seu moment disponibles, i era dificilíssim prendre mesures que ara són molt ràpides d’executar, com ara evitar que una contaminació es propagui.

Si parlem de l’àmbit diari, no hem de preocupar-nos. Des del moment que s’identifica qualsevol potencial afectació fins que realment es declara el sòl contaminat hi ha un procés tècnic i regulat que implica tenir en compte el contaminant, les vies de migració del contaminant, les vies de recepció...

Primer de tot, l’afecció sobre les persones i l’ecosistema relacionat; contacte directe i indirecte amb els contaminats que puguin ser presents en el sòl i les aigües subterrànies que puguin ser usades dins de l’emplaçament o fora. És important també que la contaminació no afecti els materials de construcció que es facin servir. Pot passar que una aigua contaminada degradi un formigó o uns pilotatges. Aquestes coses s’han de tractar de manera adequada. Pots tenir un sòl contaminat, alterat o degradat, que és la classificació segons el grau de contaminació.

Com a especialistes en contaminació, fem diagnosi, ajudem a identificar l’abast i la magnitud dels problemes que pugui haver-hi en qualsevol tipus de terreny. Identifiquem les solucions més òptimes en temps, costos i eficiència tècnica i ajudem i resolem tot el que estigui relacionat amb l’origen del problema. Abastem tot l’Estat espanyol i tot tipus de terrenys. D’abans de la normativa, hi ha molta contaminació històrica; ara les empreses ja saben com ho han de fer. Les activitats han de tenir molt en compte què tenen a sota.

No, i han de saber què deixen en herència als seus fills. El compliment normatiu cada cop és més clar perquè hi ha més criteris i ara s’ha canviat l’enfocament. Podem intuir que un terreny està net, però ho volem acreditar.

Sí, però cada vegada és major. Propietaris i gestors han d’acreditar com tenen el sòl. Com més temps passa més complex és tractar els problemes del sòl. Tothom n’és conscient, però les dinàmiques són diferents segons les empreses. Nosaltres ajudem perquè la millora es faci amb un ritme que cada empresa pugui assumir. El cas Puigneró va posar sobre la taula la necessitat que cada empresa tracti els seus residus perquè els abocaments es facin en condicions. Primer van ser les aigües residuals, després la gestió de residus, els sorolls i la contaminació lumínica. Ara toca el sòl. Les millores mediambientals no es fan d’avui a demà.