Barcelona es veu desbordada pel fenomen del ‘top manta’

Més enllà de les valoracions i interpretacions interessades o de part, que sempre hi són, hi ha fets o circumstàncies que es corroboren amb el simple exercici de veure-les en viu. I només cal fer un volt pel passeig Joan de Borbó de la Barceloneta a partir de mig matí per constatar que el problema del top manta avui en dia està absolutament desbocat en alguns punts de Barcelona, començant per aquest. Els venedors, ahir mateix, es comptaven per centenars. En altres indrets sensibles, però, com ara la plaça Catalunya i els voltants, no se’n veia cap, atès que la presència policial era més que evident. Són el contrast d’una situació que no és en absolut nova però que ha adquirit una nova dimensió amb l’agressió dimecres a un turista d’un grup de manters, les imatges de la qual s’han convertit en virals per a desgrat d’una urbs, la capital catalana, molt zelosa a l’hora de defensar la seva imatge. Un episodi que, en resum, ha servit per recordar que, ara mateix, Barcelona està desbordada a l’hora de fer front a un fenomen que està més que enquistat. La solució, si és que n’hi ha, no es veu en cap horitzó.

Des de fonts del consistori fins a policies, passant per comerciants, s’admet que aquest està sent un dels estius més complicats pel que fa a la presència de venedors furtius al carrer. El fet que ja no s’apliqui l’operació dissuasiva que els Mossos d’Esquadra muntaven dia sí i dia també en aquest punt, i que es va deixar de fer després de l’atemptat de la Rambla per la necessitat de reforçar la vigilància antiterrorista, és un factor coincident que diverses d’aquestes fonts apunten com un detonant de l’escenari actual. “Estem com l’estiu del 2015, quan tot plegat es va descontrolar”, comenta Héctor Guillermo Izuel, president dels paradistes del Mercat de Colom. Aquesta és una llotja formada per 17 punts de venda, bàsicament antiquaris, que es munta els divendres, dissabtes i diumenges a tocar del cèlebre monument del descobridor de les Amèriques, i en els darrers temps té una coexistència complicada amb els manters que s’han establert a la zona i que els prenen un espai que els paradistes tenen assignat per contracte. “Si els fas fotos, t’increpen”, explica Izuel, que assegura que tant l’Ajuntament de Barcelona com la policia del Port –que és la competent en aquesta zona– no fan cas de les seves denúncies. “No serveix de res trucar-los, i per això no ho farem més”, conclou.

Uns quants metres més enllà, el Palau de Mar, flux natural d’entrada per a molts turistes que baixen del centre a la Barceloneta, és un dels altres focus on l’activitat del top manta ha generat algun conflicte amb l’entorn. En aquest cas amb un grup d’una vintena d’artesans que venen els seus productes, de manera reglada, en aquest indret, i l’estat d’ànim dels quals es pot copsar a l’instant llegint les pancartes de protesta que han col·locat a les seves parades. “Això és una disbauxa, i és l’actual govern municipal qui l’ha provocat”, manifesta Eduard Oriol Claramonte, president de l’associació d’Artesans Palau de Mar. De les seves paraules es desprèn que no veu que el problema millori a curt termini –“No et queda cap altre remei que conviure amb aquesta situació”– i relata que hi ha hagut certs episodis de tensió amb “alguns” manters. L’últim va ser divendres a la nit, quan un d’ells hauria amenaçat la dona d’un paradista amb un cinturó. El fet ja ha estat denunciat.

La visió dels venedors ambulants, òbviament, és una altra. Malgrat els intents d’aquest diari, no ha estat possible parlar amb un portaveu del col·lectiu perquè expressin la seva opinió. A través, però, de les xarxes socials o altres plataformes, entitats i col·lectius que defensen els manters no només qüestionen el relat de l’agressió al turista –assegurant que aquest suposadament anava begut o hauria provocat la batussa–, sinó que recalquen que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha dut a terme intervencions al seu parer més que discutibles i que aquestes no tenen ressò en els mitjans.

A banda de les veus directament afectades en el territori, entitats de comerciants també volen donar un toc d’atenció sobre la dimensió que està agafant el fenomen. “Estem arribant a una situació de descontrol”, alerta Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, que fa una esmena al govern d’Ada Colau “perquè en la seva política no es veu cap voluntat de corregir aquesta situació”.