Societat

MAIXAIXA TAULÉ

DIRECTORA DEL MUSEU EGIPCI DE BARCELONA

“El terrorisme no hauria de ser un motiu per deixar d’anar a Egipte”

El Museu Egipci de Barcelona ha rebut en 25 anys de vida cinc milions de visitants. Celebra ara l’aniversari amb una mostra que recorda els col·leccionistes de peces exposades al museu

Què mostra ‘Passió per l’Egipte faraònic’?
L’exposició vol retre homenatge a la pròpia col·lecció parlant de les peces, però no pel seu valor històric i egiptològic, sinó pel seu valor com a peces de col·leccionisme. Hem estirat el fil dels antics propietaris i hem descobert històries fascinants.
Per exemple?
Hi ha 105 peces exposades i 50 col·leccionistes, per tant 50 històries diferents. El que ens uneix amb aquests 50 col·leccionistes anteriors a nosaltres és la passió per Egipte. Trobem mags, navegants, polítics, arqueòlegs, empresaris, actrius, refugiats, dones excèntriques, taxidermistes..., gent amb diners i sense diners apassionats per l’Egipte faraònic. La peça més antiga que tenim fa 200 anys que va passant de mà en mà.
Quina peça és?
Un plat d’alabastre que va comprar l’arqueòleg escocès Robert Hay, que va estar a Egipte del 1828 al 1839. El 1865, part de la seva col·lecció la va comprar el Museu Britànic de Londres i una altra part el Museu de Fines Arts de Boston, al qual l’hi vam comprar nosaltres. Mostrem també una estàtua de la col·lecció de Joaquim Casellas, el sogre del senyor Clos [fundador del museu]. El seu sogre també tenia passió per l’Egipte faraònic i va donar molt de suport a Clos. La peça pertanyia a Sebastià Junyer i el mostrem en una imatge al costat de Picasso, pintats per Ricard Opisso.
S’homenatja les persones que van donar suport a Clos?
En efecte. En un segon bloc tenim les peces d’Emilio Rotellar, un nefròleg barceloní que va portar la diàlisi a Espanya el 1964. Tenia moltes peces, com ara un anell d’or preciós; venia a les exposicions amb l’anell. Els seus fills el van vendre al museu quan ell va morir. Altres exemples són les peces del Toledo Museum of Art, la compra més important que va fer Clos el 1992, d’unes 15 peces.
Com s’han escollit les peces que es mostren?
La tria ve donada per la procedència. Tenim des de peces molt ben documentades fins a una de Conny van Rietschoten, l’únic navegant que ha guanyat dues vegades la Volvo Ocean Race. També potentats egipcis, com ara Saiyid Khashaba Pasha, que va obtenir permís per excavar a l’Egipte mitjà i va trobar sarcòfags molt importants que van acabar als millors museus.
Com està la passió per Egipte ara? Els atemptats dels últims anys la deuen haver fet baixar.
Es torna a activar. Nosaltres hi anem cada any més d’un cop i no ens n’adonem potser, no el considerem un lloc perillós. Jo crec que ara és un bon moment per anar-hi, hi ha poca gent i s’estan tornant a activar els viatges organitzats. És un país fascinant. El terrorisme internacional pot atacar a qualsevol lloc, no hauria de ser una motivació per deixar d’anar a Egipte.
Com va néixer el museu?
Per la implicació de l’empresari hoteler Jordi Clos, que molt jove va començar a apassionar-se per Egipte. D’adolescent va comprar el primer lot de llibres al mercat de Sant Antoni i el 1970, en el primer viatge a Egipte, va comprar la primera peça, una terracota, a uns antiquaris de Luxor. Aquí va començar la seva passió per col·leccionar. Al principi la tenia a casa, però el 1992, arran de la inauguració de l’hotel Claris, va decidir fer un petit museu egipci a l’hotel. El 1994 es va obrir el museu egipci a rambla Catalunya amb 400 peces i el museu egipci actual, després de 25 anys de la seva fundació, té 1.200 peces.
Quin paper té la Fundació Arqueològica Clos?
La fundació organitza totes les activitats per dinamitzar, crea programes de formació per a escoles, per a adults, per a nens, té una agència de viatges a Egipte, fa cursos preparatoris aquí, gestiona el campus arqueològic de Palau-solità i Plegamans, on uns 6.000 nens han excavat a les rèpliques de diverses tombes. Treballem també a Egipte, on excavem una necròpolis de l’imperi antic en col·laboració amb la universitat alemanya de Tübingen. El 2017 vam organitzar 1.509 activitats, que aporten el 80% del pressupost anual.
Quines peces rellevants teniu?
Hi ha peces emblemàtiques pels personatges que representen, pel valor egiptològic o pel seu valor en col·leccionisme. La tomba d’Iny, que és la tomba d’una capella del regne antic, és la culminació de 25 anys de col·leccionisme. No és aquí. Quant a egiptologia, l’any passat vam incorporar una porta perquè l’ànima la travessi d’una dona que es deia Meritites.
Com se situaria el museu en el panorama egiptològic?
Està considerat com el museu privat obert al públic més important d’Europa. La majoria de museus grans que hi ha a Europa són públics, amb un ministeri important al darrere. El museu egipci de Torí, amb 10.000 peces exposades i 30.000 als magatzems, té el Ministeri de Cultura italià al darrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

religió

Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat

Montserrat
societat

Estudien un projecte per crear pisos amb serveis per a gent gran que faciliti l’accés al lloguer als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol
GIRONA

Els pagesos gironins protesten per una nova baixada del preu de la llet

GIRONA
Societat

Acord per ampliar el festival Roses de Reus

Reus
FIGUERES

Restauraran la façana i els elements patrimonials del Teatre el Jardí

FIGUERES
Urbanisme

Rebategen carrers de Sarrià per denunciar la destrucció dels jardins de Can Raventós

Barcelona
societat

Barcelona vol limitar l’horari d’obertura a l’entorn del carrer Tuset

barcelona
BADALONA

Els usuaris de Can Bofí Vell, condemnats a viure de nou al carrer

BADALONA