Societat

MIREIA SEGARRA

VOLUNTÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ PROTECTORA D’ANIMALS DE TÀRREGA

“L’abandonament s’acabaria amb voluntat de fer complir la llei”

El 2017 es van abandonar 138.000 gossos i gats. A Holanda ho han erradicat amb mesures com ara l’esterilització obligatòria i gratuïta. Aquí la gestió del problema es traspassa al voluntariat

Un centenar de gossos viuen a la Protectora d’Animals de Tàrrega, derivats des dels ajuntaments i els Agents Rurals. L’observatori Affinity indica que l’any passat es van recollir 138.000 gossos i gats abandonats a tot l’Estat. Són xifres impressionants. La tendència és de millora?
Col·laborem en aquest estudi i fa una dècada els abandonaments eren uns 156.000. La nostra percepció és que augmenta l’educació. Es tendeix més a l’adopció que a la compra. Aquí l’any passat van entrar 81 gossos i en van sortir 67 en adopció. Els abandonaments es mantenen. Per exemple, la Setmana Santa passada va ser mortal, ens van arribar dos gossos diaris. Per contra, el ritme d’adopcions és molt bo.
La llei de protecció dels animals impedeix sacrificar-los, però els estudis indiquen que una de les claus del problema és que no obliga a esterilitzar.
Quan entregues un gos en adopció ha d’estar registrat amb xip i esterilitzat, però els particulars no estan obligats a esterilitzar-los. Les associacions protectores fem una tasca totalment desinteressada i les institucions ens demanen moltes coses, però ens aporten pocs recursos i el control que fan sobre l’esterilització és mínim. La despesa anual de la nostra associació és d’uns 20.000 euros, entre menjar, veterinaris, xips, medicaments, etcètera. També fem acollides indefinides de gossos malalts: els adopten fins que es moren i en paguem la despesa.
El principal motiu de l’abandonament són cadellades indesitjades. Què es necessita per reduir els abandonaments?
Tenim un exemple contundent: Holanda. Allà es van fixar uns impostos altíssims per la compra d’un gos. Ara és un luxe, però adoptar-lo té totes les facilitats del món. Fan controls exhaustius sobre els criadors, mentre que aquí està prohibit criar a casa per vendre, però no ho persegueixen i trobes anuncis de cadells arreu. Paradoxalment, les administracions es queixen molt del que costa mantenir els animals abandonats, però no fan res per evitar aquests nous naixements. Sols un 25% dels gossos estan identificats amb xip, i tampoc es controla. A Holanda les esterilitzacions són obligatòries per a tots els gossos, adoptats o no, però allà les gestiona i les paga el govern. No hi ha gossos sense censar, mentre que aquí no sabem ni quants en tenim. A Holanda ja no hi ha abandonaments i les sancions si se’n fan són molt altes. També incideixen en l’educació. En definitiva, els abandonaments i els problemes es van acabar mitjançant la voluntat política, establint lleis, però també fent-les complir.
Així, cal més implicació de les administracions?
Totalment. Hauria de ser un servei públic més i, en acabat, qui volgués que fes serveis voluntaris. No pot ser que recaigui sols en voluntariat. Si nosaltres desapareguéssim, què passaria amb aquests animals?
Com atenen la protectora?
Som uns 260 socis, però la majoria aporten recursos econòmics. Socis que tinguin cura dels animals en activitats puntuals, com ara passejadors, som deu persones. I en la gestió diària, nosaltres dues. Les instal·lacions són de l’associació. Ara també hi ha un sol treballador, pagat pel Consell Comarcal de l’Urgell, que neteja i dona menjar als gossos cada dia. No sempre ha estat així i ens ha descarregat de molta feina, que era molt bestial.
Què les motiva?
Ho fem perquè hi creiem i ens agrada. No mires si perds hores i diners. És un tòpic però alhora veritat i transversal a tots els voluntariats: quan comences a fer alguna cosa per algú et sents bé. I això enganxa, perquè el retorn és immens. Venim cada dia i n’hi ha de molt durs.
Quins gossos costen més d’adoptar?
Quan arriba un gos li posem nom i mai el repetim. Els més difícils són els grans i malalts, però també és cert que d’uns anys cap aquí hem fet unes adopcions que ja no hi comptàvem. Ahir va marxar una gossa de 10 anys que en feia 9 que vivia a la protectora. És molt emocionant.
S’han aturat els atacs a protectores amb maltractaments?
Soc optimista per naturalesa, però en això no. Hem fet rescats d’animals lligats que no es podien ni estirar a terra o lligats sempre al sol, amb sarnes tremendes...
Diuen que els gossos adoptats són els més agraïts. És cert?
Absolutament. Tenen memòria i saben què és tenir fred, gana, no tenir refugi, ni descansar tranquil... Quan arriben, comencen a veure que tenen atenció, però quan són adoptats és fantàstic. Les adopcions més senzilles són les dels gossos adults, amb un perfil ja determinat. A més, el gos sempre té capacitat d’aprendre, per molt gran que sigui. El nostre èxit és quadrar el que busca aquella persona i la necessitat del gos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Identifiquen una molècula que atura i reverteix la neurodegeneració del Parkinson

barcelona

Paraplègics tornen a caminar amb l’estimulació elèctrica de la medul·la i la fisioteràpia

washington

Identifiquen un biomarcador capaç de predir la resposta al tractament amb immunoteràpia per al càncer

Barcelona

Un home mata les seves dues filles i després se suïcida a Castelló

castelló
castells

Els Castellers de Sants fan el dos de nou a Sant Jaume

societat

Revelen que les cèl·lules tumorals desafien la física actual

Estupor pel vol rasant de cinc helicòpters militars

girona
CRÒNICA

Una Mercè políticament més que efervescent

JORDI PUIG
PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL DEL COL·LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

“Amb les colònies eduquem un futur adult amb una sèrie de valors”

Barcelona