Alerta per ‘Momo’, la nova forma de xantatge a joves a les xarxes socials

‘Momo’ és la nova forma de xantatge a joves a través de les xarxes socials, principalment per obtenir imatges d’índole sexual, i poc després de ser detectat aquest any al Japó, ja hi ha constància de casos a Espanya.

Si més no, així ho ha assegurat el pèrit judicial Eduardo San Rufo, que col·labora amb diferents despatxos d’advocats en casos de delictes informàtics i que ha ofert a Logronyo un curs dirigit a pares sobre els nous reptes de la xarxa per als joves.

Molts d’aquests pares, ha explicat, arriben a les seves xerrades alertats per ‘La Balena Blava’, un “joc” creat fa anys a Rússia i que consta de 50 “reptes” per als participants. El primer és realitzar-se talls al cos i d’allà els nivells van pujant” fins al repte final, que és el suïcidi.

Les forces de seguretat de l’Estat, ha detallat San Rufo, han investigat diferents casos relacionats amb aquesta pràctica a Espanya i, de fet, fa dies una adolescent de la Rioja va denunciar haver sigut víctima d’una presumpta violació per un grup de joves que “jugaven” a ‘La Balena Blava’.

Després de ‘La Balena Blava’ els joves ja s’enfronten a una altra pràctica d’aquest tipus, denominada ‘Momo’ i poc coneguda, ja que el seu origen es remunta, segons diferents estudis, a aquest mateix any al Japó i altres països asiàtics. Ja s’ha certificat la seva extensió a tot el món, en especial a Hispanoamèrica i “també ha arribat a Espanya”, assegura.

En realitat, aquesta pràctica és més un delicte de ciberassetjament, phishing i estafa que un “joc de reptes”. Arriba als joves a través de missatges de WhatsApp o Facebook i “sempre ho fa a una hora fixa, les tres de la matinada,” assegura San Rufo. El primer missatge de ‘Momo’ és, precisament, una obra d’art japonesa, amb aquest nom i representa “una nina terrorífica”.

Els creadors de ‘Momo’, una vegada que han captat un jove, el comminen a fer diferents “proves” i a enviar fitxers d’àudio o de vídeo demostrant que les ha completat. “Primer són barrabassades, algunes de simples, però pugen de nivell fins a demanar, principalment, imatges d’índole sexual”, detalla.

I és en aquell moment quan el jove descobreix el veritable objectiu de qui dirigeix ’Momo’, l’extorsió “sobretot per obtenir imatges de pornografia”.

Perquè aleshores “convencen el jove que l’estan observant i seguint, juguen amb la seva por de vegades amb dades que ell ha facilitat abans de forma innocent, i, amb ells, li fan xantatge i l’amenacen de revelar el que tenen d’ell si no els obeeix”.

San Rufo reconeix que davant d’aquest tipus de pràctiques “no és fàcil actuar jurídicament” tant perquè “els autors operen des d’altres països i per qüestions de privacitat”.

Per això el que recomana als pares en primer lloc és “observar els seus fills” perquè “si un noi de 14 o 15 anys està preocupat o té estrès, com pot passar en aquests casos, ho notaran”. Una altra “pista” és “comprovar què fan a la nit, quan tothom dorm” perquè “és quan s’estenen aquestes pràctiques”.

“Si a l’ordinador un nano es connecta a internet de nit, sempre a la mateixa hora, és una pista”, detalla, mentre creu que també cal veure “si el seu fill té marques al cos que no són normals o què grava amb el seu mòbil”.

No obstant, admet que també és complicat detectar aquestes pràctiques: “No existeix un perfil concret dels joves als quals arriben, que poden ser molt vulnerables o al contrari i començar perquè se sentin molt atrevits”, conclou el pèrit judicial.