El 20% de les persones grans viuen en llars deficients

Les persones grans que viuen en ciutats mitjanes són les que pateixen més vulnerabilitat residencial a Espanya. Així ho alerta l’estudi Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?, publicat per l’Observatori Social de La Caixa. L’informe indica que el 20,1% de persones majors de 65 anys resideixen en habitatges on es pateix vulnerabilitat residencial extrema. El percentatge s’eleva especialment a les ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants, on arriba al 23,5%.

La sociòloga Irene Lebrusán, autora de l’estudi, explica que la vulnerabilitat residencial extrema sorgeix de l’acumulació de problemes en un habitatge, que fa minvar la qualitat de vida dels que hi viuen. Els problemes més freqüents són els d’accessibilitat, que afecten 5,2 milions de persones; la falta de calefacció, que perjudica 3,3 milions d’ancians, i la manca d’ascensor en edificis de més de tres plantes, que afecta 1,7 milions de persones grans. L’estudi alerta també que 431.818 persones majors de 65 anys no disposen d’accés a aigua corrent, un bé imprescindible.

Segons l’informe, a les ciutats de grans dimensions hi ha mesures de control i recursos públics per lluitar contra l’infrahabitatge, mentre que els municipis rurals més petits es beneficien de formes solidàries d’accés a l’habitatge i d’un estalvi en els preus dels terrenys que comporta una qualitat més alta de les construccions.

Lebrusán reivindica la necessitat de corregir aquestes mancances per garantir una vellesa autònoma i de qualitat. El 96,4% d’ancians opten per viure a casa seva durant la vellesa, enfront del 3,6% que viuen en residències. I és que està demostrat que envellir a casa beneficia la salut i el benestar, sempre que l’habitatge afavoreixi que aquest procés sigui de qualitat i no exposi la gent gran a situacions de vulnerabilitat.