“La religió no ha d’estar dins del centre escolar”

Ho valorem com un fet de normalitat democràtica. El que sorprèn és el rebombori que ha causat. El que va fer Sánchez i els seus ministres va ser acollir-se a una modificació del protocol de la casa reial del 2014 que permet, basant-se en la llibertat religiosa, que els càrrecs públics puguin assumir el càrrec sense la presència de símbols religiosos. És un element de normalitat en un estat que és aconfessional.

El fem des del 2011, amb la voluntat de posar damunt la taula quin és l’estat de la laïcitat. Sobretot intentem fer èmfasi en la relació entre els poders públics i les diferents confessions. En una part de l’informe, diversos articulistes analitzen com la falta de respecte a la laïcitat afecta les nostres trajectòries vitals, en l’educació o en la mort, per exemple. Nosaltres entenem la laïcitat de manera àmplia; eludim qualsevol dogma que es vulgui imposar al conjunt. Entenem que l’informe hauria de servir per fer reflexionar la ciutadania, però també hauria de tenir una incidència política.

Aquí sí que nosaltres recollim els principis de Ferrer i Guàrdia. Ell posava l’educació en el centre; nosaltres, també. Era un revolucionari, però va entendre, i això ho compartim, que l’educació és el principal mitjà per a l’emancipació de les persones; per això és important que hi hagi una educació alliberadora, lliure de dogmes, i per això creiem que la religió no ha d’estar dins del centre escolar. I ha de ser una educació igualitària. Ferrer i Guàrdia feia coeducació de gèneres quan això encara no es feia, i també coeducació de classes. Creiem que aquí i ara, a la nostra societat, hi ha un repte important, amb el tema de les escoles que segreguen per sexes, per exemple. Nosaltres, sense cap dubte, apostem per una educació pública, gratuïta, igualitària i que no es basi en cap tipus de dogma. Per això nosaltres estem en contra que es destinin diners públics a les escoles concertades.

És cert. L’article 27 de la Constitució garanteix el dret dels pares que els seus fills rebin formació religiosa, però enlloc diu que aquesta formació s’hagi de fer al centre escolar. Nosaltres creiem que l’ensenyament religiós no s’ha de fer a l’escola, també perquè no s’ha de separar els infants per motius de creences religioses. Avui, i en vista de la realitat plurireligiosa que vivim, som més partidaris que a l’escola s’ensenyi història de les religions. A més, avui, i amb xifres damunt la taula, als centres escolars només s’ensenya la religió catòlica.

És un percentatge que ha evolucionat molt en els darrers anys. Després de la Transició, un 8% de la població es declarava no creient o atea, i ara ja és una quarta part de la població. Això sí, hi ha diferències segons les franges d’edat: en el cas dels joves entre 19 i 24 anys, i segons dades del 2017, per primer cop els no creients són més del 50%. El percentatge varia i, com més puja l’edat, més disminueix el nombre de no creients. En el col·lectiu de més de 65 anys, els no creients representen un 8%. Catalunya és una de les comunitats amb menys sentiment religiós, amb un 40% de la població que es declara no creient o atea. Més o menys igual que a les Illes Balears i al País Basc. Al cantó contrari, trobem Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó, on el percentatge de no creients o ateus se situa entre un 6% i un 16%.

Des del 1999, quan es va incorpora a la declaració de la renda l’opció de marcar la casella d’afers socials, el nombre de persones que marquen la casella de l’Església ha anat disminuint. El que sí que volem destacar és que la quota íntegra que rep l’Església catòlica dels pressupostos generals de l’Estat no disminueix de la mateixa manera ni en proporció a la disminució del nombre de declarants.

Són dades corresponents al curs 2014/15, les darreres que s’han publicat. És normal que, si augmenta el nombre de persones no adscrites a cap creença, també vagi creixent el nombre d’alumnes que trien alternatives a la religió als centres educatius. Cal dir que aquestes són dades globals. Varia molt el percentatge segons la titularitat del centre, si és públic o concertat. Als públics, el percentatge d’alumnes que no fan religió és molt alt. A Catalunya, i a primària, un 65% estudien assignatures alternatives a la religió.

L’antropòloga Rosa Canela, autora d’un llibre que es diu Bateig sense aigua (editat pel Departament de Cultura), ha fet un text en què repassa els rituals civils que s’estan fent avui. Nosaltres donem importància a aquest fet, perquè entenem que hem de construir comunitat, i part de la construcció de la comunitat és reconèixer els membres que en formen part independentment de les seves comunitats d’adscripció. Creiem que és important que la comunitat de manera global desenvolupi rituals civils o laics que puguin incloure tothom, al marge dels rituals propis de cadascú. Donem molta importància al bateig, a la cerimònia de benvinguda d’una persona, i també als comiats. Les cerimònies de bateig laiques han generat controvèrsia amb l’Església, que creu que en té el monopoli. A Catalunya, de fet, només hi ha 70 municipis que en fan: la meitat són individuals i l’altra meitat, col·lectives. En alguns municipis també hi ha hagut sol·licituds de comunió i majoria d’edat.

Ja fa deu anys que es va invertir la proporció i que hi ha més bodes civils que religioses.